I si tornam a obrir Sant Miquel de Campanet?
A Brígida
Déu també habita l’església medieval de Sant Miquel de Campanet, al paratge del Pla de Tel, encara que ara estigui tancada, fosca i humida. No és casualitat que els primers cristians del segle XIII triassin aquest indret per edificar la bella i esvelta església que ens ha arribat fins avui. Per a molta gent, creient o no, és un espai carregat d’una espiritualitat profunda i serena. Alguns fins i tot parlen d’un espai màgic, habitat de memòria.
L’església de repoblament, com l’anomenen, és una de les millors conservades del segle XIII que tenim a Mallorca. Conservada, malgrat l’etern misteri del perquè de la presència de l’arc tapiat de la capçalera. Si vols assaborir tota la seva bellesa i la de la contrada que l’envolta, has d’obrir-te a la saviesa dels sentits, gaudir del perfum de les flors, de la remor del vent i del bell cant dels ocells entre les branques dels arbres. T’has d’amarar del seu silenci. Tot ajuda a entendre el missatge de les pedres, la història i la gent que un dia també la varen habitar.
Sant Miquel és un lloc sagrat. Amb els seus xiprers i pins vers, aquí al recer de Gabellí, durant segles la terra i el cel s’han unit mitjançant la pregària, la natura i la meditació interior. Passejar pels seus voltants, asseure’s una estona a la clastra i entrar amb humilitat al seu interior constitueixen una delícia i un regal de la vida. Fins aquí hem parlat de patrimoni i d’espiritualitat, però ens cal un tercer pilar per completar l’ull, el triangle: el de la justícia social.
Hem dit abans que l’església roman tancada, la humitat avança lentament per les seves parets. Avui en dia, el visitant hi troba la porta barrada. I la pregunta és inevitable: què significa conservar un patrimoni si no és per posar-lo al servei de la comunitat? Sabem que existeix una proposta concreta per tenir-la oberta. La Cooperativa SI, entitat d’iniciativa social amb una trajectòria consolidada a Campanet i altres indrets de Mallorca, ha plantejat moltes vegades i a través de diversos mitjans la necessitat de reobrir l’espai, ventilar-lo, mantenir-lo net, generar-hi activitat cultural i, sobretot, crear llocs de feina per a persones amb dificultats. Ja ho varen fer entre el 2018 i el 2021. Vos puc ben assegurar que va ser una experiència social i cultural que va valer la pena. Les velles pedres tremolaren de vida. La transcendència del seu silenci fou compatible amb l’art i la justícia social.
La Cooperativa SI es creà a Campanet l’any 2000. És una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu general ajudar les persones dependents o amb necessitats especials i facilitar-ne la inserció laboral i social. Acull entre els seus socis persones amb diversitat funcional. Bàsicament, intenta canviar “la manera d’estar en el món”. Treballa per crear una xarxa de suport personal entorn dels que es troben en situació d’aïllament social a causa de la seva discapacitat o altres circumstàncies. També té cura de les persones grans. La Cooperativa ha intentat tornar a Sant Miquel amb la intenció d’obrir finestres i ajudar socialment. El conveni va expirar el 2021 i no es va voler renovar per part de la parròquia ni del bisbat. Per què?
Per aquest motiu, actualment estan recollint signatures a Campanet i al nord de Mallorca perquè els escoltin, els mirin i junts puguin parlar. Trobar una entesa i superar enveges, desfer malentesos o gelosies és fàcil si hi ha voluntat de fer-ho. Curiosament, al si de la Cooperativa hi ha creients practicants. La comunió amb l’Evangeli hauria de servir per establir ponts de diàleg i trobar solucions. Tornar a obrir Sant Miquel no pot esdevenir un problema, de cap manera. Hem de fer visibles i prioritzar les necessitats dels més vulnerables. Sant Miquel ha de tornar a donar sentit al poble de Campanet i il·luminar el Pla de Tel amb llums de solidaritat.
Ja fa massa temps que vivim instal·lats en l’excés de renou, en la sospita i en la confrontació estèril. Sant Miquel, en canvi, ens proposa una altra cosa: silenci, espiritualitat i oportunitat. Els més vulnerables no cerquen titulars ni debats volàtils d’un dia; cerquen una clau. Una oportunitat, poder dir “som aquí” i tenir un lloc digne en el món. Ja no ens basta conservar pedres i campanes sense repic. El patrimoni, si no genera vida, es converteix en una escenografia buida de sentit i significat. Necessitam sentit. I el sentit neix quan el patrimoni, l’espiritualitat, la fe i la justícia caminen junts.
La intuïció ens diu que sí, que Déu encara habita l’església del Pla de Tel, als alzinars de Gabellí, on l’aigua brolla de les venes del món. Si és així, obrir Sant Miquel no és només conservar un temple: és obrir una oportunitat. No oblidem els ensenyaments dels Evangelis, deixem que s’obrin les portes als més febles i necessitats, i que ells mateixos descobreixin aquesta intuïció i el seu futur, que també és el nostre.