Beneïdes
Part Forana 17/01/2023

Milers d'animals i catorze carrosses desfilen a les multitudinàries beneïdes de Muro

La participació ha estat menor que anys anteriors, però no ha minvat l'ambient de festa

2 min
Mossèn Pere Gerard, el rector de Muro, ha beneït milers d'animals.

Muro"Mentre no faci un bon aiguat, no aturarem res". Així arrancaven les beneïdes més populars, vistoses i multitudinàries de Mallorca, les de Muro, que perillaven pel mal temps a l'illa. Els murers ho han tingut clar tot el matí: la celebració no s'aturava si no era per força major i és que després de dos anys d'aturada pandèmica "hi ha més ganes que mai de fer festa", explicaven hores abans de començar.

El cel ha donat treva i, puntuals a la seva cita, nombrosos pagesos de Muro, però també de tot Mallorca, han desfilat amb els seus animals. "Ens hem hagut d'abrigar pel vent, però ho hem volgut venir a veure sí o sí", explicava un murer. Les autoritats polítiques regionals tampoc no han faltat a la cita. La presidenta del Govern, Francina Armengol, i la presidenta del Consell, Catalina Cladera, han acudit a la festa santantoniera, entre altres representants.

Només d'ovelles, se n'han beneïdes 1.400 de dos ramats, un de Petra (1.000) i l'altre de Santa Margalida (400). Durant la celebració, s'han vist desenes de cavalls, oques, porcells, cans i moixos, entre d'altres. També els més petits han estat els protagonistes, fins i tot algun infant pujat en un tractor ha arribat fins al rector, Pere Gerard, per tal que beneís una gallina que duia dins una gàbia enganxada a un remolc.

Festa multitudinària

La gran participació de gent d'arreu de Mallorca diferencia les beneïdes de Muro de les d'altres municipis. "Amb Sant Antoni, no hi ha altre poble de Mallorca que ens superi", s'ha sentit pels carrers de Muro aquest matí. Una frase que segurament regirarà manacorins, poblers o artanencs, que ahir ja feren festa gran.

La vistositat de la festa murera no només resideix a beneir els animals, sinó que també és important la desfilada dels cavalls. El patró més rellevant, després de sant Antoni, és sant Joan, i per això al municipi hi ha gran tradició cavallista. Fins i tot han vingut alguns genets de Menorca. "Estic admirada, hi ha moltíssims d'animals", ha dit una sevillana que, durant les seves vacances a l'illa, s'ha trobat amb l'espectacle i no ha pogut fer una altra cosa que participar de la festa.

Les carrosses lliures, les protagonistes

Després dels animals, han arribat les carrosses amb la nota musical dels xeremiers que han ambientat la desfilada. Enguany són cartoze els muntatges, entre els quals han estat majoria els de temàtica lliure. Les carrosses són unes quantes més de la meitat de les que hi ha habitualment, tot i que els premis que dona l'Ajuntament han augmentat enguany. La carrossa guanyadora se'n duu 1.500 euros, mentre que la segona 1.200.

Mentre les carrosses enfilaven la Plaça de l'Ajuntament, els dimonis han ballat i s'han encarat amb els visitants que miraven espectants darrera unes barreres. El primer muntatge que arribava per ser beneït, era el dels quintos d'enguany, una carrossa acompanyada de comparsa amb temàtica de l'oest.

Entre les de temàtica tradicional s'han vist escenes que recreaven les labors del camp, com un hort amb solcs de tomatigueres o una dedicada al cultiu de la carabassa. Pel que fa a les lliures, destacava un muntatge amb temàtica de la pel·lícula Avatar i una altra de llepolies, feta amb plastilina.

stats