No som ni un, ni dos, ni tres… sinó que som molts més els alumnes que hem sortit de l'IES Berenguer d'Anoia com a Institut d'Educació Secundària. Uns ja som a la universitat o treballam i d'altres estam a punt de fer-ho. Alguns us demanareu per què ara ens posam a parlar d'una cosa del passat. El motiu, molt senzill: la situació actual ens hi ha portat.
Estrany és qui no hagi sentit a parlar de la renúncia de l'equip directiu del Berenguer. Una renúncia que no té com a objectiu degradar o perjudicar la qualitat educativa d'aquest institut, sinó més bé tot el contrari. Es tracta d'una renúncia que entenem, respectam i hi donam suport, però que continua sent una renúncia. Això ens preocupa perquè aquestes persones són les mateixes que han aconseguit formar gent de diferents nivells, tant personalment com acadèmicament, i a més, han sabut coordinar un institut tan gran com és el Berenguer, una tasca no precisament fàcil; i més tenint en compte la difícil situació actual de retallades, vagues, augment de ràtio d'alumnes...
Amb això volem dir, o més bé agrair, la tasca que han fet totes les persones que formen part de l'institut, i en aquest cas, destacar la que ha fet l'equip directiu, una tasca que no es veu des de fora, però que hi és i forma la base per a tota la resta. Per tant, equip, podeu tenir la consciència ben tranquil·la i estar satisfets, perquè no tan sols heu fet que sortíssim d'aquí amb una formació acadèmica més que adequada, sinó que, a més, ens heu fet sentir com a casa i ens heu permès que creixem com a persones. Entrant amb un objectiu principalment acadèmic, sortim de l'institut amb molt més. Així és que, tant formant part de l'institut com renunciant-hi, heu demostrat que sabeu fer la vostra feina. Senyors, l'estora vermella més que guanyada.
Tot i que l'enrenou no deixa tenir molt clar els motius de renúncia, sabem que el TIL (Tractament Integrat de Llengües) n'ha estat un dels detonants. Com a persones que ens estam formant com a estudiants, el TIL pot augmentar el nostre bagatge lingüístic, beneficiant-nos tan en un context nacional com internacional. Ara bé, és beneficiós sempre que respecti el que ens és propi, i propi del nostre territori: la nostra llengua. Per això, cal posar èmfasi no en el projecte en si, sinó en la manera d'aplicar-lo, que és aquí on realment veiem l'equivocació.
Així, senyora consellera i qui cregui convenient, consideri i revisi algunes de les decisions preses tal com ho ha fet l'equip directiu, amb atenció i paciència, prenent mostra de la seva actitud. El remei no ha de ser pitjor que la malaltia.