Part Forana 23/01/2020

El jutjat avala la demolició del càmping il·legal de la Colònia de Sant Pere

El Consell va aprovar l'enderroc dels 88 bungalous fa vuit anys

M. Barceló
2 min
Representants dels partits que han lluitat contra el camping de 88 bungalous.

Colònia de Sant PereEl càmping de la Colònia de Sant Pere camina cap a la seva desaparició, després de la sentència del jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma, que desestima íntegrament el recurs de la propietat contra l’acord del 2012 del Consell de Mallorca, que aprovà l’ordre de demolició de 88 bungalous, de 28 m2 cadascun, edificats el 1998. Contra la darrera resolució judicial del cas, que ja dura més de 20 anys, s'hi pot recórrer davant el TSJIB.

La parcel·la del càmping, de 21.700 m2, està en sòl rústic protegit per les normes subsidiàries municipals, i situada entre la Colònia de Sant Pere i Caloscamps - es Canons, indret emblemàtic del litoral artanenc amb molta pressió de visitants i excursionistes.

Alternativa per Artà celebra aquesta sentència, segons la seva regidora, Aina Comas, com també la decisió del partit Iniciativa-Verds (que fou qui inicià la demanda), de continuar personat a la causa si, com és previsible, hi ha recurs per part de la propietat del càmping, UPA S.A.

Execució de sentència

Alternativa instarà el Consell de Mallorca a executar provisionalment la sentència i subsidiàriament esbucar els bungalous, "perquè si no estarem anys i panys en aquesta situació de degradació de la zona". També demanarà que el terreny sigui adquirit per l’Administració Pública per destinar-lo a ús comunitari o recreatiu.

També la coalició ecosobiranista MÉS demana "l'esbucament immediat de les edificacions i el restabliment del territori". El portaveu, Biel Frontera, ha recordat que "aquesta victòria judicial se suma a altres procediments en què ha participat MÉS per Mallorca, com els casos de les Covetes de Campos i Son Bosc".

Pati central amb piscina del camping fet tot amb material de construcció.

"Aquest conjunt d'apartaments representa, més que un càmping, una autèntica urbanització aïllada i definitiva en sòl rústic –les edificacions es varen acompanyar d'un conjunt d'obres fixes com ara instal·lació elèctrica i enllumenat, xarxa d'aigua potable, sistema d'evacuació d'aigües residuals, terrasses amb balustrada i jardineria no provisionals–", segons denuncià en el seu moment el portaveu d’EU-Verds a l’Ajuntament d’Artà, Julen Adrián.

De fusta a formigó

El càmping va començar a fer-se amb casetes de fusta desmuntables sobre sòl rústic, amb una llicència provisional. Amb el pas del temps la fusta fou substituïda per material d’obra, cosa que causà un fort impacte i donà forma a una microurbanització.

Els ecologistes d’Artà, segons ha recordat Aina Comas, denunciaren la il·legalitat del càmping, “i no hem deixat d’actuar en cap moment, políticament i administrativa, amb l’objectiu que es restableixi la legalitat urbanística”.

Passivitat de les administracions

Alternativa ha retret, en anunciar i explicar la sentència, "la històrica inoperància de les administracions involucrades, Ajuntament d'Artà i Conselleria de Turisme". Per a aquest grup, ara en el govern municipal amb PSOE i El Pi, "l’espai emblemàtic en què es produí aquesta urbanització encoberta, eren motius suficients per lluitar i mantenir el procediment judicial". Ha recordat també com el Consell de Mallorca, en aquells moments, governat pel PP, va perdre l'expedient, per la qual cosa va haver de ser reconstruït. Pel que fa a l’Ajuntament d’Artà, a qui els ecologistes d’Artà proposaren l’any 2012 que es personàs en el procediment com a part interessada, des d’Alternativa se subratlla que "aleshores es reafirmà en el seu desinterès, en decidir no comparèixer, senyal inequívoca de la perseverança municipal en l'actitud inoperant d'ençà que s'iniciaren les obres, l'any 1998".

stats