Sobirania aèria
Una amiga del Principat que té molta tirada a les Illes em va dir una vegada que ser mallorquí volia dir, bàsicament, tres coses: passar pena, anar a cercar gent a l’aeroport i que et diguin més sovint del que voldries allò de “si la vessis la coneixeries”.
Crec que la primera idea s’explica tota sola, i va molt més enllà del particularisme dialectal: basta mirar la situació que travessen les Illes en àmbits com l’habitatge, el trinxament mediambiental i l’ús social de la llengua per entendre que complim de sobres aquest requisit. L’altre, el de “si la vessis la coneixeries”, és potser igual de molest, però tard o d’hora s’acaba complint: allò de dir d’on ets a algú de Catalunya o del País Valencià i que et diguin “ah, sí, tinc una amiga mallorquina, potser us coneixeu”, i després de negar-ho veure que sí, que efectivament, coneixes aquella tal Xisca de Sencelles o de Sineu. O bé algú del poble o del barri mateix, que potser no coneixes pel nom, però sí per l’aspecte.
I l’aeroport? Aquesta va ser la idea que em va impressionar més, perquè traspassava la quotidianitat tradicional que suggereixen les altres dues (“una manera de ser”, que diria el tebíssim i pacificador Govern actual) i recollia una experiència que és ben certa, però que no ho és de fa tants anys.
Després del boom turístic dels seixanta, la fesomia natural, econòmica i social de les Illes ha canviat de dalt a baix, i els aeroports, aquells no-llocs que no són llocs perquè precisament ens duen a altres llocs, hi han tengut un paper clau. Durant dècades, empreses hoteleres i aerolínies s’han enriquit tot repartint-se el pastís com han volgut, i el mateix ha fet Aena, l’empresa responsable de la seva gestió. Empresa, sí. Una societat mercantil que és pública, però que no sempre respon als interessos de tothom. Qui decideix quants vols poden passar per un aeroport cada dia? Qui decideix on s’inverteixen els doblers? On van a parar els beneficis dels aeroports més transitats de l’Estat, entre els quals els dels Països Catalans (Barcelona, Palma, València, Eivissa…) guanyen per golejada?
Sembla que amb aquest esperit fiscalitzador i de reforç del servei públic, des de les mínimes sobiranies que reconeix l’Estatut del 2007, el Parlament acaba d’aprovar una proposició de llei orgànica per a la cogestió dels aeroports de l’Arxipèlag, a proposta d’Ara MÉS. Una iniciativa que hauria de permetre que el Govern de les Balears decidís sobre el sostre de vols, els plans directors i la capacitat de càrrega d’aquestes instal·lacions, i que sumarà la veu dels consells i ajuntaments en la presa de decisions.
La proposició ha tirat endavant i ara emprèn el camí cap al Congrés. Tendrà tanta sort com el reconeixement del senador propi per a Formentera, malgrat les complicacions en la tramitació, o serà com l’altra vintena de vegades en què el Parlament s’ha pronunciat a favor del tema? El temps, i sobretot la coherència de cada partit, ens ho diran. La sobirania, aèria en aquest cas, també era això.