PalmaLes tractorades que, per separat, varen fer els pagesos de Mallorca aquest passat dijous contra l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur han deixat imatges molt eloqüents. Varen ser tan expressives que, fins i tot, van molt més enllà del rebuig a un acord que tindrà conseqüències molt greus per foravila –no només econòmiques, sinó també mediambientals– i que suposa una nova estocada a un sector, a un camp, ja prou castigat, especialment a les Balears.
La realitat és que ni davant aquest atac frontal els pagesos de Mallorca han estat capaços d’anar units. I això no només els debilita, sinó que resulta profundament significatiu. Perquè la tractorada més massiva, la protagonitzada pels sempre conservadors d’Asaja, va tenir poc de protesta i molt de pel·lícula de Torrente. Un berenar de senyorots a un restaurant popular és una manera com a mínim curiosa de manifestar-se, de protestar. Més aviat semblava una escenificació calculada: fer veure que es protesta sense incomodar gaire contra un acord al qual el Partit Popular –el partit del conseller d’Agricultura del Govern i dirigent històric de la mateixa Asaja– va votar a favor a Europa.
També és revelador que els tractoristes mallorquins no es manifestassin quan ho feren els pagesos catalans, la segona setmana de gener, just els dies en què l’acord amb el Mercosur era plenament d’actualitat. Allò va ser una girada d’esquena explícita a la pagesia catalana. Cal recordar, però, que ni el sindicat més progressista Unió de Pagesos ni els pagesos ecològics d’Apaema no es varen sumar a la berenada pantagruèlica, que varen fer manifestació pel seu compte i que, a més, varen emetre comunicats de suport a les reivindicacions dels pagesos catalans.
En tot cas, la insolidaritat amb Catalunya no és gratuïta. Aquí, com sempre, té un significat polític clar. La tractorada més multitudinària, la de la reunió per berenar, anava carregada de banderes espanyoles. Les exhibeixen a totes les tractorades. I Vox no només hi és habitualment molt present, sinó que sap perfectament que en pot treure rèdit, i gran. Mentre l’extrema dreta s’erigeix aquests dies en fiscal de les biblioteques de Palma, exigint que es comptin els llibres en català i en castellà –malgrat que els bibliotecaris ja han demostrat que n’hi ha molts més en castellà: 150.004 contra 86.945–, el discurs anticatalanista torna a funcionar com a carburant polític.
De tots aquests trulls identitaris i lingüístics, tant vells com efectius, Vox sap segur que en treu benefici. El camp, mentrestant, continua perdent. Perquè quan la protesta es dilueix entre banderes, berenars festius i càlculs partidistes, el que queda en segon terme és l’essencial, allò que importa: la defensa d’un model agrari viable, digne i sostenible. El que ens espera, si no hi ha unitat ni contundència, no és només un camp més feble. És un país encara més fracturat. Precisament, el que convé a l’extrema dreta.
