Part Forana 24/06/2020

Posen una bossa al cap de l'estàtua de Juníper Serra a Petra

També li han col·locat una botella a la mà on portava un crucifix

Ara Balears

1 min

L'estàtua del Pare Serra amb la bossa al cap i una botella a la mà esquerra. ARA BALEARS

PetraAquesta matinada de Sant Joan, l'estàtua de Juníper Serra a Petra ha aparegut amb una bossa de plàstic al cap i una botella d'alcohol a la mà esquerra. La brigada municipal ha tret la bossa i l'ampolla de l'estàtua i no hi ha detectat cap altre desperfecte. Cal recordar que la mà esquerra tocaria dur un crucifix, però l'hi varen retirar fa un any durant la festa dels Quintos i no s'ha aconseguit recuperar.

Alguns veïns han expressat la seva repulsa i indignació davant aquestes accions que s'entenen com "una falta de respecte", alhora que posen en perill "la integritat d'una imatge venerada de manera especial a Petra". Un veí, en declaracions a l'ARA Balears, ha demanat "alguna acció de protecció i vigilància del monument per part de l'Ajuntament".

Els actes contra les estàtues del missioner mallorquí començaren als Estats Units i aquest dilluns es repetiren a Palma. Cal recordar que la figura del missioner mallorquí a la plaça de Sant Francesc de Palma fou atacada amb pintura vermella, amb la qual, a més de fer malbé l'estàtua, pintaren la paraula "racista".

L'estàtua del pare Serra a Petra data del 1913. És una obra de l'escultor Guillem Galmés, elaborada a partir d'una peça íntegra de pedra de Santanyí. Durant les festes dels Quintos, especialment de pobles veïns, la imatge ha patit accions vandàliques, com la retirada del crucifix, que encara continua perdut.

Un sant polèmic

La canonització de Serra ja va causar polèmica ara fa cinc anys i grups d'indis californians varen fer-hi campanya en contra. Tot i que la historiografia espanyola sovint l'ha venut com un filantrop protector dels indígenes, cal tenir en compte el paper destructiu que varen jugar el cristianisme i els colonitzadors a Amèrica. Diferents historiadors han explorat recentment, amb un punt de vista crític, el paper de Serra i el dels missioners, tal com ja va explicar l'ARA Balears en aquest article de Carol Pogash en el marc de la canonització. Steven W. Hackel, professor d’història del campus de Riverside de la Universitat de Califòrnia i autor de Junípero Serra: California’s founding father ('Juníper Serra: el pare fundador de Califòrnia'), segons Pogash, assegura que Serra era “un home del seu temps” que considerava els indis incapaços d’autogovernar-se o, per exemple, de triar cònjuge.

Els franciscans prenien aquestes decisions en lloc dels indis, explica Hackel. “Se’ls obligava a quedar-se [a la missió] o els soldats els hi tornaven a portar”, comenta. “Els indis ho veien com una forma coercitiva i destructora d’esclavitud, però els franciscans ho veien des d’una òptica diferent”. Alberto Camarillo, professor d’Història dels Estats Units de la Universitat de Stanford, afirma que molts catòlics consideraven que “els milers d’indis que es va cristianitzar i civilitzar” formaven part d’una història de “benevolència, bondat i altruisme”. Per contra, molts indis tenen clar que “la colonització es va caracteritzar pel tractament brutal, els treballs forçats i l’opressió racial dels nadius”, diu.