Vox: llegir abans d’usar
A pesar de la dura competència, diria que la notícia estrella d’aquesta setmana en el rànquing de l’actualitat balear són les amenaces de mort rebudes per un regidor de Vox. Sobretot tenint en compte que, per una vegada i sense que servesqui de precedent, les amenaces no provenen de cap entorn bolxevic ni del bakstage borroka d’una festa major. Aquest pic les amenaces són “fuego amigo” i això, ja se sap, sempre fa més por.
La seqüència cinematogràfica és impecable: diumenge vespre, gairebé mitjanit, telefonada misteriosa, número ocult, referència a les discrepàncies internes de Vox-Baleares, l’apel·lació als clàssics –“a veces ocurren accidentes”– i la cirereta final –“¿Cómo está tu hija?”–, capaç de glaçar la sang a qualsevol.
Realment, la legislatura comença carregadeta entre els quadres municipals de Vox, que ja parlen de rebel·lió. El seu eloqüent malestar s’explica per una conegudíssima reacció química: la relació inversament proporcional entre el nivell de testosterona i l’escassetat de càrrecs públics aconseguits. A menys càrrecs, més mal humor. Totalment comprensible.
El que ja no s’entén tan bé, en canvi, són els motius amb què argumenten el seu profund descontentament. Fa gràcia que càrrecs electes d’una formació d’extrema dreta critiquin les maneres poc democràtiques i la “imposición” d’una direcció “autoritaria y dictatorial”. M’encanta.
També entendreix que els regidors d’un partit obertament centralista i jeràrquic, com és Vox, critiquin que els càrrecs municipals no són tenguts en compte en la presa de decisions i són marginats pels dirigents del partit a la capital. Idò què et pensaves, germanet...
Resulta sorprenent l’escassa cultura política de la població en general, i dels polítics de Vox en particular. Perquè, tot s’ha de dir, no és la primera vegada que els passa una cosa així. O els estatuts no estan gaire ben escrits, o els afiliats i candidats no són gaire llegidors.
La primera joia que es va donar a conèixer per la seva sortida de Vox amb una sonada portada i una piulada flamígera va ser la gran Malena Contestí. L’octubre del 2019 abandonà el partit qualificant-lo de “moviment extremista i antisistema” i denuncià que l’organització era racista i un “clar exemple de proselitisme totalitari”. La major epifania de Malena, però, és sens dubte la misteriosa revelació per la qual constatà de cop que la ideologia de Vox promovia formes de “demagògia, homofòbia, masclisme i extremismes varis”. No ens podem estar de recordar que aquesta ingènua criatura, que de cop va veure la llum, havia estat fundadora del partit a Balears, militant i dirigent destacada, candidata a Generals i diputada al Congrés. Amb tant de trull, no li devia quedar gaire temps per llegir...
Però no és un cas aïllat. De tant en tant apareix un responsable orgànic o un càrrec institucional que obre els ulls i, sobtadament, té accés a la revelació de la Veritat Suprema resumida en dos axiomes: 1. Vox és un partit d’extrema dreta. 2. L’extrema dreta no és 'guai'.
Li va passar, per exemple, a Nuria Almagro, regidora de Vox a Águilas (Múrcia), que el 2022 va dimitir horroritzada del masclisme de Vox i perquè –a la fi ho veia clar– el partit denigrava les dones. També perquè l’organització radical generava “por i odi cap al proïsme per raó del seu origen, ideologia i creences”. A-miga! De veres que feia falta afiliar-s’hi per veure-ho?
Vist el panorama, urgeix un curset específic per a militants i càrrecs públics de Vox, als quals s’hauria d’adoctrinar en els rudiments de l’ortodòxia i en l’abecé de la seva cosmogonia, amb especial atenció a la neurastènia lingüística.
És important començar pel Congrés dels Diputats, on Vox va abandonar ostentosament l’hemicicle davant la insuportable provocació d’haver de sentir diputats parlant la llengua de la seva lliure elecció. Seguiríem per Alacant, que Vox exigeix que sigui considerada zona no valencianoparlant i modificar així la Llei d’ús i ensenyament de valencià, perquè el català passi a ser optatiu als centres escolars d’Alacant.
I seguiríem per ca nostra, on, des de dimarts, els catalanoparlants ja no tenim garantida l’atenció sanitària en la pròpia llengua; on ja hi ha municipis, com Calvià, que han dinamitat un consens lingüístic de 35 anys, i on la llei que blindarà el xiringuito de Vox –Oficina de la Libertad Lingüística– contravé l’Estatut, imposa el castellà a totes les administracions i preveu sancions de fins a 100.000 €.
Convé fer pedagogia entre les bases, no sigui cosa que després tenguem una allau de baixes i dimissions perquè, de cop i volta, i contra tot pronòstic, s’hagin temut que a Vox, a més de masclistes, homòfobs i poc democràtics, també són una micona anticatalanistes. Els anirà bé informar-se. El problema és que hauran de llegir.
