03/05/2021

La tecnologia al món postpandèmic

5 min
Una dona treballant en una oficina.

Com després de la pandèmia de la grip espanyola (i també de la Primera Guerra Mundial), el que ve serà un període convuls. Vet aquí la meva opinió respecte als cinc principals temes sobre els quals hem de reflexionar de cara a la postpandèmia.

El teletreball. El treball, i concretament el fet que s’hagi traslladat de l’oficina a casa, ha sigut un dels canvis més importants de l’any passat. No cal dir que per a moltes feines encara fa falta la presència física, però el nombre d’empleats que no han de ser analògics és elevadíssim i no para de créixer. De tots els directius amb qui he parlat aquests últims mesos, no n’hi ha cap que cregui que, en el futur, la seva empresa hagi de tenir gaires treballadors en una seu física. Facebook ha dit que els seus empleats podrien treballar a casa permanentment; i això serà cada vegada més habitual. I, tot i la sèrie d’inconvenients del treball virtual –com ara una necessitat humana tan bàsica com la relació presencial–, l’enorme quantitat de dades recopilades durant l’any passat demostra que el treball a distància pot ser més productiu. Aquesta informació portarà a tota mena d’innovacions... i a més teletreball.

És cert que hi ha molts motius per a la preocupació, com ara el control constant dels treballadors i la seva eficàcia en tots els nivells de l’escalafó. D’altra banda, a l’hora d’avaluar la productivitat dels empleats, els directius ja no es basaran tant en dades anecdòtiques sinó en el rendiment real, i això pot ser bo.

La telemedicina. L’assistència sanitària és un altre àmbit que estava madur per a la disrupció prepandèmica, perquè feia molts anys que el sector es resistia a la tecnologia. Una sèrie de grans empreses, com Microsoft i Google, han intentat racionalitzar les experiències de salut dels consumidors, mentre que moltes altres han intervingut en la digitalització dels serveis que hi ha al darrere, però tot i així hi regna una atmosfera de confusió. La pandèmia no ha fet sinó subratllar el mal estat dels serveis sanitaris dels EUA. En l’era del covid, i per primera vegada en moltes dècades, les classes benestants s’han adonat de la mala qualitat dels serveis sanitaris que han hagut d’aguantar durant molt de temps els col·lectius marginats. Veient, entre altres exemples, el desgavell de les proves de detecció i la programació de vacunes, molta gent entén ara de primera mà el cost de tenir un sistema sanitari tan fràgil. No és d’estranyar, doncs, que també s’hagi registrat un augment de l’ús de diferents start-ups de telemedicina, com ara les aplicacions de salut mental. Mentre aquestes aplicacions susciten dubtes legítims i de pes sobre la seguretat i l’eficàcia dels diagnòstics en línia (el marge d’error en temes de salut és baixíssim), els que gestionen els nostres sistemes sanitaris, extraordinàriament complexos i cars, buscaran vies més rendibles per prestar els seus serveis.

La venda al detall. Fa anys que el comerç físic –incloent-hi els restaurants i els bars– està sotmès a una pressió enorme perquè les companyies tecnològiques s’interposen cada cop més entre els productes i els clients. Mentrestant, les tecnològiques han anant dissenyant una estratègia cada vegada més competitiva per consolidar la seva força mitjançant un millor servei, la racionalització de la logística de les entregues i l’oferta de preus més econòmics. Empreses com Amazon –i a una escala més reduïda altres iniciatives exitoses com Uber Eats, Instacart i DoorDash– s’han reforçat amb la pandèmia. Durant aquest últim any, els consumidors han après a recórrer a aquests serveis i preferiran utilitzar-los més que no pas anar a una botiga o un restaurant. Aquestes companyies han creat marques de confiança perquè s’han convertit en indispensables. I, també en aquest cas, les dades recopilades l'any passat ajudaran aquestes grans empreses a millorar els serveis i seleccionar els usuaris. Això vol dir que tenen grans avantatges per continuar desenvolupant tota mena de productes. Segurament es tornaran a fer més compres presencials quan la pandèmia s’extingeixi. Però és possible que el comerç en línia hagi arrelat com a pràctica quotidiana i, sens dubte, les innovacions en aquest camp li donaran encara més poder. Si, posem per cas, us penseu que Apple i Amazon no arribaran mai a subministrar ni administrar-vos la següent vacuna, us ho hauríeu de fer mirar.

La teleeducació. L’educació en línia no va funcionar gaire bé l’any passat. La pràctica de l’educació virtual ens ha afectat la salut mental i ha tret a la llum les desigualtats de l’accés a internet. Encara és una experiència problemàtica per a la majoria d’usuaris. Tothom amb qui parlo coincideix que ha sigut un fracàs per a la major part d’estudiants. Com solen dir en el món informàtic, no s’ha demostrat prou “escalable” (adaptable) des del punt de vista de la tecnologia, la creativitat i, sobretot, la capacitat d’inculcar el desig d’aprendre. No culpo els professors de no haver sigut capaços de transformar les classes i adaptar-les el suport digital; la majoria s’hi han esforçat tant com han pogut. A casa meva, però, el meus nanos estaven gairebé tot el dia fent gargots, enviant missatges, jugant i mirant vídeos, tot això amb el mòbil, al qual estan sempre enganxats. I tot això passa quan ja fa temps que existeix l'educació en línia. Però els desenvolupadors s’han centrat, en gran part, en fer arribar l’educació a més gent, en lloc d’oferir nous productes i serveis. M’agradaria molt que, després de la pandèmia, s’invertissin grans sumes de diners en un aprenentatge en línia accessible i atractiu alhora. Ara no ho és gens ni mica, i no hi haurà cap oportunitat millor que aquesta.

La innovació. El millor que podria sortir de la pandèmia seria un esclat d’innovació en un ampli ventall de sectors. Després de la grip del 1918, als anys 20 del segle passat es va viure una explosió d’idees agressives, sobretot amb la introducció de la televisió. Tot i que no puc pronosticar quin serà l’equivalent d’aquest fenomen durant aquesta dècada del 2020, si hagués d’apostar per alguna cosa, diria que veurem nous avenços relacionats amb la tecnologia de l’ARN missatger de les vacunes contra el covid. Seria irònic i apropiat alhora, i concordaria amb el funcionament de la innovació: de les cendres d’un greu trasbals brota un gran descobriment. I tota la resta és, com se sol dir, història.

Kara Swisher és periodista

Traducció: Lídia Fernández Torrell

Copyright The New York Times

stats