La substitució demogràfica

Entre alguns progressistes està mal vist parlar de substitució demogràfica. Com que ho diu Vox –en relació amb la immigració de països de religió musulmana– troben que el concepte està tacat. És el mateix que passa amb la immigració, que consideren que queda també malament que es digui immigrants als immigrants perquè talment els anomenen els xenòfobs neofeixistes, així que han decidit que ‘persones migrades’ o ‘migrants’ és més amable, encara que les diferents paraules defineixin –com és lògic– situacions diferents de la persona: migrant ho és només mentre està en trànsit, és emigrant d’allà on parteix i immigrant allà on arriba.

Tanmateix, li diguin com li diguin, no canvien la naturalesa del fet: la substitució demogràfica és una realitat. I ho és perquè l’enorme quantitat d’immigrants que han arribat durant l’últim mig segle ha capgirat el cos social preexistent. L’expert en l’evolució poblacional Pere Salvà deia –en una entrevista amb servidor publicada el setembre– que els illencs que vivíem a la província el 1975 avui som –i tenint en compte el creixement vegetatiu– el 25% del total dels veïnats empadronats.

L’allau immigratòria ha estat tan enorme que és quimèric pensar a revocar la situació. Especialment en els àmbits lingüisticocultural i polític. Per descomptat que entre tots els arribats i els seus descendents n’hi ha d’haver per força que s’hagin adscrit a la llengua i cultures històriques i fins i tot que hagin arribat a votar formacions autoctonistes. Però s’hauria de patir un grau d’ingenuïtat fronterer amb la patologia per pensar que és la norma.

No obstant, hi ha gent que s’ho pensa i que defensa que ‘això té solució’, que es pot revertir la situació lingüisticocultural i alguns somien que fins i tot la política. És ben vera que hi ha d’haver gent per a tot i que si tothom pensàs el mateix, la vida seria molt avorrida. Però entre poc i massa...

Davant d’una realitat tan hostil existeix la temptació de refugiar-se en la fantasia i la negació. És tan psicològicament i humanament comprensible com inútil, no serveix de res. Record que a principis de la dècada dels anys vuitanta hi havia un personatge del món nacionalista local que volia convèncer qualsevol que l’escoltàs que com que –segons assegurava– bona part dels docents eren catalanistes, el futur de Mallorca seria catalanista i nacionalista. Una cosa és ser optimista sobre l’esdevenidor de la mateixa causa i l’altra no tocar de peus en terra.

Aquesta mena de febre ideològica –dir-ne anàlisi seria excessiu– encara es nota. Els que la pateixen solen menysprear els altres perquè troben que són traïdors, autoodiadors, derrotistes, enemics i coses per l’estil de dolentotes. Per a ells s’ha de forçar la realitat, encara que el resultat sigui ridícul.

Amb la substitució demogràfica passa molt. Un parell de milers de persones a una festa a un poble es considera una mostra de la incontestable fortalesa de l’autoctonisme social i, en canvi, que un concert del cantant mallorquí en castellà i anglès Rels B reuneixi més de 25.000 ànimes empadronades no significa res. No és incompatible que agradi Rels B i –posem per cas– ser soci de l’Obra Cultural, però –a reserva de la possible visió esbiaixada i decrèpita d’un boomer com servidor– és raonable pensar que no són molts els que tenguin aquesta ‘doble militància’. Tampoc es dona rellevància a la festa popular més important de l’any que és, amb molta diferència, la ja tradicionalde Halloween... I tants altres exemples per l’estil que es podrien treure a rotllo i que no són més que casos concrets de com està emergint a la superfície el fenomen global que en la profunditat s’ha estat gestant durant dècades: la substitució demogràfica.  

Un dels més transcendents és l’àmbit polític, fill predilecte de la mateixa muda poblacional. Entre altres exemples, la irrupció de Podem i Vox s’explica justament per això. Es va esdevenir entre l’estupefacció del personal polític preexistent, el qual va ser incapaç de reaccionar en primera instància per passar després, ara, a mimetitzar-se, a l’esquerra, amb la nova incorporació, i a dependre de l’acabat d’arribar, a la dreta. La raó és perquè varen acceptar que, després d’haver-se negat a assumir-ho abans, el vot en clau nacional és tan intens que determina els resultats electorals i els força a prendre decisions que no voldrien.

En resum, la substitució demogràfica és tan transcendental que estam davant del fenomen social més important de la història balear d’ençà de la massacre dels moros i l’ocupació del seu territori pels cristians, que s’inicià el 1229.

Els seus efectes es noten ja a tots els àmbits i no tenen aturall. Les coses són com són i no com ens agradaria que fossin. La maduresa d’una persona consisteix a acceptar que no tot té remei. La d’una societat, també.