Dones de set nacionalitats aprenen català a Porreres per obrir-se al poble

Palma“He volgut venir als cursos perquè veig que aquí el català és la llengua que s’empra en el parlar de cada dia i veus que si no l’entens quedes fora de les converses”. Ho conta la colombiana Natali Saucedo, qui lluny de sentir-se desplaçada, ha decidit fer un esforç per conèixer la llengua: “T’adones que el fet que la parlin entre els mallorquins és lògic perquè és la cosa més natural, ja que el català és la seva llengua materna”.

Natali és una de les 46 dones que assisteix a les classes de català que imparteix Catalina Oliver a Porreres en una iniciativa que es du a terme de la mà de Càritas. Els objectius i els reptes “petits, però molt valuosos” són clars: aprendre la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a eina per a la integració, fomentar les relacions socials, facilitar els tràmits amb l’administració i sentir-se escoltades i valorades.

Les participants són de set nacionalitats diferents: el Marroc, Síria, l'Argentina, Bolívia, Colòmbia, l'Equador i Espanya. Les motivacions i els nivells d'aprenentatge i formació són diferents, i per això s’han separat en dos grups: un bàsic i un altre d’avançat, on les participants ja tenen estudis elementals, superiors o fins i tot universitaris.

Oliver, mestre d’escola especialitzada en Llengua Catalana, explica que amb aquests cursos, la majoria de les assistents “comproven que el coneixement de la llengua ajuda a aconseguir un respecte més gran, millora la seva situació social, laboral, sanitària, administrativa… i tot sense perdre les seves arrels i la seva identitat”. “És a dir –afegeix–, no és només aprendre una llengua sinó obrir-se al poble. Així, en un primer tema els enseny a dir qui ets, on estàs i d’on vens i també conèixer les fórmules de presentació i d’acomiadament”. “Per exemple, només pel fet de dir bon dia ja les fas visibles i això és important a un poble”, apunta.

El segon tema, valora Oliver, “és molt important perquè a més les marroquines ho viuen molt i és el mercat setmanal perquè és un indret on poden interactuar molt, i per això hem fet sortides i aprofitam per fer feina amb el plànol de Porreres perquè s’ubiquin, que sovint no saben on són les places o segons quins carrers”.

La iniciativa té la col·laboració dels Serveis Socials municipals en matèria burocràtica i de material i de la parròquia de Porreres que cedeix també material i del local de l’antiga vicaria on s’imparteix el curs. Pedagògicament, compta amb la participació de particulars, de l’associació Veus Feministes de Porreres i també del projecte 'No hi ha espai per al masclisme' de la Mancomunitat Pla de Mallorca.

I per què no de català?

La iniciativa sorgeix quan demanaren a Oliver per fer unes classes de castellà també organitzades per Càritas que es duen a terme fa uns anys. “Jo els vaig demanar que per què no de català? I en principi em deien que a aquestes persones no els interessava perquè anaven canviant de comunitat autònoma. Jo els vaig dir que faria una proposta de fer-ho en català i si en venien set o vuit ben contenta estaria”, explica.

Així, en una activitat que va dur a terme l’associació Veus Feministes en les passades festes de Sant Roc de 2023 amb el títol 'Veïnades i cultures de Porreres', Oliver va intervenir i va llançar la idea: “Vaig aprofitar per anunciar els cursos de català i d’agost a octubre la gent s’anà animant i en un instant n’hi va haver dotze, ara ja som 46 en dos grups i cada quinze dies se n’apunten de noves”, apunta contenta i afegeix: “És un èxit total i pens que no feien català perquè no s’havia proposat de manera seriosa”.

Les classes “no són magistrals, les protagonistes són elles. Feim coses noves, diferents i divertides, i elles, amb tot plegat, en certa manera se senten valorades, acollides”. A banda de la visita al mercat, també es va fer “un cafè per la llengua on aprenen a demanar en català i també s’obren a contar coses més personals”.

Testimonis

Claudia Rojas i Yolanda Aguirre són dues amigues de l’Equador que fan feina amb gent gran. “Venim per motius laborals. Feim feina amb la cura de gent gran i clar hem d’entendre el que ens diuen o el que ens demanen”.

Maria Ester Vidal fa tres anys que viu a Porreres. És Argentina i vol aprendre català perquè d’aquesta manera “és més fàcil trobar feina perquè en molts indrets és un requisit”. En la mateixa línia s’expressa Natalia Sastre qui és de Sevilla, però ha viscut els darrers 12 anys a Alemanya. A banda dels motius laborals, afegeix que “si ets a una taula entre mallorquins i no entens res et quedes caçant mosques”.

“Ara quan ens topam pel carrer em diuen 'bon dia' i jo les corregeixo i els dic que han de fer amb la o més oberta… només amb això, amb un bon dia pel carrer, ja es fan més visibles”, conclou Oliver.