SencellesJoan Carles Verd (Acord per Sencelles i Biniali) és el batle de Sencelles. En les quatre darreres legislatures ha estat la cara més visible de l'Ajuntament, sempre governant amb pacte. El 2007 entrà a la llista d'Unió Mallorquina i agafà, per primera vegada, la vara municipal, aconseguint rompre amb els 16 anys de majories absolutes del Partit Popular (PP). També ha format part de Convergència per les Illes (2011) i d'El Pi (2015). D'aquest darrer partit se'n desvinculà fa dos anys i ara governa amb Acord per Sencelles i Biniali.
Vàreu néixer a Sencelles, viviu a Artà i feis feina a Palma. És fàcil compaginar la batlia amb un negoci? Com ho feis?
— És fàcil quan es té un bon equip, i jo tenc sort de tenir-lo, tant a l'Ajuntament com en el negoci. La part més complicada és el temps que pas a la carretera. Són pràcticament dues hores al dia. Normalment, el meu dia comença a les 6.30 h i no arrib a casa fins a les 23 h, a vegades he de treure hores d'allà on no n'hi ha. En l'àmbit familiar es necessita molta comprensió i suport, això és la base de tot.
Heu estat reelegit batle per quarta vegada. L'experiència és un grau. Com ha canviat la manera de gestionar Sencelles en tots aquests anys?
— Ha canviat moltíssim i el nivell d'exigència és molt més alt. La visió i la gestió de la política no és la mateixa que hi havia antigament.
Sempre heu governat amb pacte, considera que és una bona manera de fer política?
— L'important és que la gent de l'equip se senti part de l'equip. Quan s'entra a un equip de govern, els membres es lleven la camiseta del partit i es posen la de l'equip que fa feina. L'experiència que he tingut en diferents pactes ha estat positiva i crec que els residents ho han sabut valorar. De fet, hem pogut repetir la fórmula tots aquests anys.
Què és el més complicat de governar amb altres partits?
— Les darreres legislatures no han estat complicades. A la primera i la segona sí que notaven més els colors polítics, sobretot la primera, perquè tothom tirava molt cap a ca seva. Però en les següents eleccions els resultats varen ser els mateixos, i pensàrem que el millor era treballar en equip.
Quina relació teniu amb l'oposició?
— Les relacions amb l'oposició són bones i correctes. No tenim una situació política excessivament crispada.
El PP ha denunciat el "mal estat" i la "falta de manteniment" dels camins rurals. Quines accions du a terme l'Ajuntament en aquest aspecte?
— No és cert que els camins estiguin tan malament. Tenim 90 quilòmetres de camins. Són molts de quilòmetres i és impossible tenir-ho tot al dia, però estan bastant bé perquè en feim un manteniment constant i continu. Els camins asfaltats es reparen amb asfalt fred i els de terra amb una tècnica de grava. Segurament el PP té pressions de Palma per anar publicant comunicats cada setmana, però són poc rigorosos. Té el do de l'oportunitat perquè justament els treu quan ja hem fet les intervencions.
Els populars també us han acusat de fer una "política autoritària" i "mantejar" el poble com voleu. Com us en defensau vós?
— No som una persona autoritària. De fet, des de l'equip de govern donam bastanta participació. Potser el PP ho digui perquè amb l'administració electrònica no poden accedir al registre d'entrada sense passar per la meva autorització. La llei diu que els regidors han de tenir accés només als seus expedients, perquè hi ha accions que poden col·lisionar amb la llei de protecció de dades. Al PP se li va donar accés al registre d'entrada, però si volen accedir a més documentació hi ha un filtre, i és el batle qui l'autoritza. Mai se'ls ha negat.
L'ampliació de la carretera entre Algaida i Sencelles ha generat polèmica. Fa anys que es vol ampliar, però els veïns de l'alqueria de Laiar volen que sigui declarada Bé d'Interès Cultural perquè no es faci la reforma. Com està aquest tema?
— Aquesta reforma està descartada. En el seu moment estava dins el pla d'ordenació de carreteres, però el Consell va renunciar a l'aplicació d'aquest conveni perquè no estava d'acord amb les actuacions que es plantejaven.
Vàreu ser president de la FELIB, ho enyorau?
— Va ser una bona experiència, però és una etapa tancada. Ho enyor perquè va ser una època en la qual vaig tenir l'oportunitat de tractar directament amb gent de diferents àmbits, i em vaig sentir molt ajudat pels batles. Tots els que entràvem dins la FELIB ens llevàvem la camiseta del partit. El càrrec de la FELIB políticament t'omple.
Com valorau la vostra etapa al capdavant d'aquesta entitat?
— Va ser una època molt interessant i vàrem aconseguir canviar la percepció que hi havia dins la FELIB. Abans el president de la FELIB era del mateix partit que del Govern i això li restava la possibilitat de ser més reivindicatiu. Un dels meus objectius va ser convertit l'entitat en un lobby de defensa dels interessos dels ajuntaments i ho vaig aconseguir. Ara és una entitat útil.
Com valorau la gestió que es fa ara de la FELIB?
— És correctíssima. Antoni Salas és un gran president. Ha gestionat l'entitat durant la pandèmia, i ho ha fet molt bé. Crec que jo no hauria fet tant.
Fa uns dies assistíreu a l'Assemblea de Batles. Partits com el PP criticaren la presidenta del Consell de Mallorca per presentar mesures sense comentar-les amb els batles. Què n'opinau?
— L'Assemblea de Batles no deixa de ser una espècie de reunió per comentar-nos aquestes coses. Jo no ho veig un problema, sobretot si les mesures es comenten amb la FELIB.
Vàreu deixar de formar part d'El Pi el 2020. Per què?
— En aquell moment ens trobàvem en una situació molt complicada. Ens preocupava la situació que s'estava vivint dins El Pi i les expectatives del que podria venir. A Sencelles sempre hem estat un grup de gent molt heterogènia. Em preocupava rebre telefonades del grup de Josep Melià o Jaume Font. No volíem entrar en aquestes dinàmiques. En general hem mantingut una bona relació amb El Pi i estam a l'expectativa de com s'acabarà solucionant. No descartam tornar-hi o poder col·laborar amb ells en un futur.
Us en vàreu anar d'El Pi perquè estàveu en desacord amb part de la direcció d'Amengual.
— En el seu moment teníem una bona relació personal, però per qüestions professionals es va acabar. Ara la relació és bastant més freda.
Ara s'ha vist com després del Congrés d'El Pi del mes de setembre, comitès d'altres municipis, com per exemple Deià i Campanet, també l'han abandonat... Com veis aquesta crisi d'El Pi?
— Em sent a prop de tot el partit, perquè jo en vaig ser un dels fundadors i estava en el nucli quan hi va haver la fusió entre Convergència i La Lliga. És un projecte que sempre he sentit molt propi, i em dol veure que ho estan passant malament. Esper i confii que ho superin, que tothom deixi de banda les coses personals i que es posin a fer feina amb una visió més de país.
Vós sonau per crear una possible candidatura amb Joan Monjo. Serà viable?
— He assistit a diferents reunions, però hi ha poca cosa concretada. El plantejament que fa Monjo és fer una coalició de partits independents. Si se'ns hi convida, ho valorarem. S'ha de treballar per un espai polític unificat; si hi ha dues, tres o quatre candidatures és un suïcidi. Això ho ha de tenir clar tothom. S'ha de fer feina perquè hi hagi una candidatura única.
Us tornareu a presentar a les pròximes eleccions?
— Aquesta decisió encara no està presa. És un tema que haurem de tractar dins el grup. El que sí que s'ha definit és que el nostre grup s'hi presentarà.
