El Trenc, excés de confiança de Prohens?

PalmaQuan va arribar al Consolat, Marga Prohens tenia molt clar que no faria un ‘José Ramón Bauzá’. Això, en l’àmbit polític i periodístic, vol dir no fer actuacions contràries a l’interès general, per molt que determinats interessos pressionin. En aquell moment, Bauzá va fer cas a un sector petit del PP, que històricament s’havia declarat anticatalà i anti tot el que no sigui espanyolitzar el món.

Una dècada després, amb l’arribada de Vox, aquell sector ultra i minoritari que tenia el PP vota clarament l’extrema dreta i, per tant, Prohens té un partit més lliure internament. Emperò el fet de necessitar Vox al Parlament l’ha obligat a fer equilibris. Ha intentat en tot moment aprovar petits gestos que calmassin l’obsessió antillengua pròpia del partit ultra, sense que la comunitat educativa i altres sectors es rebel·lassin com va passar amb el president de Marratxí. I més o menys es pot dir que ha aconseguit passar els primers tres anys sense gaires camisetes verdes a la vista. Potser això l’ha confiada.

A aquest fet cal afegir una certa desmobilització dels sectors socials i ecologistes. En part, perquè encara dura la decepció profunda amb una esquerra que va observar la realitat i va omplir les xarxes socials de vídeos i missatges xupiguais, mentre es disparava la saturació i es degradava el territori davant els seus nassos. Però vet aquí que devers Campos alguns no acaben d’acceptar que la protecció del territori sigui a costa de perdre uns quants xalets (que, per cert, en fan a balquena al sòl rústic) i aparcaments. Han pitjat tant que han aconseguit que s’obri la possibilitat de tocar el Parc Natural sense passar pel Parlament. I la gent s’ha mobilitzat. I diria que l’esquerra s’ha despertat.