Trump està construint un estat de vigilància

Pot ser que Elon Musk deixi de dirigir l'anomenat departament d'Eficiència Governamental (DOGE, per la seva sigla en anglès), però el seu llegat ja està assegurat. El DOGE està muntant un extens sistema de vigilància nacional per al govern de Donald Trump com no s'ha vist mai als Estats Units.

El president Trump podria disposar aviat de les eines necessàries per localitzar ràpidament informació comprometedora sobre els seus oponents polítics o sobre qualsevol persona que simplement el molesti. El govern ja ha declarat que planeja examinar els registres fiscals per trobar les direccions dels migrants que està investigant, un pla tan qüestionat moralment i legalment que va portar diversos alts funcionaris de l'IRS [l'agència federal del govern dels EUA encarregada de la recaptació fiscal i del compliment de les lleis tributàries] a dimitir en senyal de protesta. Alguns treballadors federals també han estat informats que el DOGE utilitza IA per garbellar les seves comunicacions per tal d'identificar els que tenen tendències anti-Musk o anti-Trump (i presumiblement castigar-los o acomiadar-los).

Això suposa un gir sorprenentment ràpid de la nostra llarga història d'aïllar i protegir les dades governamentals per evitar-ne l'ús indegut. En els primers cent dies, Musk i Trump han enderrocat les barreres que pretenien impedir-los crear expedients sobre cada resident als Estats Units. Ara semblen estar creant el que defineix molts règims autoritaris: arxius exhaustius sobre tots els ciutadans per poder castigar els que protesten.

En els últims cent dies, els equips del DOGE han obtingut dades personals sobre residents nord-americans de desenes de bases de dades federals i, pel que sembla, els estan fusionant tots en una base de dades mestra al departament de Seguretat Nacional. Aquest mes, legisladors demòcrates de la Cambra de Representants van informar que un denunciant havia revelat que la base de dades mestra combinarà dades d'agències federals. El denunciant també va al·legar que els treballadors del DOGE estan omplint motxilles amb ordinadors portàtils, cadascun d'ells carregat amb dades robades d'agències.

Durant anys, els defensors de la privadesa, entre els quals m'incloc, ens hem obsessionat amb la quantitat de dades que tenen les grans empreses tecnològiques. Coneixen la nostra ubicació, controlen el nostre historial de navegació i les nostres compres per internet, i utilitzen aquesta informació per fer deduccions sobre els nostres interessos i hàbits.

Però els registres governamentals contenen informació molt més sensible que la que tenen els gegants tecnològics: els nostres ingressos, els nostres números de compte bancari, si ens han acomiadat, quines malalties patim, quan apostem.

El 2009, el professor de dret de la Universitat de Georgetown Paul Ohm va imaginar l'acoblament d'una quantitat de dades similar a la del DOGE i la va anomenar la “base de dades de la ruïna”. "Gairebé totes les persones del món desenvolupat poden estar vinculades almenys a un fet en una base de dades informàtica que un adversari podria utilitzar per al xantatge, la discriminació, l'assetjament o el robatori financer o d'identitat", va escriure Ohm.

Encara no hem arribat al fons de la qüestió. Sembla que el DOGE encara no ha intentat recollir dades de les agències d'intel·ligència, com l'Agència de Seguretat Nacional (NSA, per la seva sigla en anglès), que recopilen enormes quantitats de comunicacions entre estrangers, i sovint intervenen les comunicacions dels nord-americans. (Dit això, no és encoratjador que el director de la NSA hagi estat acomiadat recentment, segons sembla a instàncies d'un influencer d'internet que és amic del president).

La creació d'una enorme base de dades governamental d'informació personal sobre els residents als Estats Units és perillosa i molt probablement contravé la llei. A la dècada del 1960, el govern de Lyndon B. Johnson va proposar combinar tots els seus expedients federals en un nou “banc de dades” nacional. El govern va dir que només volia eliminar els registres duplicats i dur a terme anàlisis estadístiques, però la població es va indignar.

De les més de 30 demandes que afecten el DOGE, diverses al·leguen que les seves incursions en les dades violen la llei de privacitat. Fins ara, els tribunals han sentenciat a favor dels demandants en dos casos i han dictat ordres que limiten l'accés del DOGE a les dades de l'Administració de l'Assegurança Social i del departament del Tresor. Tot i que les ordres van restringir al DOGE l'obtenció de dades d'identificació personal, segueix sense estar clar què passa amb les dades que ja s'han recopilat.

Però el problema més profund és que la llei de privadesa no està blindada. No dona als jutges la capacitat d'imposar multes significatives ni d'aturar fàcilment les accions il·legals. No estableix un braç executor per investigar les violacions de la privadesa de maneres que els tribunals no poden investigar-les. I des de llavors el Congrés no ha estat capaç d'aprovar noves lleis de privadesa exhaustives ni de crear mecanismes més sòlids.

Això converteix els Estats Units en l'únic país dels 38 membres de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics que no té una agència de protecció de dades que faci complir les lleis generals sobre privadesa. A la Unió Europea, cada país té una autoritat de protecció de dades específica que pot fer investigacions, redactar normes, imposar multes i fins i tot exigir la suspensió del processament de dades.

Sense un policia de la privadesa, els nord-americans poden presentar una sol·licitud a la llei de privadesa per intentar esbrinar quines dades té el DOGE sobre ells, o esperar que els jutges es posin de la seva banda en una de les desenes de demandes que s'obren camí als tribunals. Així i tot, el DOGE continua anant d'organisme en organisme acaparant dades.

"En cap altre país una persona com Elon Musk podria furgar a les bases de dades governamentals i recopilar dades personals d'empleats públics, contribuents i veterans", explica Marc Rotenberg, advocat especialitzat des de fa temps en privadesa i fundador del Centre d'Intel·ligència Artificial i Política Digital, un grup de recerca sense ànim de lucre.

Encara som a temps d'aturar la creació de la base de dades de la ruïna. El Congrés podria desfinançar el DOGE, o derogar l'ordre executiva de Trump que l'estableix, o donar suport a la legislació que els senadors demòcrates Ed Markey i Ron Wyden han presentat per actualitzar la llei de privadesa per tal de proporcionar multes i sancions penals més significatives.

Un cop creada una base de dades de la ruïna, ningú de nosaltres està fora de perill.

Copyright The New York Times