La trampa de l’extrema dreta
Fa una setmana que es parla de prorrogar pressupostos o, fins i tot, de la possibilitat d’un avançament electoral. Després que els diputats del PP demostrassin que no estan gaire atents en els plens i que votassin una trentena d’esmenes de Vox que ataquen el català, el medi ambient i els migrants, l’extrema dreta n’intenta treure profit i exigeix que les esmenes quedin. La versió senzilla de la història és que no vol que el català tingui presència a l’Administració ni a les aules. Però aquest posicionament sembla més simple que no senzill. Perquè, si una cosa agrada a l’extrema dreta, és el terrorisme ideològic, fer rebentar el sistema, provocar que els governs s’immolin, mentre que ella gaudeix del caos i del descrèdit dels valors democràtics.
D’aquesta manera, la decisió del PP de no cedir: és un acte heroic o deixa en evidència que els populars han caigut en la trampa? Les Balears no són a hores d’ara l’única comunitat autònoma que en aquests moments es juga els pressupostos. El PP també està comprovant que l’extrema dreta no és el millor company de viatge a Múrcia i Extremadura. El panorama és desolador, de paràlisi: Vox aspira a pujar a l’onada ascendent de la ultradreta a bona part d’Europa, encara que hagi de passar per damunt la convivència i els drets humans, i el PP fa uns equilibris estrambòtics per mantenir el poder i afeblir el govern de l’Estat.
A més a més, a les Balears l’esquerra continua desorientada, com si encara no s’hagués cregut que va perdre les eleccions. Quan t’has enfonsat, no hauries de canviar d’estratègia? Manca discurs i lideratge, assumir els errors i intentar no caure de manera constant en la incoherència després de vuit anys de govern, quan no vares dur a terme moltes de les coses que ara exigeixes amb una bona dosi de sobreactuació.
L’oposició també ha caigut en la trampa d’intentar desgastar el PP de qualsevol manera i en qualsevol moment, sense una planificació, sinó impulsivament. Amb totes les posicions enrocades, poca cosa podrà fer un govern en minoria, més enllà de pagar els funcionaris i gestionar el que ja estava en marxa.
Mentrestant, el debat polític no interessa gairebé ningú més enllà de qui s’hi guanya el sou. La societat contempla amb cansament que les coses no canvien governi qui governi, sigui a les Illes o a l’Estat. Perquè els interessos econòmics articulen un marc que està ben damunt de les ideologies, les institucions i les persones.
Per acabar, com que divendres va ser el Dia de la Constitució, en recordaré l’article 47: “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir-ne l’especulació”. És una llàstima, però mai no he vist un d’aquests defensors de la Carta Magna escandalitzat per un incompliment tan flagrant.