Solucions reals o petits pegats?
Tots tenim l’experiència personal que davant de qualsevol mena de problemes –econòmics, de salut o de qualsevol altre tipus– ens veiem obligats a posar-hi remeis que tant poden ser de caràcter provisional o parcial com definitiu. En fer-ho hem d’escollir mesures en funció de la importància del problema, de la possibilitat de fragmentar-lo, de la urgència de solucionar-lo i de les capacitats d’actuació que tenim en cada moment. Normalment no som conscients de si l’estem realment solucionant o de si només estem reduint-lo, ajornant-lo o, simplement, dissimulant-lo i mirant cap a una altra banda. No cal dir que tot això poden ser pegats insuficients.
Explico algunes coses que ens faciliten o que ens dificulten la tasca. En primer lloc, ens cal conèixer clarament el problema, cosa que molt sovint no passa; hem de buscar i trobar-ne les causes, i hem de saber distingir-lo d’alguns fets que són símptomes externs però que no ens expliquen la seva naturalesa real i profunda. En segon lloc, no hem d’oblidar que atacar els símptomes pot ser útil perquè pot reduir alguns dels seus efectes i pot contribuir a millorar la coneixença del problema, però també pot suposar una manera de no atacar-lo de fons per ara, i fins i tot de dissimular-lo. I, en tercer lloc, pot passar que, tot i que en tinguem el coneixement i la voluntat de resoldre’l, no tinguem la capacitat i les eines suficients per fer-ho; o que, tenint-les, creguem que les solucions possibles poden acabar creant altres problemes iguals o pitjors. I quan no es tracta de problemes personals sinó col·lectius o globals, no podem oblidar que hem de tenir en compte les conseqüències per a guanyadors i perdedors de les mesures que es prenguin.
Faig aquestes consideracions generals perquè cada vegada veig més clar que en el tema de la sostenibilitat del planeta i de l'espècie humana es poden observar aquestes qüestions en les actuacions de persones, grups socials, empreses i governs. Crec que això està posant en perill el futur de tot plegat. N’he parlat en diversos articles, però vull posar el focus només en tres casos concrets i en alguns comportaments que trobo desencertats.
1. Transició energètica, cotxe elèctric i eficiència. No hi ha cap dubte que hem de deixar de consumir energia provinent dels combustibles fòssils generadors de gasos responsables del canvi climàtic. Però almenys igual d'important que això és aconseguir que el nostre benestar no es redueixi al disminuir de forma important el nostre consum d’energia. No pot ser que, perquè ja hàgim fet el canvi de combustible, ens quedem contents i pensem que podem seguir consumint les mateixes quantitats que hem estat consumint els darrers anys. Un exemple concret: hem de passar del cotxe de gasolina o gasoil al cotxe elèctric, però no n’hi ha prou amb això. També hem de passar del cotxe individual als vehicles compartits i sobretot als serveis públics col·lectius de transport. El cotxe elèctric és un canvi important, però no només pel tipus d’energia sinó sobretot per la gran millora de l’eficiència que comporten aquest tipus de motors. Però també hem d’aconseguir que circulin molts menys cotxes dels que hi ha actualment, sobretot a les grans zones urbanes i ciutats del món occidental.
2. Creixement o decreixement demogràfic. No ens hem d'obsessionar a augmentar alguns dels recursos naturals que utilitzem; alguns tenen uns límits clars. Hem de reconèixer que la capacitat del planeta per sostenir una població com l’actual ja ha passat del límit, fins i tot tenint en compte que una bona part de la població no té accés a molts d’aquests recursos. Això significa que els costums individuals i les polítiques públiques que afecten el futur de la demografia són dos elements d’una gran importància, igual que ho són les polítiques relacionades amb les migracions. Crec que no podem quedar-nos tranquils mentre alguns organismes fan previsions que indiquen que d’aquí unes dècades podem arribar a 10.000 milions de persones. No crec que la Terra ho aguanti.
L’allargament de la vida és un factor de creixement i alhora augmenta molt la necessitat de cures personals de gent gran i el finançament que comporta. Cal, per tant, una revisió i un canvi de les polítiques relacionades amb l'orientació de la fertilitat, els serveis de cura de gent gran, el repartiment dels períodes de treball i de jubilació, el repartiment dels recursos en tots els territoris i les polítiques necessàries per organitzar un bon acolliment dels immigrants, i una inclusió útil també per als països receptors. Són cinc aspectes que estan tots molt lligats i en els quals crec que s’estan discutint i prenent decisions de forma molt poc coordinada entre països i sovint amb moltes contradiccions.
3. Polítiques globals i equitat mundial. Els nivells de progrés a les diverses parts del món són molt diferents, i això crea unes grans desigualtats en la responsabilitat dels uns i els altres en els problemes de sostenibilitat. L’esforç que es necessita és un esforç global, però de característiques diferents en llocs diferents. S’ha d’evitar que les polítiques que hem d’aplicar provoquin encara més desigualtats, cosa molt probable si no s’estableixen uns programes de col·laboració a nivell global i de cofinançament important per part dels estats més industrialitzats, que són els que han tingut més responsabilitat en l’aparició històrica del problema.
