El ritual dels quintos: de comiat militar a festa popular

PalmaPollença i Palmanyola s’incorporen enguany al ritual dels quintos i celebren la primera d’aquestes festes el dissabte 13 d’agost. Menjar, música, camisetes ad hoc i bauxa són alguns dels ingredients característics d’aquesta festa tan comuna a diferents indrets de Mallorca. Ara bé, l’origen de les quintades no té res a veure amb el que és actualment aquest esdeveniment. Si bé és cert que aquestes festes tenen particularitats segons la localitat en què es facin, inicialment solien seguir la mateixa línia. Per saber d’on provenen, cal remuntar-se als inicis del segle XX, quan els homes que es feien majors d’edat estaven obligats a anar a fer el servei militar i sortien als carrers a cantar cançons per recaptar menjar o doblers per al viatge. “Aquest moment marcava la vida dels homes, era la primera vegada que sortien de la comarca o l’illa i passaven de l’adolescència –que en aquell temps encara no estava establerta– a l’etapa adulta”, explica l’historiador Gabriel Mayol.

Andreu Ramis, historiador i antropòleg, diu que es tractava d’un “ritual de pas” que comportava certes cerimònies i celebracions en un ambient ludicofestiu que denotava “col·lectivitat”. Marcel Pich, també antropòleg, destaca el factor de la identitat: “La transició i el canvi d’estatus social i legal se celebrava amb una festa que acomiadava el menor i reivindicava la identitat relacionada amb l’edat”. “Era un ritual d’iniciació masculina, es passava a ser un home dins la societat que ja podia festejar amb les al·lotes”, assenyala la musicòloga i escriptora Bàrbara Duran. De fet, segons Duran, abans els quintos sortien a cantar per veure “com estava el mercat”. “A Montuïri, els homes duien fulles de figueres de moro a les dones que els agradaven i moltes vegades se n’acumulaven tantes que no podien obrir les portes”, conta Mayol.

Aleshores, la tradició era sortir per Pasqua amb una gerra i demanar menjar o doblers per les cases del poble. “Es feia un itinerari paral·lel al que feia el rector amb el Sant Pas i cantaven les cançons de les panades o les sales, normalment sense instruments, però amb ritme i fent bauxa”, afirma Ramis. Pel que fa a la gerra grossa de test, era on es ficava “la voluntat” dels veïns que recaptaven per muntar una festa. Duran, que té una tesi dedicada a aquest cant de salers i quintos de Mallorca, diu que el repertori eren romanços que molts cops s’associaven a les confraries masculines religioses: “Després de cantar, es feia un ball de sales o quintos, que més endavant es va substituir per les revetles”.

Evolució i canvis

Amb el pas del temps, a banda de cantar frases com “madona, mos heu de dar / panada ben atapida / i si no la dau ben afavorida / vos manarem s’escolar”, s’hi varen anar introduint més costums com fer una carrossa el dia de les beneïdes, organitzar revetles, el fogueró de Sant Antoni, balls o altres activitats. “Tot es va anar adaptant a la realitat de les Illes”, apunta Duran. Amb tot, un altre canvi important va ser la incorporació de les dones, una qüestió de doble significat, segons Andreu Ramis: “En els pobles va anar minvant la població i es necessitaven més persones per formar un grup de quintos. Amb el canvi de mentalitat al voltant de les diferències de gèneres, s’hi va anar incorporant la dona”. Això va començar a finals dels anys 70 de manera silenciosa. “Les dones eren les més gestores de la festa, es varen infiltrar en l’organització i en un parell d’anys va ser tan progressiva com efectiva”, apunta la musicòloga, que creu que, si no hi hagués hagut aquest canvi, la festa dels quintos potser ja hauria desaparegut.

D’altra banda, sobretot a la comarca del Pla, es va afegir un altre tret característic a la festa dels quintos: les innocentades. Un fenomen “fora de les ciutats”, segons Pich, que amb els anys s’ha anat atenuant “per la manca de tolerància i el discurs del civisme”. Mayol explica com era als inicis: “Hi havia certa permissivitat a les accions dels quintos abans d’anar-se’n, com la que es dona a les festes populars, i era habitual que els quintos fessin bromes pesades el dia dels Reis, per Sant Antoni i el dia dels Innocents”. Maria Margalida Perelló, historiadora de Maria de la Salut, diu que les innocentades avui dia solen ser bastant reivindicatives. Perelló conta que els joves del poble, l’any del TIL –el Tractament Integrat de Llengües que va impulsar José Ramón Bauzá–, varen muntar una plaça amb cadires i pupitres, per exemple.

En qualsevol cas, Pich apunta que, més enllà de l’origen de la festa dels quintos, les quintades actuals tenen paral·lelismes amb les neofestes, ja que beuen d’aquesta tradició. “És una festa compartida, juvenil, amb corporativisme que es trasllada en el camp de les camisetes i els concerts, on es destaca la col·lectivitat, la identitat, el localisme i l’autogestió al marge de la institució”, remarca l’antropòleg. Aquest canvi significatiu, que ha anat de la relació amb les files de l’exèrcit a un esdeveniment merament lúdic i social, ha fet que es converteixi, segons Ramis, en una manifestació i costum que forma part de la cultura popular. “El que importa és la transició dins el cicle vital d’una persona i un col·lectiu, la qual cosa crea un sentiment de pertinença que cohesiona per tota la vida”, afirma l’historiador i antropòleg.

Perelló considera que “s’ha desvirtualitzat bastant, com tot”, però que és “un sentiment de comunitat molt especial”. “Els joves se senten realitzats fent coses pel poble, fan pinya i s’apropen a gent que d’altra manera no coneixerien tant”, diu la historiadora. Per part seva, Toni Salas, president de la FELIB (Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears), assenyala que actualment és una festa social de trobada: “La part bona és la socialització; quan ja no són quintos, molts fan el dinar de quintades per reivindicar el seu any. No són amics habituals, però hi ha un vincle”. Andreu Ramis, que va ser quinto en els anys 70, destaca la sensació de llibertat i de poder fluir. “Ho record molt agradable i encara ara ho tenim present, almanco a Lloret de Vistalegre, que quan ens trobam de vegades ens saludam amb un ‘com va, quinto?’”, recorda l’antropòleg i historiador.

Particularitats de cada poble

Amb tots aquests canvis que han experimentat les quintades al llarg dels anys, alguns pobles han desenvolupat també les seves particularitats més enllà de les tradicions comunes. A Sant Joan es fa un combat simulat entre els quintos que se’n van i els que entren. A Campanet i a Costitx els joves encara demanen doblers per les cases i passen la gerra. A Lloret de Vistalegre preparen el fogueró de Sant Antoni, fan una carrossa per les beneïdes i organitzen la revetla. A Maria de la Salut un és quinto quan fa els vint anys –a altres llocs és als devuit– i aquests són els encarregats de repartir els regals casa per casa el matí del dia dels Reis, així com també de posar el paperí per les festes patronals. A Petra i a Montuïri escriuen el nom dels quintos per tot el poble el dia dels Innocents.

En el cas de les dues darreres localitats a sumar-se a la celebració, la proposta és bastant similar a la de la resta de municipis. Per una banda, els quintos de Pollença han programat per al migdia un dinar entre ells i una festa a Ca n’Escarrinxo al capvespre, on punxaran diferents discjòqueis fins ben entrada la matinada. Pel que fa a Palmanyola, l’organització ha muntat un sopar per generacions amb camiseta personalitzada, un tassó reutilitzable i amenització musical de totes les èpoques. A més, hi haurà photocalls, concursos i regals.

Però d’entre tots els quintos de Mallorca, destaca el de Sant Jordi. En aquest barri de Palma, les quintades se celebren l’any de la jubilació. Segons un veí de la zona, Toni Ramis, fa una seixantena d’anys que es va introduir aquest canvi perquè la gent que feia els vint va deixar de mobilitzar-se. “Guillem Ramis, el meu padrí jove, va proposar fer aquesta festa quan va complir els 65, i actualment en té 96”, explica. Ara, quan els veïns es jubilen, fan una festa el dia de la Mare de Déu d’Agost: canten dins l’església el dia de l’ofici i a la plaça abans de la revetla, sopen tots junts i llavors fan bauxa. En aquest cas, no es fan innocentades pel poble, sinó als quintos entrants. Tampoc recapten doblers, ja que cobren la pensió, i les cançons s’han adaptat al seu context actual.