Summertime Sadness
Sé que és una obvietat, però som lent i home, dos atributs que, pel que em comenten les amigues, sovint van de bracet. I en el meu cas, és així: les subtileses d’aquest món se m’escapen, almanco fins que deixen de ser-ho. Així que no ha estat fins al meu darrer vol de tornada a Mallorca que he sigut conscient d’un fet que és probable que molts de vostès ja hagin assimilat: l’aeroport de Palma és una trampa mortal, un laberint clarament pensat perquè el turista es vagi aclimatant a la violència i la desesperança que s’han convertit en el producte típic de Mallorca.
La idea no és que els usuaris surtin d’allà amb la major comoditat i eficiència, com cabria esperar, sinó que facin un interminable i demencial tour d’insípides franquícies, la majoria de les quals ofereixen productes indistingibles –tots els panets de cuixot els ha fet clarament la mateixa persona o grup de persones, no?–, que desemboca en una terminal on, tot alhora, et colpeja la calor reescalfada (és això possible?) i un guirigall irritant format per un mur de conductors amb noms guiris escrits a l’iPad i una allau de persones perdudes i confuses, algunes a punt d’estirar-se a plorar en posició fetal a terra de pur esgotament vital, sense haver aconseguit veure, més que a través dels vidres, un raig de sol mínimament mediterrani.
Diria que cap de les mesures contemplades en l’ampliació encoberta de Son Sant Joan va encaminada a millorar l’experiència dels passatgers: si ja era un infern sortir de l’illa, ara han aconseguit que tornar també ho sigui. I dic ampliació perquè això és el que és i tots ho sabem, però Aena no admetrà mai, ni tan sols quan (oh, miracle!), després d’acabar les obres, creixi el nombre d’operacions i passatgers... Sorpresa! Just el que havíem demanat: més turistes! Nyam!
El consol, clar, és que tindrem el major McDonald’s d’Europa, notícia que va despertar alguns titulars triomfals entre la premsa de qualitat. No se m’acut millor imatge per il·lustrar la posició que Mallorca i Palma aspiren a tenir al món.
Don per fet que la seva inauguració formarà part del programa d’actes de la candidatura de Ciutat a Capital Europea de la Cultura per a l’any 2031, en sintonia general amb l’esperit d’emprenedoria de calçons xinos color beix, polseretes i camisa blanca que transmet el projecte en general. No és que no cregui que a Palma hi hagi bona cultura, només és que quan Jaime Martínez, Javier Bonet o Gómezdelachaqueta parlen de cultura, tenc la sensació que parlen d’una festa privada a la qual els indígenes no estam convidats.
També pens que si alguna cosa no ha de menester Palma ni Mallorca són més reclams.
Per sort, allà tenim Son Sant Joan, l’equivalent a una gegant porta giratòria sense sortida on els nostres visitants poden experimentar en la seva pròpia pell la sensació de naufragi i desconsol que ara mateix senten la major part dels habitants de l’illa. I sense ni tan sols haver de sortir del recinte! Definitivament, la millor campanya contra la saturació turística empatada amb el cringe que provoquen els cartells de “Tourist, go home happy!” i “Tourist don’t go home, stay longer with us. Thanks”, on només hi falta la imatge de Kathy Bates a Misery.
A més, som l’únic a qui això de fer projectes per al 2031 li sembla un pèl massa optimista? Potser seria millor invertir directament aquests doblers ja, pel que pugui passar. Propòs fer-ho en un rètol que posi “Son Sant Joan Escape Room”. Com a mínim així quedarà clar a què jugam. I el que sobri, en Big Mac’s.