El PP i MÉS fan pinya al Congrés per demanar l'ampliació del Règim especial de les Balears

PalmaEl PP i Sumar-MÉS han sumat vots aquest dimecres a la Comissió de Política Territorial del Congrés per demanar l'ampliació del Règim Especial de les Illes Balears (REIB). En un text que ha estat validat a la Cambra baixa, han acordat reclamar al govern de Pedro Sánchez "la reforma i actualització del REIB", a més d'una revisió dels mecanismes que determinen el factor d'insularitat i les inversions de l'Estat a les Illes Balears, de manera que es tingui en compte la població flotant (els turistes i treballadors de temporada) i la pressió demogràfica efectiva. En el mateix sentit, reclamen inforporar al REIB instruments específics d'impuls a la diversificació econòmica i la transició ecològica, a més de garantir la bonificació del transport públic com el tren i l'autobús a les Illes.

Es tracta d'una iniciativa impulsada pels ecosobiranistes a la qual els populars han introduït esmenes i que, finalment, ha sortit a la llum. Al llarg d'aquesta legislatura, el diputat de MÉS Vicenç Vidal ha impulsat diverses iniciatives sobre el REIB al Congrés. Una de les primeres preguntes parlamentàries de l'ecosobiranista va ser conèixer quines activitats relacionades amb el REIB s'havien impulsat efectivament i quines no. El 2024, a més, es va acabar de desenvolupar reglamentàriament la part fiscal del REIB, mitjançant un reial decret. Tampoc és la primera vegada que els ecosobiranistes voten conjuntament amb el PP qüestions que afecten les Illes. El novembre del 2025, tots dos partits varen defensar una esmena a la Llei estatal de mobilitat sostenible que va tenir els vots del PP i també del PSIB per aprovar la gratuïtat del transport públic.

El REIB estableix les mesures per compensar alguns desavantatges econòmics de les Illes pel fet de ser un territori insular. A la pràctica implica aportar beneficis fiscals per a les empreses de les Balears, compensar la despesa afegida de transport de mercaderies entre les Illes i la Península, i establir que l'Estat ha de tenir en compte el factor d'insularitat a l'hora de planificar inversions públiques. Es va aprovar per primera vegada el 1998, sota el govern del popular Jaume Matas. Però no es va actualitzar fins al 2019, durant el Govern de Francina Armengol.