La pastura holística o com treure la ramaderia de la crisi

PalmaEl concepte de maneig holístic ja fa uns anys que està en boca del sector agrari, però no havia arribat a les Balears fins a enguany, on s’està aplicant a tretze finques mallorquines. El sistema va sorgir a Zimbàbue (Àfrica) arran d’una problemàtica: les explotacions agràries morien. La situació a les Balears no difereix gaire de la del país africà, ja que en els darrers cinc anys la producció ramadera a les Illes s’ha reduït a la meitat.

Amb l’objectiu de fer reviure el sector, es començà a aplicar aquesta tècnica, amb què “es redueixen les despeses i s’augmenta la productivitat de la terra”, assegura Magdalena Adrover, tècnica de l’Associació de Productors Agraris Ramaders de Mallorca (Apaema). Precisament un dels principals problemes que pateix el sector és que ha de comprar l’alimentació animal i això suposa una despesa que llavors no es veu compensada amb els ingressos.

De fet, segons les darreres xifres de la Conselleria d’Agricultura, a Mallorca només es produeix el 40% de l’alimentació animal que es necessita, per la qual cosa la majoria s’ha de comprar de fora. “Les finques ramaderes estan en nombres vermells i, per deixar-hi d’estar, l’objectiu és que siguin autosuficients quant als farratges”, explica la tècnica d’Apaema.

La clau: pastura rotacional

Adrover fa el seguiment les 13 finques –amb més de 700 animals de l’oví i el boví– que estan experimentant amb el maneig holístic i que s’ubiquen a Llucmajor (4), Felanitx (2), Manacor (1), Son Servera (1), Sant Llorenç (1), Calvià (1) i Valldemossa (2).

Aquest sistema pioner consisteix a parcel·lar les explotacions perquè el bestiar pasturi i adobi segons les necessitats de la terra. “Es fan tancats reduïts en què els animals van rotant de parcel·la cada tres o cinc dies”, explica Adrover. Així, les terres no estan sobrepasturades i són més productives.

Per fer-ho, només cal vigilar els moviments del bestiar mentre pastura, i limitar el temps que una planta està exposada a l’animal, de manera que se’n pugui planificar la recuperació. Ara bé, no s’ha de confondre a reduir el nombre de caps de bestiar, sinó que es tracta de compartimentar molt els terrenys en petites voltes perquè els períodes de descans de la terra s’allarguin.

Autosuficiència i sostenibilitat

La importància d’aquest sistema també radica en el fet que l’augment de la productivitat de la terra s’aconsegueix de manera natural. “No necessitam llaurar contínuament, amb la despesa de combustible i temps que això suposa, o sembrar farratges forans que s’han de regar molt més que els autòctons”, explica Adrover, sinó que planificant la pastura és suficient.

De fet, a algunes de les finques de Mallorca els beneficis ja s’han notat. Tot i que la nova tècnica s’ha començat a monitorar recentment, hi ha qui ja ho feia pel seu compte: “Hem vist com, en només dos o tres anys, les males herbes minven i augmenten les d’interès farratger”, assegura la tècnica d’Apaema. A més, també s’ha comprovat com augmenta el creixement de plantes perennes. “Són les que a l’estiu no s’acaben de morir i amb una mica d’aigua, rebroten. Això ens permet tenir també farratges durant tot l’any i no només a l’hivern”, sentencia.

Al final, la solució en aquest cas ha estat a tornar als orígens: mirar cap a la natura, imitar-la, i, així, poder restaurar els sòls. El resultat és: més sostenibilitat, millor eficiència i major rendiment econòmic.