FALTAVEN 8 DIES per a les eleccions autonòmiques del 2003. El Govern del primer Pacte de Progrés es jugava la renovació d’una legislatura difícil, potser no tant com la del segon Pacte esquitxada per la corrupció d’UM, però en tot cas extremadament complexa per la resposta de sectors socials conservadors contra mesures mediambientals: aplicació de l’ecotaxa, denúncia dels hotelers, campanya d’aquests entre els seus milers i milers d’empleats (si torna a haver-hi Pacte de Progrés haurem de tancar), i entre moltes altres dificultats, les tractorades del sector agrari. Deia que faltaven només 8 dies per a les autonòmiques, amb Francesc Antich encara dins el Consolat, quan el GOB va aixecar un mur de ciment (“simbòlic”, digueren) a les portes de la seu presidencial, en protesta per la política territorial del Govern. Jaume Matas ocupà altra vegada la presidència i no va urbanitzar la mar perquè el trobaren en falta grossa. Ara el pacte d’esquerres acaba d’aprovar la taxa turística, i el GOB no ha esperat ni un dia per lamentar-ho perquè no és una “vertadera ecotaxa”. Jo crec que tenir-la ja és per estar-ne satisfets . I si ja és irreversible, perquè cap partit no la revocarà, després es pot discutir la destinació dels ingressos. Aquesta mateixa setmana, l’Ajuntament iniciava els tràmits perquè la ciutat deixi de ser oficialment Palma de Mallorca i sigui Palma, tal com s’ha reivindicat des que els populars li canviaren el nom. I Esquerra tampoc no esperà a dir que no, que Palma no, que Ciutat. Un panorama. Més o menys ha passat el mateix amb la polèmica del monòlit de la Feixina. Tranquils, tot està dins el mateix full de ruta de sempre. Ens sabem de memòria l’inconformisme de les esquerres. Com també sabem que, a força de dividir-se, els populars guanyen, governen i fan de les seves. Però tranquils.