Us presento un altre gran desconegut
La setmana passada, gràcies al convers Tamames, descobria al lector la figura imprescindible de Josep A. Vandellós, economista i demògraf. Seguint el fil, he anat a parar a un altre gran desconegut del gran públic, Manuel Reventós (1888-1942), també economista i pare del qui va ser el primer líder del PSC durant la Transició, Joan Reventós. Què uneix els dos personatges? Doncs que el 1934 Vandellós va guanyar el premi Patxot d’assaig científic amb La immigració a Catalunya mentre que Reventós va obtenir el guardó l’any següent amb Estudi econòmic i social de la classe mitja. Però així com el primer treball va esdevenir un llibre de referència, el segon, a causa de l’adveniment de la Guerra Civil, ni tan sols es va arribar a publicar. Ha restat més de 80 anys perdut. Se’n sabia l’existència, fins i tot se’l citava, però mai ningú l’havia llegit. Coses que passen en aquest país de sabata i espardenya intel·lectual, de misèries i discontinuïtats clamoroses.
Laia Reventós, filla de Joan i neta de Manuel, explica així la troballa: “La capsa és gran, rectangular i pesa força. L’obro amb infinita curiositat inconscient que m’acompanyarà els pròxims anys: a l’interior hi ha les coses que el pare conservava de l’avi [...]. A la capsa hi ha molt material: cartes, escrits, documents personals, llibres, traduccions, una dotzena de textos mecanografiats”. Entre ells el llibre en qüestió (236 folis), amb una anotació de l’àvia Maria (Maria Carner, filla de l’advocat, industrial i també polític Jaume Carner, ministre d’Hisenda amb Azaña), que hi fa constar: “Premi Patxot 1935/36”. La família no en tenia ni idea, d’aquest premi. La Laia també hi troba una carta del seu pare, del 1985, en què explica la intenció de publicar les obres completes de Manuel Reventós... El projecte no va prosperar.
La capsa va ser dipositada a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fa tres anys i després es va descobrir que al monestir de Montserrat es conservava una altra còpia de l’obra. Ara, finalment, el llibre ha estat publicat per la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC. Es fa així justícia pòstuma a qui va ser el primer director general de Comerç de la Segona República, un dels fundadors del partit Acció Catalana (escissió de la Lliga), directiu de la Banca Arnús, professor universitari, expert en el romanticisme alemany, traductor de Goethe, Lessing, Novalis, Schiller i Shakespeare. Un intel·lectual poliglot, un noucentista lletraferit enamorat de l’economia i l’estadística, amic de joventut de Bosch i Gimpera i del socialista Campalans, sí, el de “la política és pedagogia”. En els darrers temps l’editorial L’Avenç n'ha publicat també Dietari de la guerra i Barcelona viscuda.
A més d’una redescoberta, l’assaig inèdit és una petita joia. Fa prop d’un segle, Manuel Reventós ja cantava les absoltes d’una certa classe mitjana que, com diu Francesc Roca al pròleg, és la menys estudiada. Sempre s’ha prestat més atenció al proletariat i a la burgesia. Els del mig, com també passa amb els fills a les famílies nombroses, queden com desdibuixats. Què deia Reventós? Doncs que l’antiga classe mitjana (artesanat, menestralia, petit comerç i petita pagesia) llogava obrers, mentre que la nova classe mitjana del seu temps (professionals lliures, tècnics assalariats i funcionaris) “es lloga al gran capitalisme”. I acabava arribant a la conclusió que “la classe mitja nova, i, especialment, els dependents i els professionals lliures, és anti-capitalista”.
Encara som aquí? Sí i no. Amb l’encadenament de crisis dels darrers anys, ens lamentem sovint de l’empobriment de la classe mitjana, que ja no pot estalviar i amb prou feines pot accedir a un habitatge digne. Quan el tronc central s’aprima, quan falla l’ascensor i la cohesió social, acostumen a venir turbulències. En els temps de Reventós, la classe mitjana ja sabem com va acabar: malament. Avui tornem a jugar amb foc.
