MASSIFICACIÓ

Cala Varques, a la deriva

El Govern descarta adquirir la zona verge amb l’ecotaxa mentre s’hi accentua la degradació

Els turistes que visiten la costa de Manacor contribueixen a engreixar el compte del fons de l’impost sobre estades turístiques. Tanmateix, dels deu milions d’euros aportats en tres anys -des de la reimplantació de l’ecotaxa, el 2015-, Manacor només n’haurà rebut 300.000. Aquesta xifra és un 3% del que s’ha recaptat al litoral manacorí i que, després de dos anys de quedar fora del repartiment, revertirà en el municipi. La partida assignada és per a la compra d’un paquet de nou vehicles elèctrics per a la SAM, l’empresa municipal que gestiona el servei d’aigua a Manacor ciutat.

La comissió avaluadora que tutela la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme, i que ha decidit el repartiment dels prop de 50 milions que ha generat l’aplicació de l’impost turístic, ha descartat la compra de les 24 finques que envolten la paradisíaca cala Varques.

La proposta d’adquisició plantejada per l’Ajuntament de Manacor i rebutjada pel Govern deixa a la deriva el futur més immediat de l’estampa turística de Manacor. Res no fa pensar que es posarà fre a la massificació d’una zona que sembla que està fora de control de les administracions que hi tenen competència.

L’impost creat per combatre l’impacte del turisme sobre el territori ignora la protecció d’un entorn molt fràgil sotmès a una enorme pressió els mesos d’estiu. Cala Varques és la platja insígnia del Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Cales de Manacor, en el qual s’inclouen cinc platges verges més. Tot aquest patrimoni natural es veu amenaçat pels milers de visitants que accedeixen a un tram de litoral molt sensible i que forma part de la Xarxa Natural 2000, inclòs a la xarxa ecològica europea integrada per Zones Especials de Conservació (ZEC), i és també Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Tota aquesta zona costanera està catalogada com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), en el marc de la Llei d’Espais Naturals de 1991 (LEN).

En conjunt, la zona protegida per la declaració LIC és de 588 hectàrees. La compra proposada per l’Ajuntament de Manacor afecta 24 parcel·les agràries, amb una superfície total de 357 ha, i amb una estimació del valor d’entre 3,5 i 4 milions d’euros. El propietaris de les finques tenen constituïda la societat Club Llevant SA.

Decepció i indignació

L’actual equip de govern municipal de Manacor (El Pi, PP i AIPC) ha fet palesa la seva sorpresa, acompanyada de “decepció i indignació”, pel fet que la comissió avaluadora del repartiment del fons de l’impost sobre estades turístiques hagi descartat la compra de cala Varques. I és que hi havia molta il·lusió de poder regular la zona més sensible dels 27 quilòmetres de litoral manacorí. “Teníem esperances de poder combatre amb garanties la massificació de cala Varques, perquè el projecte de compra presentat encaixa perfectament amb la finalitat de la convocatòria”, explica la batlessa, Catalina Riera (El Pi).

Cal recordar que el municipi de Manacor té 260 km2, 32 dels quals estan declarats ANEI, i sis d’aquests són espais oberts a la mar amb tot un conjunt de cales verges d’una bellesa excepcional. Es tracta d’un punt d’especial atracció turística, que avui està fora de qualsevol control per part de l’Administració, tal com ho demostra l’hemeroteca que registra nombrosos incidents i una enorme descoordinació institucional a l’hora d’actuar dins els seus àmbits, començant per la seguretat. Actualment, una vegada tancat el camí al pas de trànsit rodat, excepte per als veïns, els visitants aparquen a la carretera entre Portocolom i Portocristo (Ma-4014) i recorren a peu els poc més de dos quilòmetres fins a la cala. L’estacionament genera tot un perill d’accidents en un vial amb molt de trànsit transversal a la zona de l’encreuament amb la carretera de Manacor.

L’Ajuntament de Manacor disposa d’un pla de regulació d’usos de cala Varques, que va elaborar el 2016 i que no es pot aplicar, en el qual es recullen les principals amenaces que pateix l’espai i una sèrie de possibles solucions, una de les quals, s’assenyala des de l’equip de govern, “és que una única administració gestioni la zona de manera ordenada i coherent, en col·laboració amb la resta d’administracions afectades”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF