image-alt

ELS ESCRIPTORS QUE M’HAN ESTIMAT

JOAN GUASP

Jorge Luis Borges (I)

Dic i he dit, i ho torno a dir i ho tornaré a dir, que sense esperit juganer, sense alegria, sense sentit de l’humor i sense elements de sorpresa i enginy, no hi ha literatura en el món que valgui el pet...

Friedrich Nietzsche (II)

Sembla que Nietzsche va escriure sempre per a ell mateix. Entre pensadors que escriuen, això és força habitual. Jo em sento molt identificat amb Friedrich Nietzsche en aquest sentit, perquè comprenc la seva...

Georg Christoph Lichtenberg

La literatura és, sobretot, una disciplina intel·lectual d’entreteniment personal, per no dir amb més concreció que és individual. El fruit i el gaudi que n’obtenim és gairebé sempre, com s’esdevé amb els...

Ramon Llull (II)

La força mediàtica del cinema a tot arreu ha fet possible, aquest últim segle, que molts personatges històrics que haurien passat desapercebuts hagin assolit, en un sentit o un altre, llevat d’algunes...

Ramon Llull (I)

S’ha d’estar ben boig per abandonar la casa, la dona i els fills, un lloc d’honor a la casa reial mallorquina, el prestigi personal i el propi patrimoni per anar-se’n a viure sol dins una cova humida en una...

Carlo M. Cipolla

L’estupidesa ens fa feliços. No només l’estupidesa aliena, que en certa manera semblaria quelcom estúpidament lògic, sinó l’estupidesa pròpia, la qual cosa representa una veritable paradoxa. És com si...

Manuel de Pedrolo (II)

Ara mateix, en les circumstàncies anòmales que vivim els catalans, Manuel de Pedrolo no s’estalviaria l’oportunitat de dir-hi la seva. No només en sentit creatiu i literari, sinó, així mateix, i segurament...

Manuel de Pedrolo (I)

Si no hagués mort, Manuel de Pedrolo ara compliria cent anys. Cal celebrar aquesta data: 1918, un any de moltes morts i de poques vides. La gent es moria de la grip en centenars i milers. He sentit contar...

Mercè Rodoreda (II)

Jo, que no havia estat mai rodoredià, he de dir que fa mig any m’hi he tornat. Coneixia Mercè Rodoreda de tota la vida, però la seva prosa construïda amb realisme físic no em feia cap pessigolla especial....

Mary W. Shelley

La joveníssima Mary Shelley es va inventar, fa cent anys, la més famosa història de fantasmes i de por que s'ha escrit mai: la més clàssica del seu gènere. 'El monstre de Frankenstein' és una novel·la...

Thomas More (V)

(A tots els que ara mateix són a la presó per les seves idees polítiques. Que siguin alliberats de seguida)   Molt a principis de la dècada dels 90 del segle passat, sent ja un empedreït lector de...

Thomas More (IV)

Vaig capficar-me de ple en la vida de Thomas More el dia 13 d’octubre de 1978. Ho tinc consignat a la primera ‘Utopia’ seva que vaig llegir. Aquestes fites lectores les he anat assenyalant, de manera...

Thomas More (III)

És molt cert que les circumstàncies singulars de la vida de Thomas More m’han impactat molt més que la seva obra literària. Però és per la seva obra escrita que en aquests moments parlo i vull parlar d’ell....

Thomas More (II)

Quan a principis dels anys vuitanta del segle passat, després d’haver obtingut dos o tres premis importants de textos teatrals, vaig creure que la vida m’havia regalat un talent especial per escriure...

Thomas More (I)

Si l’Església Catòlica tingués un sant que representés l’humor cristià en el seu valor més elevat, que no sé si el té, aquest hauria de ser sense cap dubte ni un, el del Lord Thomas More, canceller...

Henry David Thoreau

És difícil desempallegar-se de la complicitat dels delictes generals. Diu Thoreau que és suficient tenir notícia d’un delicte per ser-ne còmplice. És una hipèrbole, ja ho sé, però té molta part de raó. Ve a...

Knut Hamsun

Un gegant. Un gegant de la descripció dels éssers efímers i de les coses insignificants. Insignificants i efímeres en el sentit del volum i del metratge de la vida, no de l’esperit que els proporciona valor...

Oscar Wilde (III)

Hi he d’insistir. Oscar Wilde és una mena d’híbrid de tots els artistes. Ell no n’era conscient, de la mateixa manera que cap virtuós no és conscient de les seves virtuts. Això és el que els converteix en...

Oscar Wilde (II)

Jo no sóc ningú per dir si el ‘De profundis’ supera les epístoles de Sant Pau, però estic temptat de dir-ho. Aquesta carta, tan depriment per un costat i tan consoladora per l’altre, reflecteix, com la...

Oscar Wilde (I)

Quina festa més gran, de la literatura i de la vida, aquesta que va protagonitzar Oscar Wilde! Quina comèdia més alegre i quin drama més tràgic alhora! Quin gran bagatge d’art i d’humanisme portava aquest...

Francesc Pujols (III)

Francesc Pujols va inventar-se la rauxa filosòfica, i això és molt complicat de perdonar pels acadèmics. Ell, d’acadèmic, en va tenir molt poc. Pujols va ser un home d’una maduresa intel·lectual molt...

Francesc Pujols (II)

Malgrat que pel seu estil literari i pel seu tarannà personal no ho sembli, Francesc Pujols és el català del segle XX que ha tocat més amb els peus a terra. Des de molt jove ja va cercar els camins de l’art...

Francesc Pujols (I)

Quina alegria que tinc de poder parlar d’ell: tanmateix, fins que no ens el prenguem seriosament, no li farem justícia. Cal que aprenguem d’una vegada per totes que la manca de seriositat és la cosa més...

Stefan Zweig (II)

Resulta desconcertant, i admirable alhora, que un home tan observador i mil·limetrat com Stefan Zweig tingués un final com el seu. El seu suïcidi, juntament amb la seva esposa Lotte, a la ciutat brasilera...

Stefan Zweig (I)

A mi sempre m’ha passat, amb la memòria, el mateix que a Michel de Montaigne, segons ens ho conta de manera senzilla i magnífica Stefan Zweig al seu ja immortal i breu escoli sobre el savi del Périgord....

Elias Canetti

Els escriptors que ens han estimat, a més d’estimar-nos, no deixen també, mai i en tot moment, d’inspirar-nos. De fer-nos ser qui som. De dir-nos, a través de les seves vides, de les seves memòries i dels...

Llorenç Gomis

Un dels miracles més grans que existeixen, en aquest món tan estrafolari i pintoresc com el nostre, és el miracle de la poesia. És de suposar que en un principi, molt abans de tot, la poesia ja existia i...

Miguel Mihura

Molt abans de decidir-me a escriure teatre, vaig veure una pel·lícula espanyola que no em va semblar una espanyolada. Això constituïa un esdeveniment en aquella època. Era una novetat, un bri d’esperança i...

Heinrich Böll

Sovint he de deixar de llegir perquè m’ho passo massa bé. He d’abandonar la lectura perquè les emocions són massa intenses. És un gaudi que et bloqueja, una exaltació que t’obliga a fer un recés. El plaer...

Marguerite Yourcenar

Michèle Goslar, parlant de Marguerite Yourcenar, diu que aquesta gran escriptora fou un ésser exclòs de la felicitat. Vegem-ho. Vull recordar que fa cinquanta anys justs que vaig donar a fer una...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >