Simone de Beauvoir en català

PalmaL’univers en català de Beauvoir s’inaugura el 1963 amb la biografia Simone de Beauvoir o el fracàs d’una cristiandat, escrita pel frare dominic francès A.M. Henry, en traducció de l’escriptor Alfons Romeu. El 1966 apareix la primera traducció al català d’una obra de Beauvoir, a càrrec de l’escriptor i polític Ramon Xuriguera, dins la col·lecció ‘La Mirada’, de l’editorial Aymà. Es tracta de l’assaig Una mort molt dolça, una crònica emotiva, crua i patètica sobre els darrers dies de la seva mare, que comença quan és hospitalitzada per una caiguda i li diagnostiquen un càncer terminal, però també vol ser una reflexió filosòfica més general sobre la mort, la vellesa i el patiment.

El 1968 es publica per primera vegada en català la novel·la Les belles imatges, dos anys després de l’edició original en francès, en una edició conjunta d’Edicions Proa i Aymà, amb traducció del poeta Joan Oliver, ‘Pere Quart’, dins la col·lecció ‘A tot vent’ que dirigia. L’obra narra la vida a París d’una família benestant a través de la qual introdueix les seves reflexions sobre la veritat i la seva ocultació sota la capa de l’espectacle audiovisual.

L’any 1968 esdevé clau en la penetració de Beauvoir a Catalunya amb la publicació d’altres quatre traduccions corresponents a les obres més filosòfiques de la pensadora francesa, començant per El segon sexe, referent fundacional del feminisme contemporani. Sembla que el mèrit de la traducció d’El segon sexe és compartit entre Josep Maria Castellet, el director literari d’Edicions 62, i Maria Aurèlia Capmany. Així, mentre la proposta de traduir l’obra és de Capmany, Castellet aconsegueix vèncer finalment la censura franquista i obté el permís del règim per publicar en dos volums El segon sexe (1968), gairebé vint anys després de l’edició original en francès. El primer volum titulat ‘Els fets i els mites’, és traduït per Hermínia Grau de Duran, i prologat per Maria Aurèlia Capmany; i el segon volum que du per títol L’experiència viscuda, és traduït per Carme Vilaginés. D’aquesta edició completa ja han passat gairebé 58 anys, sense que s’hagi tornat a editar. Castellet també assoleix la fita històrica de publicar en dos anys tres assaigs més de Beauvoir: El pensament polític de la dreta (1968) i Per una moral de l’ambigüitat (1968), en traducció del polític aleshores marxista i posteriorment socialista i constitucionalista català Jordi Solé-Tura; i La mesura de l’home (1969), en traducció del poeta Miquel Martí Pol. Els tres títols formaren part de la col·lecció ‘Llibres a l’abast’.

Assaigs de Capmany

De 1969 ençà, i de manera inexplicable, desapareix el nom de Beauvoir del panorama editorial català, malgrat la bona recepció i gran influència que va tenir la lectura d’El segon sexe en el desenvolupament del feminisme a Catalunya a través de Maria Aurèlia Capmany, i del seu mestratge literari i ideològic heretat per Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. De manera que si es vol seguir l’empremta feminista de Beauvoir a Catalunya en el que resta de segle XX, s’ha de fer indirectament a través de la lectura dels assaigs de Capmany, La dona a Catalunya (Edicions 62, 1966), i El feminisme a Catalunya (Nova Terra, 1973) i les novel·les Feliçment, jo som una dona (Nova Terra, 1969) i Quim/Quima (Laia, 1971); de la lectura d’El feminismo (Salvat, 1984), de Roig i de l’obra poètica i narrativa de Marçal, com el poemari Bruixa de dol (Edicions 62, 1998) i el dietari polític pòstum Sota el signe del drac (Proa, 2004).

El llarg silenci es trenca, trenta-tres anys després de la traducció de La mesura de l’home, amb l’aparició de La dona trencada (Deriva, 2002), en una traducció de l’escriptora Marta Pessarrodona, una nova aportació que contribueix a l’expansió de l’univers literari beauvorià en català. La següent novetat literària tardarà a aparèixer divuit anys i serà la publicació del llibre Les inseparables (Angle editorial, 2020), una història sobre l’amistat íntima de joventut de Beauvoir amb Zaza Lacoin, traduïda per Margalida Castells, i que tindrà continuïtat dos anys després amb la publicació d’una nova versió d’Una mort molt dolça (Angle editorial, 2022), en traducció també a càrrec de Castells.

La llista d’obres de Beauvoir disponibles en català s’ha incrementat amb la publicació de la novel·la Malentès a Moscou (Navona, 2022), en traducció d’August Rafanell. La narració conta la història de dos professors jubilats que viatgen a Moscou, i està inspirada en les estades a aquest país realitzades amb Sartre durant la dècada del 1960. La referència més recent és la publicació del llibre Idealisme moral i realisme polític (Edicions 62, 2025), en traducció de Jordi Martín Lloret, en el marc de la col·lecció de filosofia ‘La Blanca’. El llibre esmentat recull quatre assaigs sobre l’existencialisme que varen aparèixer a la revista Les Temps Modernes, i que duen per títol: ‘L’existencialisme i la saviesa de les nacions’, ‘Idealisme moral i realisme polític’, ‘Literatura i metafísica’ i ‘Ull per ull’. Anteriorment, Edicions 62 havia reeditat almanco dues vegades Les belles imatges, primer dins la col·lecció ‘Escriptores del segle XX’, i després el 2008, dins la col·lecció ‘MOLU’, tot aprofitant l’efemèride que en aquell moment representava el centenari del naixement de l’autora.

Finalment, són destacables les traduccions existents de fragments seleccionats d’El segon sexe, destinats a la comunitat educativa per part de l’editorial Diálogo i la Universitat de València. Els textos són la introducció i la conclusió, i estan acompanyats de guies crítiques de lectura i activitats didàctiques elaborades respectivament per Susana López Pavón i Teresa López Pardina. Hi ha un tercer títol que comparteix la finalitat educativa dels dos anteriors, igualment vinculat a El segon sexe. Es tracta d’una antologia de textos que du per títol Ningú no neix dona (Eumo, 2009), a cura de Marta Segarra, que recupera la traducció al català feta per Hermínia Grau de Duran i Carme Vilaginés l’any 1968. Aquests textos reprodueixen íntegrament la introducció i la conclusió i fragments dels capítols ‘història: de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna’; ‘mites: la dona, àngel i dimoni’; ‘el mite del misteri femení’; ‘infantesa: els primers anys’, i ‘la dona independent’. L’edició està integrada dins la col·lecció ‘La capsa de pandora’. Segarra explica que ha seguit dos criteris per a la selecció dels fragments: d’una banda, ha triat aquelles reflexions sobre la condició femenina més actuals; i per altra banda, ha decidit reflectir l’estil de Beauvoir incloent-hi la introducció i la conclusió senceres.

Títols pendents

Avui dia, encara hi ha una part importantíssima de les obres de ficció, memorístiques i epistolars de Beauvoir que no està a l’abast del lector en català. La llista de títols pendents de traduir-se és massa llarga, i ordenats cronològicament per ordre d’escriptura són: La convidada (1943); La sang dels altres (1944); Les boques inútils (1945); Tots els homes són mortals (1946); Amèrica del Nord dia a dia (1948); Els Mandarins (1954); El marquès de Sade (1955); La llarga marxa. Assaig sobre la Xina (1957); Memòries d’una jove formal (1958); La plenitud de la vida (1960); La força de les coses (1963); Djamila Boupacha (1964), escrit conjuntament amb Gisèle Halimi; La vellesa (1970); Final de comptes (1972), Simone de Beauvoir per ella mateixa (1979); Quan predomina l’espiritual (1979), i La ceremònia de l’adeu (1981). Tampoc no està traduïda al català la seva correspondència amb Sartre, Nelson Algren i Jacques-Laurent Bost, ni les Converses’ amb Alice Schwarzer.