Els jutjats donen la raó a l'Església, Sant Salvador és de la parròquia d'Artà

Es considera provada la possessió del recinte per part de la parròquia des del 1912 i l'Ajuntament haurà de pagar els costos

El Jutjat de Primera Instància número 5 de Manacor ha desestimat la demanda presentada per l’Ajuntament d’Artà contra la parròquia de la Transfiguració del Senyor d’Artà per la titularitat de Sant Salvador.

La sentència absol la parròquia de totes les pretensions de l'ajuntament a qui imposa els costos. Tot i això, la sentència no és ferma, les parts poden interposar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial.

El Consistori d’Artà reivindicava com a seves les muralles i els patis interiors del recinte de Sant Salvador i demanava l'anul·lació de la inscripció com a bé immatriculat que l'església catòlica va fer l'any 2015.

La jutgessa considera que ha resultat plenament acreditada la possessió de l'Església de tot el recinte fortificat o santuari, de bona fe, de manera pacífica i interrompuda com a mínim des de l’any 1912 fins a l’actualitat. Es considera des d'una base documental històrica, moderna i contemporània aportada per les parts.

En referència a la immatriculació de la finca, efectuada per part de la parròquia d’Artà, la resolució la constata com a vàlida i conforme a dret. És més, aporten el Registre de la Propietat on figura el títol de domini constituït pel conveni de 30 de novembre de 1865; la certificació cadastral gràfica i descriptiva de la “totalitat del recinte i figurant la parròquia com a titular exclusiva de tot”, i certificacions de la Diòcesi de Mallorca que recullen, de manera fidedigna, que la totalitat de la superfície és possessió de la parròquia des de fa temps.

En canvi, la resolució conclou que l’Ajuntament d’Artà “mai no ha figurat com a titular cadastral, ni del tot, ni d’una part del recinte de Sant Salvador, per la qual cosa l’infructuós intent d'immatriculació per part del Consistori en el Registre de la Propietat es realitzà sense la suficient base jurídica i fou obligatòriament denegada pel registrador”.

La sentència té en compte les diferents lleis desamortitzadores, en particular la Llei Madoz de 1855 i, en conseqüència, la llei de 4 d’abril de 1860 que adjudicà a l’Església la propietat de tots els béns destinats a usos religiosos si fossin procedents de l’Estat, de la província, de municipis, de particulars o de la pròpia Església, que no haguessin estat venuts ja en subhasta pública.

A més, valora, en concret, el conveni entre l’Estat espanyol i la Diòcesi de Mallorca del 30 de novembre de 1865, per la qual cosa s’atribueix a l’Església la propietat de Sant Salvador d’Artà.