image-alt

JOAN GUASP

Sòfocles (II)

Dono gràcies a Sòfocles per haver sabut condensar les seves tragèdies en poc més de cinquanta pàgines cada una. M’encanta la brevetat! No puc deixar de parlar de les cinquanta magnífiques pàgines que...

Sòfocles (I)

Gràcies als escriptors que m'han estimat, potser em conec una mica millor a mi mateix. Però no ho puc assegurar, ni molt menys. Qui es coneix, i qui s'ha conegut mai? Crec que ningú. Ningú. No estic segur...

Eugène Ionesco (II)

Ionesco crea un món paral·lel i màgic al món real. En fa la seva caricatura i el seu terreny de joc. En mans d’Eugène Ionesco, la realitat es riu d’ella mateixa. Altres ho han intentat, però ell fou el...

Eugène Ionesco (I)

Llegir teatre és la meva gran debilitat com a lector. M’encanta el teatre representat, ben dirigit i ben interpretat, però em fascina la seva lectura en soledat i penombra. Llegir teatre en aquestes...

Italo Calvino

Un dels grans encerts de la lectura dels clàssics és que ens permet parlar amb els morts. No només amb els autors que han deixat meravelles per escrit, sinó amb els personatges que les protagonitzen. Jo, de...

Boris Vian

M’adono més cada dia que, comentant les lectures que he anat fent al llarg dels anys, comento més la meva vida i la meva trajectòria d’escriptor que les dels autors que he llegit. I més que la meva...

Laozi i Zhuangzi

De cada dia que passa soc més conscient que, tot el que hem viscut, el que vivim i el que viurem, és literatura exquisida. Gestada i concebuda. La vida és literatura. Jo soc literatura. Tu ets literatura....

Jorge Luis Borges (II)

Borges va visitar Mallorca unes quantes vegades. En una d’elles vaig coincidir amb ell, però no el vaig complimentar. Encara ara em sento culpable d’aquella descurança. A principis de segle, Borges va viure...

Jorge Luis Borges (I)

Dic i he dit, i ho torno a dir i ho tornaré a dir, que sense esperit juganer, sense alegria, sense sentit de l’humor i sense elements de sorpresa i enginy, no hi ha literatura en el món que valgui el pet...

Friedrich Nietzsche (II)

Sembla que Nietzsche va escriure sempre per a ell mateix. Entre pensadors que escriuen, això és força habitual. Jo em sento molt identificat amb Friedrich Nietzsche en aquest sentit, perquè comprenc la seva...

Georg Christoph Lichtenberg

La literatura és, sobretot, una disciplina intel·lectual d’entreteniment personal, per no dir amb més concreció que és individual. El fruit i el gaudi que n’obtenim és gairebé sempre, com s’esdevé amb els...

Ramon Llull (II)

La força mediàtica del cinema a tot arreu ha fet possible, aquest últim segle, que molts personatges històrics que haurien passat desapercebuts hagin assolit, en un sentit o un altre, llevat d’algunes...

Ramon Llull (I)

S’ha d’estar ben boig per abandonar la casa, la dona i els fills, un lloc d’honor a la casa reial mallorquina, el prestigi personal i el propi patrimoni per anar-se’n a viure sol dins una cova humida en una...

Carlo M. Cipolla

L’estupidesa ens fa feliços. No només l’estupidesa aliena, que en certa manera semblaria quelcom estúpidament lògic, sinó l’estupidesa pròpia, la qual cosa representa una veritable paradoxa. És com si...

Manuel de Pedrolo (II)

Ara mateix, en les circumstàncies anòmales que vivim els catalans, Manuel de Pedrolo no s’estalviaria l’oportunitat de dir-hi la seva. No només en sentit creatiu i literari, sinó, així mateix, i segurament...

Manuel de Pedrolo (I)

Si no hagués mort, Manuel de Pedrolo ara compliria cent anys. Cal celebrar aquesta data: 1918, un any de moltes morts i de poques vides. La gent es moria de la grip en centenars i milers. He sentit contar...

Mercè Rodoreda (II)

Jo, que no havia estat mai rodoredià, he de dir que fa mig any m’hi he tornat. Coneixia Mercè Rodoreda de tota la vida, però la seva prosa construïda amb realisme físic no em feia cap pessigolla especial....

Mary W. Shelley

La joveníssima Mary Shelley es va inventar, fa cent anys, la més famosa història de fantasmes i de por que s'ha escrit mai: la més clàssica del seu gènere. 'El monstre de Frankenstein' és una novel·la...

Thomas More (V)

(A tots els que ara mateix són a la presó per les seves idees polítiques. Que siguin alliberats de seguida)   Molt a principis de la dècada dels 90 del segle passat, sent ja un empedreït lector de...

Thomas More (IV)

Vaig capficar-me de ple en la vida de Thomas More el dia 13 d’octubre de 1978. Ho tinc consignat a la primera ‘Utopia’ seva que vaig llegir. Aquestes fites lectores les he anat assenyalant, de manera...

Thomas More (III)

És molt cert que les circumstàncies singulars de la vida de Thomas More m’han impactat molt més que la seva obra literària. Però és per la seva obra escrita que en aquests moments parlo i vull parlar d’ell....

Thomas More (II)

Quan a principis dels anys vuitanta del segle passat, després d’haver obtingut dos o tres premis importants de textos teatrals, vaig creure que la vida m’havia regalat un talent especial per escriure...

Thomas More (I)

Si l’Església Catòlica tingués un sant que representés l’humor cristià en el seu valor més elevat, que no sé si el té, aquest hauria de ser sense cap dubte ni un, el del Lord Thomas More, canceller...

Henry David Thoreau

És difícil desempallegar-se de la complicitat dels delictes generals. Diu Thoreau que és suficient tenir notícia d’un delicte per ser-ne còmplice. És una hipèrbole, ja ho sé, però té molta part de raó. Ve a...

Knut Hamsun

Un gegant. Un gegant de la descripció dels éssers efímers i de les coses insignificants. Insignificants i efímeres en el sentit del volum i del metratge de la vida, no de l’esperit que els proporciona valor...

Oscar Wilde (III)

Hi he d’insistir. Oscar Wilde és una mena d’híbrid de tots els artistes. Ell no n’era conscient, de la mateixa manera que cap virtuós no és conscient de les seves virtuts. Això és el que els converteix en...

Oscar Wilde (II)

Jo no sóc ningú per dir si el ‘De profundis’ supera les epístoles de Sant Pau, però estic temptat de dir-ho. Aquesta carta, tan depriment per un costat i tan consoladora per l’altre, reflecteix, com la...

Oscar Wilde (I)

Quina festa més gran, de la literatura i de la vida, aquesta que va protagonitzar Oscar Wilde! Quina comèdia més alegre i quin drama més tràgic alhora! Quin gran bagatge d’art i d’humanisme portava aquest...

Francesc Pujols (III)

Francesc Pujols va inventar-se la rauxa filosòfica, i això és molt complicat de perdonar pels acadèmics. Ell, d’acadèmic, en va tenir molt poc. Pujols va ser un home d’una maduresa intel·lectual molt...

Francesc Pujols (II)

Malgrat que pel seu estil literari i pel seu tarannà personal no ho sembli, Francesc Pujols és el català del segle XX que ha tocat més amb els peus a terra. Des de molt jove ja va cercar els camins de l’art...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >