El tren de Marjal
Aquests dies de lluita contra aquest tren bufarell que ens volen imposar, he recordat molt a ma mare i mon pare. Supòs que a vosaltres vos passa el mateix. Les seves inquietuds, els seus somnis, aquell treball extrem de sol a sol. La seva determinació de tirar endavant, de surar-nos. Hores i hores de feina i passar pena… sovint per sobreviure i poder pagar quatre factures. Què dirien si fossin vius? Crec, estic convençut que treim forces de la seva memòria i del seu llegat. Na Cati Mayol va escriure una frase al Facebook de la Plataforma Cívica, que diu: “Aquest grup neix de l’amor per sa terra i de la necessitat urgent de protegir allò que som”. Amb una sola frase va glapir l’essència del món en el qual creim i ens sustenta. No defalliu... junts podem aturar aquest desvari.
Cada dia els baixos de la Sala –l’Ajuntament– s’omplen de gent per anar a mirar els traçats del tren cap a Alcúdia que ha enviat el Govern Balear. Els sentiments de por, temença i preocupació estan a flor de pell a la pagesia poblera. La gent queda astorada davant les retxes negres i vermelles que marquen, solquen i esquarteren les terres de Marjal (em nego a posar “la”), s’ho miren, es freguen els ulls. No pot ser!, diuen. Aquesta terra la conram des de fa cinc, sis o set generacions, no pot ser que el Govern de na Prohens ens vulgui tant de mal. Aquestes i d’altres paraules són les primeres que escoltam dia rere dia. Evidentment, al poble no es parla de res més.
Altres reaccionen amb més contundència: quan hem de treure els tractors, demanen? Nosaltres, els d’Aquest tren no!, els demanam seny i calma; sabem que és fàcil de dir i difícil de dur a la pràctica. El coret i el cos ens demanen acció, però l’esperit ha d’estar tranquil. De moment és el temps de fer al·legacions a un estudi presentat per una Conselleria de Mobilitat que no estima ni té cap sensibilitat vers la terra marjalera. Al treball presentat, sense gaires concrecions ni precisions, hi ha massa preguntes i poques respostes. No saben l’amplària de la via més els vials, no saben l’alçada dels ponts ni dels túnels. Encara tot està per definir. Tampoc no saben si l’estació del tramvia (que no és tramvia) està a la dreta o l’esquerra de l’avinguda Tucan. No tenen clar el punt on començarà o acabarà el túnel. No s’han mirat el patrimoni protegit i catalogat dels molins, safareigs i sínies. Llavors què saben o què volen aquesta gent? Més d’una hora i mitja per anar d’Alcúdia a Palma. Ens preocupen les afectacions a 50 metres entre banda i banda que haurem de patir de per vida.
De la muntanya de Son Fe i de Sant Martí no en saben res. Quin esperit les habità? Els fòssils que s’hi han trobat? Cal suposar que si tenim els fòssils guardats a Sa Vileta, la zona està protegida. La DG d’Agricultura diu al seu informe que en el cas de fer-se el tren dins Marjal, suposaria l’estocada definitiva a una pagesia i agricultura ancestral. Sembla, també, que els tècnics de mobilitat no han parlat gaire amb els companys de la DG d’Emergències, i això que són del mateix Govern. En Pablo Gàrriz, el DG d’Emergències els està esperant amb una bateria de plans (Meteobal, Inunbal, etc.) que no s’han llegit i podrien incórrer amb una negligència o vulneració de greus conseqüències per a les vides humanes en el futur. Encara record les inundacions de Sant Llorenç del 2018 i les persones que hi moriren ofegades.
Tampoc no saben dels pous, ni de les canonades d’aspersió per regar, ni dels motors, ni dels accessos, de tots els somnis i els doblers invertits en la nostra terra. Només saben que volen un tren; un tren de la por. Tant se val si les llàgrimes redolen per les galtes de les marjaleres, dels poblers, dels alcudiencs. A la reunió d’Alcúdia una veu va dir fort: “jo vull molts de trens i de gratis!”. Això és tot, molts de trens i gratis. A qualsevol preu, costi el que costi. Marc Valens, afectat i enginyer de carrera els va fer tres preguntes a la reunió d’Alcúdia, i en Joan Mas, cap de Departament de la DG no en va poder respondre cap.
Cada dia que passa em deman en què pensaven els enginyers que redactaren l’estudi presentat, si són d’un altre planeta o què varen aprendre a l’escola. Em deman si varen venir a les terres marjaleres, a parlar-hi, a escoltar el seu batec, la gent, el seu alè o si senzillament feren el projecte amb la projecció d’un satèl·lit i una lupa, dins un despatx amb aire condicionat i ho varen arreglar tot amb quatre retxes. Senyors Sebastià Ribot i Carlos Vilés, que signau els papers, veniu a Marjal i escoltau la gent de mans nues i calloses. Senyora Presidenta Margalida Prohens, anàreu a la mar d’Alcanada per mostrar als mitjans un vídeo publicitari i per escoltar les mamballetes dels vostres acòlits. Veniu a sa Pobla a Marjal, parlau amb els afectats i no afectats, més de 240 propietats rústiques. Veniu, escoltau el poble! Després ja ens direu si és just el preu que ens demanau. Estau ben convidada a fer una passejada d’horabaixa i sentir als vostres peus una terra guanyada amb els braços als aiguamolls que l’envolten.
Ara mateix, la gent, la ciutadania poblera, té dos reptes col·lectius a treballar, per una banda, tenim massa por. Por del ‘poder’, de l’‘autoritat’ del que diran, també de la gent encorbatada que mana a Ciutat. El segon repte és una crisi ferotge de confiança i de credibilitat en les administracions públiques, tant locals com autonòmiques. No és retòrica, és un fet constatable i palpable. Caldrà veure com afectarà i quines conseqüències tindrà tota aquesta problemàtica d’aquí a dos anys, quan ens crideu a votar. Aquest tren no!