Ángel Gómez de Ágreda: “El govern ha creat un grup de la Policia Nacional per evitar les notícies falses”

PalmaDescriu el món com un lloc marcat per l’amenaça, el control i la manipulació informativa en el seu llibre, titulat Mundo Orwell. Un univers distòpic, com el de la visionària novel·la 1984, que enguany compleix set dècades. Ángel Gómez de Ágreda, coronel i membre de la Divisió i Coordinació d’Estudis de Seguretat i Defensa de l’exèrcit espanyol, ha passat aquesta setmana per Mallorca, per participar en les Jornades sobre ciberseguretat i ciberdefensaque s’han fet a la Universitat de les Illes Balears. Ha estat pilot, paracaigudista, professor d’Estratègia i Relacions Internacionals. De petit, diu, volia ser periodista, però a 17 anys va decidir entrar a l’Acadèmia Militar.

Deis que l’estat espanyol actuarà per contrarestar les notícies falses, per tal d’evitar que condicionin els vots en les pròximes eleccions. Com ho farà?

El govern ha creat un grup de la Policia Nacional, format per unes cent persones, que s’encarregarà d’evitar que les notícies falses s’escampin i que s’engegarà l’1 d’abril.

Però, concretament, quina feina faran aquests agents?

Vigilaran personalment les xarxes, però també controlaran de manera automatitzada quines notícies parlen dels partits o dels temes principals de la campanya electoral. A partir d’aquí, comprovaran si alguna afirmació és manifestament mentida. És una feina que no només desenvolupa el govern. També hi ha companyies privades, com Maldito Bulo i Newtral, que comproven la veracitat de les notícies. La Policia, en aquest sentit, no comprovarà que les notícies siguin certes o no, sinó la seva capacitat de manipular. Hi ha aplicacions que t’avisen de les notícies dubtoses quan obres un mitjà de comunicació.

Què enteneu que és una ‘notícia manipuladora’?

És una notícia que, en realitat, no ho és. És una falsa notícia. És un relat, un discurs, però amb format de notícia. És una informació, sigui certa o no, abocada a influir en la comprensió d’un missatge. No té per què ser del tot falsa ni contrària a la veritat.

… una notícia opinativa?

No, perquè tu pots donar l’opinió sense pretendre manipular ni influir ningú. Però una notícia manipuladora està encaminada a influir en l’opinió del lector. Tenim un problema: hem deixat de diferenciar entre l’editorial i la notícia. Hem deixat d’afegir el cartellet de ‘publireportatge’ sobre allò que en realitat ho és. Avui en dia, quants publireportatges tenen format de notícia, encara que no ho són? Són això, les notícies falses.

Fins quan durarà el control de la Policia sobre les notícies falses i les xarxes socials?

S’allargarà durant tota la campanya electoral. És una idea que ja popularitzà Emmanuel Macron a França, que va convertir en delicte la manipulació de notícies i va reforçar la vigilància de les xarxes socials durant el temps previ a les eleccions, amb la intenció d’evitar que es manipulàs l’opinió de la gent. Entre altres coses, les notícies falses manipulen per radicalitzar la gent.

I quin criteri segueixen els agents d’aquest grup de la Policia per decidir què és notícia falsa i què no ho és? Hi ha unes instruccions?

Sí, fan servir les seves instruccions… Hi ha una línia molt fina que separa aquesta tasca de la censura. No es tracta d’eliminar cap notícia, sinó d’avisar que un article és només una opinió o un intent de manipulació de la realitat. S’hi matisaran, desmentiran o completaran unes declaracions, per exemple. No va de censura, sinó de situar la notícia en context per tal que no se’n desvirtuï el missatge.

S’afegirà un avís a les xarxes?

Desconec quin mecanisme faran servir exactament. Les agències de fast checking posen un avís i, després, n’expliquen el context.

Com es durà a terme aquest control si, com deis, la gent s’informa principalment amb missatges de mòbil i les xarxes socials?

El problema és més fàcil de detectar a les xarxes socials, perquè són obertes i res impedeix actuar-hi. Però als sistemes privats de missatgeria no hi podem entrar. I de cada pic més la gent utilitza aquest sistema com a font d’informació principal. És un problema, però aquí ja no hi podem actuar perquè és il·legal.

Qui hi ha rere les notícies falses?

Normalment, grups de pressió o d’interès, empreses, lobbies…, de vegades relacionats amb estats i de vegades no. Són grups que volen radicalitzar, desacreditar la competència -política o econòmica-, per exemple. Però no és una estratègia nova. Calumnia... i alguna cosa en quedarà. Ara, però, la capacitat de calumniar per internet té pocs límits.

Quin paper creis que li queda al periodisme en aquest context?

Actualment, la premsa, equivocadament, ha de vendre titulars. Però aquest no és el valor real que pot aportar; és un benefici que només s’enduen les xarxes socials. El valor real de la premsa és el d’aportar coneixement i informació verídica. Heu de convertir-vos en mitjans de referència, tornar a ser els referents d’allò que constitueix la veritat. Reprendre el paper de quart poder. Ara tenim una cadira coixa, perquè la premsa ha perdut el seu paper tradicional amb l’arribada de les xarxes socials, que no se supediten a l’ètica que tradicionalment han tingut els mitjans de comunicació.

Què ha duit un coronel dedicat a la ciberseguretat a escriure un llibre com Mundo Orwell, amb regust sociològic i filosòfic?

En el llibre parl de sociologia, filosofia i psicologia, de com la tecnologia està influint en la nostra manera d’entendre’ns i relacionar-nos basant-me en allò que faig i observ. Ara mateix lider un equip de cinc persones, militars i diplomàtics. Estudiam com ens pot afectar la situació geopolítica internacional, des de la guerra de Síria fins a l’escenari actual de Veneçuela. Ens dedicam a qüestions de ciberseguretat. Llegesc i m’inform tot el dia, normalment a partir de fonts obertes; per exemple, llegint el que vosaltres escriviu. Intentam filtrar d’aquí i d’allà. Unir allò que diu un i allò que diu l’altre. I n’extreim, d’alguna manera, una conclusió.

Parlau d’amenaces contra la seguretat i la llibertat, de manipulació informativa i ocultació de la veritat… Us referiu a les notícies falses?

A Mundo Orwell parl d’un atac que patiren les forces ucraïneses. Els rivals n’identificaren els telèfons mòbils i els enviaren un missatge: “Sabem on sou i us bombardejarem”. Immediatament després, enviaren un missatge a les seves mares: “Lamentam comunicar-li que el seu fill ha mort durant un bombardeig al front”. Una de les mares va telefonar al seu fill i aquest, que ja havia rebut l’avís, es va desesperar. La mateixa estratègia s’està utilitzant en les eleccions, en la guerra i en assumptes comercials. El nostre gran problema és la repetició de notícies falses, perquè t’acaben deixant sense referències. I s’estan utilitzant sobretot per radicalitzar la gent. Ha passat als Estats Units. A Europa veim emergir molts radicalismes, separatismes, el Brexit… construïts a cop de reforçar un relat fonamentat en mitges veritats.

Sovint al·ludiu a la “necessitat” i a l’“obligació” de posar límits al cibersespai per evitar els atacs a les infraestructures crítiques espanyoles. És realment necessari?

Les bombes atòmiques serveixen per tenir-les, més que no per utilitzar-les, per la capacitat que tenen de persuadir l’adversari. Els atacs cibernètics contra una central elèctrica o nuclear, les comunicacions, els historials clínics d’un hospital… Si els atacs poden ser anònims i instantanis -només cal clicar un botó- i no feim res per esquivar-los, podrem veure destruir el món i la civilització tal com els entenem. Els ciberatacs poden fer molt més mal que una bomba atòmica.

Deis que Defensa està utilitzant una de les primeres estratègies de ciberseguretat estatal del món. Espanya va ser un dels primers països a redactar l’estratègia nacional de ciberseguretat, el 2013. Som un país pioner a assumir la necessitat de protegir el ciberespai de la ciutadania en general. També protegim les instal·lacions de Defensa o la Casa Reial; acaben d’assignar-nos la protecció de la seva internet.

Pateix molts atacs, la Casa Reial?

Cada dia, molts. Però la Casa Reial, en la mateixa mesura que les grans empreses, per exemple, que pateixen diàriament milers d’atacs. Aquesta universitat segur que també en rep desenes o fins i tot centenars al dia.

Qui són els autors dels atacs?

Sovint són membres de grups criminals professionalitzats. Intenten aconseguir dades per, després, vendre-les al mercat negre. És informació que val moltíssims doblers.

Què entenem per ciberatac?

És un intent de robar-te dades o prendre el control del teu ordinador. Un ordinador de cada 30, aproximadament, té a dins un programa que el seu propietari ignora i que permet a algú altre controlar-lo a distància.