Ucraïna, cap al segon aniversari de l’agressió russa
El pitjor del primer aniversari de la guerra d’Ucraïna és pensar que hi haurà un segon aniversari. Mentre el president rus continuï la invasió, l’OTAN continuarà la resposta.
El duel de discursos de Putin i Biden demostra, una vegada més, que els estats se senten confortablement justificats en el seu element quan poden fer servir la dialèctica amic/enemic, i que els presidents guanyen aparença de líder quan estan dirigint una guerra. Tot són paraules nobles: l'Occident parla de llibertat i l'Orient parla de pàtria.
De la marxa de la guerra en dona una idea prou gràfica el fet que, un any després de començada l’agressió russa, qui ha posat els peus a Kíiv ha estat Biden i no pas Putin, i que el Kremlin ha hagut de recórrer una altra vegada a l’amenaça nuclear, ara en forma d’anunci de “suspensió” de la participació de Rússia en el tractat amb els Estats Units que limita l'arsenal nuclear dels dos països (entre tots dos tenen prop del 90% dels caps nuclears del món, amb els quals es podria destruir el planeta unes quantes vegades).
D’aquest any de guerra d’Ucraïna ens han tocat de prop les cròniques dels reporters que ens han servit tota mena de desgràcies, entre les quals la violació de dones i la tortura de civils com a arma de guerra, l’acollida de refugiats, l’augment disparat dels preus, els beneficis multimilionaris de les petrolieres i una insistent propaganda oficial pro ucraïnesa que ha arribat a plantar la bandera del país agredit a la pantalla televisiva durant la transmissió dels partits de la Lliga.
Això, i els tancs. La ministra de Defensa va confirmar ahir que Espanya enviarà sis tancs a Ucraïna. Encara trigarà unes setmanes: els estan reparant, perquè estaven en un estat “lamentable” i no es podien fer servir “perquè serien un risc per a les persones”.
