Terrasses dominadores i fets alternatius

Sant Jordi va tornar a ser un gran èxit a moltes ciutats i municipis de les Balears i, per descomptat, a Palma, on es va viure un dia del llibre, una diada o un Sant Jordi, com en vulgueu dir, rutilant i esplèndid, amb tot el centre de la ciutat ocupat per parades de llibres i roses, i una riuada de gent que sortia feliç a trobar-les. No és exagerat repetir que una festa que consisteix a fer que la gent es posi d’acord a deixar de banda ocupacions i problemes per regalar-se llibres i roses deu ser la festa més guapa del món, o una de les que més. A Barcelona, que és on Sant Jordi va començar i pren magnituds gegantines, l’autor francès Pierre Lemaître no se’n podia avenir i anava dient que no havia vist mai res de semblant al voltant del llibre. Tampoc exagerava. Catalans, valencians i balears (o mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers) podem estar orgullosos de compartir aquesta gran celebració i d’haver-la “exportada” a molts llocs del món que també l’han feta seva.

Per això mateix és encara més lamentable quan algú no entén res i és capaç de donar la nota incívica en un dia que és, precisament, el dia de la civilitat, la tolerància, el respecte i la convivència. És el que va passar als responsables d’una terrassa de la plaça Major de Palma (aquesta que l’Ajuntament vol convertir en un centre comercial com els que hi ha als afores, però situada just al mig de la ciutat), que van pensar que la parada d’una llibreria podia molestar la seva clientela de turistes i no van estar bons fins que no van fer moure del lloc una taula on els autors convidats firmaven els seus llibres a qui els ho demanava. La realitat és que ni la taula ni la parada destorbaven gens els turistes, que s’ho miraven tot amb cara de peix bullit, sinó que aquesta genteta de la terrassa simplement volia deixar clar que ells són els amos de la plaça. Amb restauradors de tan poc nivell, professional i ciutadà, el sector de l’hostaleria no tan sols no es fa cap favor, sinó que com a lògica conseqüència també atreu un turisme de baixa qualitat, que a la curta pot fer una despesa d’ics euros en locals com aquests, però a la llarga empobreix i degrada la ciutat.

Sant Jordi també és un dia de la paraula, la cultura i de la llengua catalana, que és la llengua pròpia de les Balears. Tal vegada per això no es van veure les nostres autoritats passejant-se en una festa en què normalment a tots els polítics els agrada fer-s’hi una foto, excepte potser aquells que, per tal de mantenir-se al poder, consenten tractes amb l’extrema dreta feixista. No ens fem fotos amb llibres, i encara menys amb llibres en català, no fos cas que se’ns enfadin els socis que odien tant el català com els llibres. A l’extrema dreta només li agraden els llibres que recullen les seves pròpies mentides: així li va passar al regidor d’Urbanisme Óscar Fidalgo (que és del PP i no de Vox, però això no és obstacle per ser un ultra), que dijous es va permetre el ridícul d’incórrer en el negacionisme, negant la participació del creuer Baleares, el del monument de la Feixina, en la massacre de la desbandá de Màlaga, el febrer de 1937. Davant dels regidors de l’oposició que el posaven en evidència, Fidalgo va reiterar la seva negació i la va voler recolzar en “historiadors rellevants d’Espanya”, que no va citar. Ja ho fem nosaltres: només poden ser individus com Pío Moa i César Vidal, o alguns altres de la seva corda, propagadors de mentides i falsedats històriques amb llibres que són motiu de vergonya i befa entre els historiadors rigorosos. Si les lectures dels nostres governants es nodreixen dels textos del negacionisme i del neofeixisme, aleshores sí que podem tancar la parada.