Que en fa de temps que el mal ja està fet
Avui és notícia de portada la resolució del TSJC que imposa el 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya en un termini de quinze dies. Però que en fa de temps que el mal ja està fet.
La identificació del català com a llengua enemiga de la identitat nacional espanyola ha estat constant en les darreres tres dècades, de manera que hem estat testimonis d’atacs legals, retallades de l’Estatut, portades incendiàries, reportatges televisius del tipus “esto es una panadería, sin embargo en el rótulo pone forn de pa”, invencions de LAPAO o negacionisme de la unitat de la llengua.
L’Estat ha fet exactament el contrari del que obliga l’article 3 de la Constitució i ha convertit la llengua catalana en objecte d’especial menyspreu i persecució. Que ara els jutges entrin a les aules és la continuació de la mateixa ofensiva però per altres mitjans. Que la resolució del tribunal contingui més de cent faltes d’ortografia és la cirereta de la burla.
L’Estat ha aconseguit projectar sobre el català l’ombra de llengua marcada i portadora de problemes, i això té uns efectes directes sobre l’autoestima dels parlants i dels aprenents de la llengua, i per més que el Procés hagi pogut assimilar llengua i independència, al carrer pesen molt més els anys de posar el català sota sospita. Amb tot el que ha arribat a sentir del català, és impossible que un espanyol o un català que s’informi a través de segons quins mitjans espanyols pugui sentir el català com una cosa seva.
El retrocés en autogovern és formidable, i de la capacitat de resposta de Govern, partits i institucions en dona una idea el fet que la notícia arriba quan encara no hi ha consens sobre la reforma de la llei de política lingüística.
