Viatge cap al no-res
Quan va signar amb Vox l'acord d'investidura de Marga Prohens, el PP de les Balears va comprar un bitllet per a un viatge cap al no-res que aquests dies s'ha mostrat amb tota la seva esperpèntica cruesa. Els mitjans i les xarxes bullen d'acudits i bromes sobre la crisi desfermada dins Vox, en primera instància, però que immediatament després desborda els límits d'aquest partit i afecta de ple les institucions d'autogovern de les Balears, començant pel Parlament (que a hores d'ara té un president en fals i un grup parlamentari fantasma) i el Govern, per molt que Marga Prohens i la gent del PP insisteixin a negar aquesta obvietat.
En podem riure tant com vulguem, perquè el riure és una reacció natural davant d'allò que ens causa temor o repugnància, però la descomposició política i institucional a què han arribat PP i Vox en poc més de mig any és qualsevol cosa menys divertida. Hem de recordar que els governants són servidors públics pagats amb els doblers dels ciutadans, i convindrem que és ben poc estimulant pagar per contemplar un espectacle d'insolvència, immaduresa i oportunisme com el que protagonitzen les nostres primeres autoritats, dia sí i dia també. Rebels, trànsfugues, díscols, querelles, demandes, amenaces, xantatges, pedaços brutíssims i un ampli ventall de formes de violència, latent o explícita. Aquestes són les peces del joc a què juguen Vox i el PP, un joc malsà i parasitari que es desenvolupa en perjudici del bé comú i l'interès general. Un joc que ha sortit a la llum pública aquests dies i que, acabi com acabi, ho farà necessàriament malament.
L'origen del desgavell es troba, naturalment, en la pretensió de voler fer passar un acord amb l'extrema dreta com un fet democràticament normal. Els acords i els pactes amb l'extrema dreta, com els que té el PP amb Vox en un grapat de comunitats autònomes i en una quantitat important d'ajuntaments i organismes supramunicipals (com el Consell de Mallorca) arreu de l'estat espanyol, són democràticament tòxics i insostenibles. Per molt que hi insisteixin alguns comentaristes, el comportament i les efectes que té la presència de Vox a les institucions no és comparable amb el que va tenir en el seu dia Unides Podem ni cap altre partit, per la senzilla raó que Vox és un partit obertament neofeixista, i els altres no ho són. Vox no amaga les seves simpaties pel règim del general Franco i pels seus crims, tant els comesos durant la dictadura com durant la Guerra Civil: al contrari, en braveja i en fa bandera. Tanmateix, el sistema polític i mediàtic s'ha apressat a blanquejar Vox com si fos una opció política més. No ho és, i la sobreactuació del PP durant les darreres setmanes, denunciant la llei d'amnistia com si fos un cop contra l'estat de dret, no és més que un intent de rentar la cara no tan sols als seus pactes amb Vox, sinó també el profund substrat il·liberal que tenia dins el partit de Feijóo.
En el cas de les Balears, hem d'afegir a tot això uns dirigents incapaços de tota iniciativa pròpia, que han d'actuar a les ordres de les respectives centrals de Madrid fins i tot a l'hora de barallar-se. En el capítol de ridículs clamorosos aquesta setmana brillen amb llum pròpia la consellera Marta Vidal, que tronava al Parlament prometent “fotre querelles” als seus adversaris, però que ha estat incapaç d'aportar la documentació requerida per sustentar-les, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, que ha vist com un organisme tècnic, la DGT, li tirava pel terra tot el seu projecte polític de desembossar Mallorca en indicar-li que ha de mantenir el carril Bus-VAO perquè és una infraestructura idònia per ordenar una mica el trànsit. El desgovern, com el que ens infligeix cada dia el PP amb el suport implosiu de Vox, també podria ser entès com una forma de prevaricació i malversació de cabals públics.
