'Veles e vents'

L’elecció de Francina Armengol per ocupar la presidència del Congrés dels Diputats d’Espanya és el triomf d’una manera de ser i d’actuar. És un reconeixement a la tradició pactista de l’esquerra contemporània de les Illes Balears. “¡Vaya tropa!” va ser la rebuda que el president Aznar va donar al primer Pacte de Progrés, que presidia Francesc Antich. Aquell primer seria el precursor dels altres governs de coalició progressistes que vindrien després. Francina Armengol, en política, representa aquesta  manera de fer, la necessitat d’arribar a acords constantment, arrelada en el més profund del caràcter dialogant i de compromís de la gent dels països de cultura catalana.

En una democràcia parlamentària, per la seva pròpia naturalesa, la cultura del pacte i de la coalició hauria d'estar totalment acceptada i formar part del cabal social. No obstant això, s’ha pogut comprovar, des del mateix dia que es va constituir el govern de coalició, la passada legislatura, que la dreta mediàtica i política feia campanya entorn de la idea de “govern il·legítim”, per la naturalesa dels aliats que hi donaven suport. Per no remuntar-nos als tripartits catalans, presidits per Pasqual Maragall i Josep Montilla, que varen esser capaços d'impulsar un nou Estatut d’Autonomia, que venia a solucionar l'encaix de Catalunya a l’Estat per a anys futurs. Injuriats amb acarnissament per la caverna, tots coneixem com va continuar la història, que ara cal rescabalar. 

Durant la legislatura que s’inaugura, és inevitable no abordar el model territorial i posar les bases per avançar en l’articulació de la plurinacionalitat de l’estat, de manera que satisfaci les esperances de les nacionalitats perifèriques. No s’entén que la legislatura pugui ser estable i llarga sense abordar aquesta qüestió, encara que això impliqui un període d’agitació i violència política conservadora i cavernària. Es preveu una legislatura no fàcil, que requerirà un protagonisme especial del Congrés dels Diputats.  S'imposa la cultura de l’empatia, de posar-se a la pell de l’altre, de la corresponsabilitat en un projecte comú, cadascú des de la seva responsabilitat i capacitat. Orfebreria mediterrània. 

La gran diferència, més enllà de les ideològiques, entre l’espai nacional-conservador-populista i l’espai progressista i nacionalista, que estan representats a la cambra de diputats, és que el primer, a la pràctica, té nul·la capacitat per pactar fora de si mateix. En canvi, els progressistes i nacionalistes tenen la possibilitat de consolidar el bloc que varen formar la legislatura passada. Això implica un acord programàtic i un full de ruta, bona part del qual s’haurà de concretar en tràmit parlamentari i legislatiu. Enrique Santiago, diputat de Sumar i secretari general del PCE, ha dit de Francina Armengol que “sempre ha sabut donar una dinàmica de treball plural als executius que ha presidit, en què tothom s'ha sentit representat, sense ingerències”. En aquesta operació, per portar aquest vaixell del Congrés a bon port, serà element essencial la confiança que es transmeti al conjunt dels aliats. Vela llatina, dissenyada per anar contra el vent.

 “Veles e vents han mos desigs complir...”, moment Raimon. Francina Armengol ve del país que creu que és molt més que una destinació turística, que constantment s’ha de reivindicar per seguir somiant. L’octaetèride progressista, recentment passada, a les Illes Balears ha estat d’una productivitat normativa important i ha situat el país com a referent a l’estat espanyol, amb una legislació que volia afrontar l'escalfament global i les seves conseqüències, la desigualtat extrema i desequilibris derivats del sistema econòmic. En el moment de deixar el govern, hi havia al tràmit de consultes prèvies una llei pionera de Societat Civil, inspirada en la del Tercer Sector. Aquest país de “veles e vents” no s'entendria sense els moviments ecologistes, l'Obra Cultural Balear o els seus moviments veïnals i socials. Cartografia mallorquina de recorregut universal. 

Si es forma govern a l’Estat, la legislatura vinent serà de consolidació de l'avantprojecte que les forces de la investidura van esbossar durant els quatre anys anteriors, no sense contratemps. No valdrà deixar qüestions a mig camí, ni fracassos en la reforma de la 'llei mordassa', ni discrepàncies  competencials en la llei d’habitatge, feblesa a trencar el bloqueig del CGPJ, al·ludir el debat de l’amnistia o sobre el dret d’informació veraç, per posar-ne algun exemple. No és una legislatura per a aporegats. 

Al Festival de Pollença, actuant amb Christina Pluhar i L’Arpeggiata, Maria del Mar Bonet omplia la nit canicular de tonades populars...“. Una dona marinera / sempre mira d'on ve es vent, / tant si es llevant com ponent / es bon temps sempre l'espera”. Entre el públic hi havia la presidenta Francina Armengol. Ara, dijous dia 17 d’agost, s’ha convertit en la primera dona mallorquina a ingressar a la molt curta nòmina de conciutadans que han ocupat un càrrec de primera responsabilitat de l’Estat. I, per a més honra del país, serà la primera presidenta d’un Congrés de Diputats en què les diferents llengües oficials de l’Estat es podran utilitzar amb normalitat.