ELS ESCRIPTORS QUE M’HAN ESTIMAT
Opinió 09/04/2017

Stanislaw Jerzy Lec

3 min

Sento una gran debilitat pels aforistes. Són genis de l’enginy i de la brevetat. Són capaços de resumir en dues línies l’'Ulisses' de Joyce o les obres completes de Marcel Proust.

Vaig començar a llegir aforismes sense saber que ho eren. Anava subratllant les frases que més m’impactaven de les meves lectures quotidianes, de la poesia, de les novel·les i dels assajos que llegia ja de molt jove, i després les passava a mà a uns quaderns que estotjava dins un calaix del meu incipient taller de creació. Sabia que algun dia em servirien per al meu treball creatiu, ja que eren expressions força excèntriques, insòlites i, tothora, molt singulars. Almenys per a mi en aquells moments d’inicis i aprenentatges. Així, vaig arribar a reunir diverses plaguetes amb pensaments exòtics de Dostoievski, de Goethe, d’Homer, de Montaigne, de Thomas More, d’Erasme de Rotterdam i de moltíssims altres autors.

Fins que em vaig topar amb els veritables creadors d’aforismes. Allò que jo havia reunit a través de tantes lectures primerenques també es podien considerar, amb les diferents definicions que s’apliquen a aquestes frases breus, aforismes. Havia estat col·leccionant alegrament aforismes durant anys sense jo ensumar-m’ho ni assabentar-me’n. Un miracle d’aquest gènere literari entremaliat i extravagant.

Stanislaw Jerzy Lec no va ser el primer aforista “exclusiu” que vaig conèixer. Abans m’havia topat amb uns quants altres, però Lec va desencadenar un prodigiós sotrac en les meves lectures habituals. Allò era el que jo cercava sense saber-ho: a la fi ho havia trobat! Stanislaw Jerzy Lec! Qui era aquest geni de bisturí tan esmolat? Molt aviat em vaig posar en contacte amb la seva obra i amb la seva vida. Era relativament “jove”. Havia nascut a Lwow el 1909 i havia mort a Varsòvia el 1966. Abans d’escriure aforismes havia escrit poesia: havia estat perseguit pels seus escrits i per la seva procedència jueva. Havia fins i tot romàs en un camp de concentració del qual aconseguí escapar. Quan es tornà a situar físicament a la seva Polònia natal començà a escriure els seus incisius aforismes, saltant-se totes les regles gramaticals i polítiques. Aconseguí ser conegut i reconegut, la qual cosa el feia més perillós i observat. I és que els seus batecs instantanis, que en el fons eren d’una noblesa exemplar, no deixaven mai de ser punyents, satírics i explosius.

Els aforismes de Lec aturaven el temps i penetraven dins els esperits més intel·ligents de l’època, tant si pertanyien a un bàndol com a un altre, tant si es transmetien oralment o per escrit. A hores d’ara, però, i això és el que l’ha convertit en un clàssic, segueixen tenint tot el seu valor crític i tota la seva subtilesa i astúcia.

Fins i tot entre nosaltres, a hores d’ara, a la nostra Mallorca cosmopolita i turística, ens emnpodríem encolomar uns quants:

“Quina atracció pels turistes! Quantes ruïnes humanes tenim en el nostre país!”

“Molts dels que lluitaren per estar a dalt de tot dels canelobres han acabat penjats d’un fanal”

“D’un cop de ploma es pot canviar el passat”

Són només tres mostres que vénen a tomb amb el present, però que tampoc no passaran mai de moda. Perquè els veritables aforismes –si no són veritables no són aforismes– són símbols concisos dels nostres pensaments diaris, dits o expressats per una ment prodigiosa que sempre encerta amb la veritat. Neixen d’un instant màgic, del geni espontani del seu autor i de l’esperit juganer de qui els crea.

Els aforismes més famosos d’Stanislaw Jerzy Lec, o els que aconseguiren que en algunes ocasions s’hagués d’amagar i fugir, són els que ell publicaria més tard, poc abans de morir, amb el títol de 'Pensaments despentinats'. Un cop que Lec els tenia escrits i seleccionats, no els portava a la perruqueria per tal de rentar-los la cara i fer-los la permanent i la manicura. Tot al contrari, els embullava els cabells i els esborrifava fins a fer-los irrecogonoscibles, però a la vegada, també, més desconcertants i atractius. I el que era més important en l’esfera política: més críptics per a les ments eternament disposades a censurar i jutjar. Pobra gent!

Vegem un parell mallorquí d’exemples d’aquells pensaments seus “escambuixats”:

“Si el crit de llibertat exigeix un error gramatical, comet-lo!”

“Hi ha gent que assenyala amb la llengua”

“Prengueu com a exemple Déu Nostre Senyor: va redactar els Deu Manaments epigramàticament”

“Un pensament nou només se’t pot acudir per casualitat”

“Cada alba és una provocació per a noves esperances. Cal eliminar les albes!”

“És més fàcil tenir un munt de llibres propis que no pas una frase pròpia”

Quedeu tots convidats a penetrar en el món aforístic.

stats