Visc a Mallorca, i tu?

A les eleccions als parlaments de Vitòria-Gasteiz, Barcelona i Sevilla, celebrades en els darrers tres anys, la participació electoral va superar, per poc, la meitat del cens. Un exemple més del desinterès generalitzat de la gent per la política. No cregueu que això és una cosa de peninsulars, la nostra situació no és millor. Segons tots els sondejos, dia 28 de maig ens podríem trobar en un escenari on la majoria dels mallorquins i mallorquines hagin quedat a ca seva en lloc d’anar a votar. I és que, tinguem-ho clar, mentre bona part de la classe política està mirant enquestes, fent tuits, càbales electorals i llegint-se a si mateixos, existeix un país que se’ls mira des de molt enfora.

Davant aquesta situació d’apatia generalitzada ara fa uns dies diverses personalitats de la societat civil varen presentar el manifest 'Visc a Mallorca!', que pretén fomentar el vot i evitar l'abstenció. La portaveu del col·lectiu, Lila Thomàs, va ser claríssima exposant els motius de la iniciativa: "No direm qui has de votar, sinó que vagis a votar. La participació fa més rica la democràcia". Entre els firmants del manifest es troben l'expresident del Govern Cristòfol Soler; els exconsellers Celestí Alomar i Miquel Rosselló; les exregidores de l’Ajuntament de Palma Nanda Ramon i Aurora Jhardi; els gestors culturals Clara Fontanet, Mahecor Mbengue i Enric Pozo; l'investigador Biel Jordà, l'ecologista Margalida Ramis; l'activista per la llengua Neus Sánchez, la periodista Marta Terrasa, la historiadora Maria Margalida Perelló i la politòloga Neus Tur, entre molts d’altres. No cal dir que 'Visc a Mallorca!' em va semblar una gran iniciativa a la qual em vaig sumar des del minut zero.

Però d’on sorgeix tant de descontentament i apatia cap a la “cosa pública”? El sociòleg Ignacio Sotelo posa llum a l’assumpte. Ell afirma que fa anys que estem al final d'un cicle, perquè els fills i els nets de la generació que va fer la Transició han fet públic el seu desacord amb el Règim del 78. D’aquella pols, venen aquests fangs, dirien. I és que els joves que als anys 80 i 90 no sabien el nom del batle del seu poble, s’han fet grans. A tot això s'hi ha de sumar que les diferents crisis financeres han posat de manifest l'esgotament del model econòmic i social vigent. Recordem que, segons l’Eurostat, Espanya és el quart país amb més pobresa dins la Unió Europea, només per davant de Grècia, Rumania i Bulgària.

Tot això porta a l’auge de l’antipolítica. A ningú se li escapa que vivim a l’època de les falses notícies i del 'quan pitjor, millor'. La conjuntura actual està marcada per la tensió, la polarització i el suport electoral a opcions radicals. Aquesta desafecció amb la cosa pública afecta especialment els joves. Si només votessin la generació Z o Y, opcions com Vox –que maneja com ningú Intagram i TikTok– guanyaria al PP, El Pi i Ciutadans per golejada. La rebel·lia, entesa com una lluita contra l'establishment, ha deixat d'estar al comunisme o al liberalisme: el populisme conservador és el nou 'punk'.

Alguns consideren que l’arribada al govern de Podem i Pedro Sánchez ha creat el brou de cultiu perfecte perquè alguns s'aferrin a l'èpica de la batalla cultural davant “de la imposició d'una dictadura progressista, ecologista i feminista” (com diria Jiménez Losantos a Es Radio). Això es veu reforçat pel món d’incerteses al qual hem de fer front. “Cobraré una pensió? Podré formar una família? Tindré feina en sis mesos?”, es demana molta gent. És aquí on les solucions simplificades i fàcilment assimilables són molt atractives per a bona part de la població.

És per tot això que avui més que mai s’ha de combatre la sensació de cansament que es percep, especialment des del covid-19. I cal explicar, sense embuts i sense complexos, que no tots som iguals i que la política serveix, i molt. I aquí no estic parlant d’una o altra opció política, sinó de deixar molt clar que la democràcia –entesa com la gestió de la cosa pública– és l’eina més efectiva per resoldre els problemes de forma pacífica. Qualsevol alternativa és, de molt, pitjor. En aquest context, cal deixar claríssim que prendre una o altre decisió pública recau, indirectament, en nosaltres mitjançant el vot i el compromís ciutadà. Ningú pot desentendre-se'n.

El manifest 'Visc a Mallorca!' ho deixa clar: “L'esforç de cadascú, des de casa, des del poble o des del barri no pot ser segrestat per ningú. La defensa de la llibertat com a ciutadans i ciutadanes i la sobirania com a poble és necessària per mantenir-se forts i resistents. Les eleccions són això.” És per això que crec que cal anar a votar. Perquè visc a Mallorca i em preocupa el seu futur. I a tu?