Pernoctacions
Part Forana 16/07/2022

Dormir a l'aire lliure a Mallorca: a quin preu?

Les pernoctacions alternatives han crescut els darrers anys, tot i que algunes poden comportar sancions d’entre 100 i 6.000 euros

4 min
Des de principi d'any, els agents de Medi Ambient han aixecat nou actes per infracció lleu d'acampada lliure.

PalmaEn ple estiu i onada de calor, anar a dormir a l’aire lliure és una idea recurrent per a bona part dels illencs, i més encara si és a prop de la costa o a la natura. En els darrers anys, les pernoctacions alternatives –és a dir, passar el vespre fora de casa, però no als allotjaments convencionals– han crescut. Però encara ara queden dubtes sobre què es pot fer i què no en aquest sentit a Mallorca. Aquest tipus de turisme –o, simplement, oci, en el cas dels residents– inclou les caravanes, les furgonetes camperitzades, les acampades i el bivac. Tant si és per dormir només amb un sac o dins una tenda, convé conèixer la normativa abans de posar-se en marxa, principalment per evitar que la nit no surti més cara del que esperàvem.

Si bé quasi tot el territori de l’illa està protegit, existeixen zones gestionades pel Govern balear i el Consell que permeten gaudir de la natura de manera responsable. L’Ibanat, per exemple, gestiona tres àrees d’acampada: sa Font Coberta (210 places), es Pixarells (55) i Marjanor (210). Totes tres estan situades a prop del santuari de Lluc. Cal tenir en compte que la darrera la solen reservar per a grups d’escoltes o esplais que solen ser més grans.

Vistes d'una platja de Mallorca dins d'una furgoneta.

En Miquel –qui, com la resta de testimonis, prefereix identificar-se només amb el nom–, que va ser escolta molts d’anys, creu que hi ha manca de control en les mesures restrictives: “Trob que és escandalós la quantitat d’acampada il·legal que tenim a Mallorca”. Ell conta que la gent acampa sense cap tipus de mirament, amb l’impacte que això produeix, com poden ser molèsties, brutor, incendis o altres riscos, tant per a la natura com per al campista. En aquest sentit, fonts de la Conselleria de Medi Ambient expliquen que acampar al Paratge Natural de la serra de Tramuntana no està prohibit, sinó que és una activitat autoritzable. Això vol dir que per fer-ho és necessari un permís del Paratge i també del propietari de la finca on es vulgui acampar.

Segons la Llei de conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) de les Balears, es consideren infracció lleu l’acampada lliure, el bivac i la pernocta a l’aire lliure sense autorització. En cas de detectar-les, poden comportar sancions d’entre 100 i 6.000 euros. Els agents de Medi Ambient varen aixecar 35 actes per incomplir aquesta normativa el 2021, mentre que enguany la xifra es manté en 9. Aquestes infraccions se solen detectar principalment al Paratge Natural de la serra de Tramuntana –dins dels espais naturals protegits, que és on actua la Conselleria– i al Parc Natural de Mondragó. Na Lucia ha fet bivac alguna vegada, però no sabia que s’havia de demanar permís: “Solem anar amb la meva parella a una platja verge, amb botella de cava i un sopar especial, disposats a gaudir de la posta de sol, de les estrelles i sobretot de tirar-te a l’aigua amb els primers rajos del matí”.

El ‘boom’ de les caravanes

Però l’escenari idíl·lic que descriu Lucia corre el perill de deixar-ho de ser, si no es cuida. En Miquel ja ho havia detectat: “No consider que a Mallorca estigui gairebé tot prohibit; consider que té una regulació estricta, en un territori sobrepoblat i sobreexplotat en molts de sentits, i aquest també n’és un”. De tota manera, segons la Conselleria, el 85% dels usuaris en zones d’acampada en els darrers quatre anys han estat mallorquins o residents a Mallorca. El 12% són d’altres països i només el 3% ve de la resta de l’Estat.

Na Marga –qui tampoc vol revelar la seva identitat– sol anar en furgoneta a paratges secrets i ja ha notat un canvi d’ençà de l’arribada del covid-19. “Des de la pandèmia, el tema de les furgos ha crescut molt i et trobes molta gent. Ja no tens intimitat i l’experiència no és la mateixa”, assenyala. La normativa entorn de les autocaravanes tampoc és gaire més permissiva. A Mallorca no hi ha àrees o aparcaments habilitats especialment per a aquests vehicles. Ara bé, la normativa diu que es pot pernoctar a tota l’illa mentre no s’acampi.

Això imposa una sèrie de condicions:no treure res de la caravana –com ara cadires o taules–, no abocar fluids, no fer excessiu renou i no obrir elements que sobresurtin del perímetre de l’automòbil –com ara estendre el tendal o obrir les finestres batents. Per tant, la caravana es pot estacionar com qualsevol altre vehicle i es regeix per la normativa estatal de trànsit. En Toni, que fa anys que té una Camper i fa rutes, pensa que hi hauria d’haver llocs habilitats per a aquest tipus de turisme “més ecològic”.

En qualsevol cas, tots els testimonis coincideixen en un mateix concepte quan parlen d’aquestes pernoctacions alternatives: llibertat. Aquestes ofereixen un ventall amplíssim de llocs, no van lligades a horaris, aporten tranquil·litat, són econòmiques i suposen un pla diferent. De fet, en Toni apunta que aquests moviments deixen doblers a llocs on és complicat que els turistes hi arribin, com pot ser un poble de difícil accés enmig de la muntanya, i ajuden els petits comerços consumint productes locals. El dilema és el yin i el yang de la història: hi ha persones que ho fan com toca, mentre que altres perjudiquen el medi ambient. L’estima i el respecte són la combinació que proposen tant les autoritats com els usuaris que fan aquestes pràctiques de manera legal.

stats