El truc (barat) de donar la culpa a Aena

Se succeeixen els governs, els regidors, els plans, les jornades i les presentacions. Ise succeeixen les bones paraules, les intencions i, des de fa un temps, una certa autocrítica. “Estam al límit”. Ara, fins i tot el PP admet que les Illes estan a punt del col·lapse.

No es pot passejar amb calma, perquè tot és ple de turistes; les places i carrers del centre són plens de terrasses i, per descomptat, les platges, els roquissars i qualsevol racó acullen una gernació que impedeix un mínim gaudi del moment. Això per no parlar del transport públic, on es pot estar una hora dret, i els busos que passen i no aturen. I els eterns trajectes en cotxe, perquè vivim embossats.

Fa molta peresa haver d’estar tot el dia parlant d’això. Però és que resulta que és el que passa a la majoria dels ciutadans. No fa tant, a les Illes es vivia certament bé. Ara, a moments i redols, acaba essent esgotador. Per aquest motiu, Marga Prohens no tenia gaires opcions quan el poble va començar a mostrar la seva frustració arran de la saturació. No es podia negar l’evidència, i no ho va fer.

Però el que ja tampoc no podrà suportar gaire temps més cap governant, sigui quin sigui el seu color polític, és continuar enredant amb diagnòstics, meses i futuribles. Calen accions valentes. I agradi o no, n’hi ha una que és bàsica:revisar la capacitat de creixement urbanístic. La resta, fins i tot donar ara la culpa a Aena (per descomptat, entusiasmada per dur com més gent millor), no aporta res. La gent ve a les Illes perquè hi cap. Hi troba cases, xalets, pisos i hotels. I avui dia, l’única indústria que tenim a més del turisme és matxucar el territori fent més xalets. I per aturar-ho no hem de menester l’Estat.