Surrealisme comunicatiu
Cada vegada que he contactat amb els gabinets de comunicació de les institucions m’he trobat amb situacions que m’han semblat surrealistes, però que els periodistes hem normalitzat.
Per començar, la manca de respostes. Aconseguir dades o una informació, per irrellevant que sigui, és un acte heroic. Les peticions s’han de fer amb setmanes d’antelació. De vegades sembla que un escriba elabori artesanalment les respostes i les copiï amb cal·ligrafia gòtica a un pergamí. Tal vegada el lector pensa que podrien fer una mica de via en l’era de la IA, en què basta prémer un botó per rebre una pluja de dades. Que equivocat està... Els mecanismes de l’opacitat necessiten un temps dilatat per acabar la paciència de qui cerca la informació, que moltes vegades desisteix.
D’altra banda, els gabinets de qualsevol institució es dediquen a sepultar els mitjans entre tones d’informacions irrellevants. Diria directament inútils, però no ho faré. Per exemple, Cort ha informat aquest divendres que el batle de Palma, Jaime Martínez, ha presentat la Feria de Abril. Des d’aquí les meves felicitacions per aquesta presentació, que ben segur que ha estat entranyable. El Consell de Mallorca va informar el 7 de març que havia fet una ofrena floral en honor del patró Sant Joan de Déu amb motiu de la diada dels Bombers. Un esdeveniment que és imprescindible donar a conèixer. I el Govern va informar dia 11 que 100 persones havien assistit a una taula rodona de l’IB Dona.
Els mitjans triam què publicam i què no, és clar. Però també contemplam amb estupor aquesta cascada d’informacions que ens envien mentre que esperam resposta a moltes preguntes que feim a les institucions i que solen quedar als llimbs, perdudes en una dimensió paral·lela i del tot desconeguda.
Els ciutadans han de tenir clar que, si no informam sobre algun tema en concret, no és per desídia, sinó perquè els nostres esforços per aconseguir les dades no tenen els resultats que desitjaríem. Perquè els gabinets de comunicació han deixat de ser un servei per als periodistes i funcionen més com un tap. Quan demanam parlar amb algun càrrec relacionat amb el tema que volem tractar, ens demanen que indiquem exactament les preguntes, una pràctica totalment contraproduent per al dret a la informació. Les respostes no s’haurien de cuinar abans que les preguntes.