El passat diumenge 5 de juliol visquérem un altre dia històric. El Trenc no es toca. Ni abans, ni ara, ni mai. De camí cap allà, passat Son Catlar se succeeix una teringa devastadora de xalets cada dues quarterades, tots tallats amb el mateix patró. Ja a la Ràpita, les cases adossades s'encadenen de manera tan cíclica que semblen infinites. Les grues estan en marxa. I entre i entre, solars en capella que esperen pacientment l'arribada dels promotors mentre veuen destruir tot el seu voltant immediat. Però es veu que ni això basta.
10.000 persones es donaren les mans a l'arenal de la Ràpita. I és clar, quan s'ajunta tanta de gent, és normal que hi passin moltes de coses. La més impactant, sense dubte, la presència de Francisca Porquer, batlessa de Campos, que volgué ser de cos present a la concentració. Hauria pogut optar per diluir-se entre el públic, o per posar-se a primera fila i escoltar atentament la lectura. Però es veu que la batlessa és d'un natural ficadís i es va voler col·locar ben al costat de Sebastià Alzamora i Tonina Siquier durant la lectura del manifest. Ja ho sabíem, que a Campos són de pinyol, però no que tenguessin una batlessa tan coenta. Like.
Els nius de metralladora pintats de versos que han servit d'escenari a milers de ‘selfies’ els darrers anys, aparegueren ara amb grafits favorables a la defensa d'aquest espai natural tan valuós com emblemàtic. Ja se sap que el PP i Vox són partits molt sensibles a la memòria històrica i els seus seguidors han posat el crit al cel per aquests actes que han qualificat de vandàlics. De fet, la nostra televisió pública només va trobar pertinent publicar un petit vídeo amb les pintades, sense fer esment que justament 10.000 mallorquins havien passat per allà per fer una cadeneta humana de no res. Like.
I encara passaren més coses, com ara la presència de Madò Farta, aquesta pagesa mallorquina, amb falda, gipó i rebosillo i una cara de calavera de plàstic que sembla comprada a un basar xinès, que es passeja per davant la Seu, canta La Balanguera i lleva brutor de les platges mallorquines. La reconeixien i li feien mamballetes, els banyistes manifestants. Molts la coneixien de la xarxa Instagram, on amb més de 5.000 seguidor s'ha fet visible i viral. Like.
Però ni la performance obregoniana de la batlessa Porquer, ni les pintades als búnquers que serviren de dit per no mirar la lluna, ni la Mallorca originalment revoltada de Madò Farta aconseguiren pal·liar l'absència més important del dia. No hi esperàvem la presidenta Prohens, tan segura de voler protegir el Trenc. Ni el conseller Simonet, que ens avisava amb gorra graciosa des de l'aigua que l'esquerra és un ens manipulador i malèfic.
Hi faltava el jovent. D'històrics, d'entranyables, de cabells grisos, de cappelats, de panxes i d'arrugues n'hi havia a voler. Qui més qui manco se saludava. És una comunitat singular, aquesta de la Mallorca contracorrentista que tan còmoda se sent quan es tracta de posar peu fiter a les polítiques de la dreta mallorquina. Gabriel Cañellas, Jaume Matas, José Ramón Bauzá, i ara Marga Prohens, són gent davant qui sempre ha fet bon escainar.
Però on eren, els joves? No els quarantins (de cada vegada hi ha gent que es troba jove, a 40 anys), ni tampoc els de 30. On era el jovent de 20 anys que ha de canviar el món de demà? On eren els al·lots d'universitat i d'institut que comencen a caminar dins el món de la militància i la revolució? Seria molt fàcil per a qui escriu entrar dins el quadre de costums i la caricatura. Podríem dir ‘selfie’, ‘piscina’, ‘llaüt’, ‘biquini’, ‘Much’ i ‘horabauxa’. També podríem dir ‘mediterràniament’, per encabir-ho tot. O ‘la isla’, per desconstruir-nos definitivament. Però no ho direm.
La fesomia de Mallorca ha mudat de verd en blau. I també els interessos i la idiosincràsia dels mallorquins. Més enllà d'això, però, hi ha un biaix generacional tangible. A un 65% dels joves de Mallorca els interessa “poc” o “gens” la política institucional. Només un 10% dels joves illencs ha participat en manifestacions i actes de protesta el darrer any. Es percep que la militància contínua (assemblees periòdiques, manteniment d'estructures, organització d'accions i actes de casta diversa, pagament de quotes...) avui no s'usa. En canvi, sí que s'eleva aquesta protesta a les xarxes, sigui publicant directament, sigui a cop de republicació o de like. I si han de participar en res fora de la virtualitat, ho fan de forma puntual i sempre des de fora de cap estructura organitzativa.
L'endarrer que tenim tots és si aquesta forma nova de militància serà prou per fer front a les polítiques de la dreta del país i del món, per posicionar-se de forma contundent davant actuacions que puguem considerar desmesurades, injustes, racistes, destructores del territori, antimallorquines i xenòfobes. O si som davant una eina més del sistema per mantenir-nos entabanats davant les pantalles i lluny de la realitat que ens calciga cada dia.
