Serà un curs més tranquil?

Aquest any a Catalunya el curs comença avui, a principis de setembre, com en la gran majoria de països de l’hemisferi nord. L’avançament en el calendari va ser l’espurna que va encendre el foc del conflicte entre sindicats i conselleria d’Educació que va marcar el final del curs passat. Els sindicats amenaçaven amb un nou curs “ingovernable” amb vagues el 7 i 28 de setembre. Pocs dies abans de començar el curs –amb la mediació del departament de Treball–, conseller i sindicats han arribat a un acord in extremis i el curs no començarà amb vagues. Esperem que la calma ens permeti reflexionar i començar a fer les preguntes pertinents en aquests primers dies: què farem per millorar la qualitat de l’aprenentatge dels alumnes? ¿És aquesta la pregunta que ha guiat les negociacions i l’acord entre sindicats i departament?

És una bona notícia que en aquest país millori la inversió en educació. S’ha de celebrar que hi hagi pau entre el departament i els sindicats, i que es reverteixin les retallades. Els docents, els seus alumnes i les famílies mereixen un curs tranquil. La pressió de les mobilitzacions, sumades al curt termini de les reformes en el calendari i els canvis curriculars, són font de malestar i de desgast en el sector educatiu. El més rellevant dels canvis és que s’han viscut com a imposats i que se sumen al desgast enorme que ha suposat la pandèmia. El malestar docent pot repercutir en l’aprenentatge dels alumnes, i per això està bé començar el curs en pau. Després dels mals resultats que s’han registrat en algunes de les competències bàsiques a les darreres proves, no ens podem permetre un clima crispat. Tampoc no ens podem permetre no invertir els recursos en allò que més urgeix. Per això, molts professionals s’estan preguntant en aquests moments si l’acord de reduir una hora lectiva per setmana a tot el professorat –i el cost que això representa– respon a una voluntat de millorar la qualitat de l’ensenyament. És urgent que ens preguntem i ens replantegem com es prenen les grans decisions de política educativa en aquest país.

La necessitat de promoure que els professionals formin part dels processos de decisió és un punt crític del nostre sistema. Cal participació real del col·lectiu docent, representat com un actor polític. Les reformes en altres països han estat exitoses només quan s’han fet amb la participació del personal d’educació. Altrament, es provoca resistència en les persones que hauran de dur a la pràctica la reforma. Ara bé, qui són els representants dels docents? Quines veus cal escoltar?

Les negociacions per a la millora i la defensa de les condicions laborals es fan amb els sindicats. Per això el departament de Treball ha assumit la mediació entre els sindicats i la conselleria d’Educació. Però per construir veritables consensos en les polítiques educatives caldria fer-ho amb altres veus representatives del professorat: associacions, moviments, consells o col·legis professionals que els representin. Tenim molt a millorar pel que fa a la governança en la política educativa, que no s’hauria de limitar a escoltar els legítims interessos corporatius i laborals dels seus treballadors.

Pensem per un moment què passaria si el conseller preguntés a les direccions de centre com s’haurien d’invertir els 170 milions d’euros que li costarà cedir a la reivindicació sindical de reduir una hora lectiva a tots els docents durant el curs 2022-23. Pensem encara més: què respondrien les direccions si se’ls preguntés per a què hauria de servir incorporar 3.500 nous professors al sistema? De moment sembla que el més important és apagar el foc i evitar dues vagues. Potser les direccions i el seus claustres, d’acord amb les necessitats dels alumnes i els projectes de centre, preferirien que els nous professors ajudessin per començar a fer bé la codocència a l’aula, que està demostrat que millora realment l’aprenentatge dels alumnes. O aprofitarien l’avinentesa per tenir més temps per atendre la diversitat de l’alumnat a l’aula i fer l’escola més inclusiva. Voldrien probablement que no es donessin altre cop polítiques educatives de cafè per a tothom, com reduir una hora lectiva a tots els docents indiscriminadament, quan les necessitats i els nivells de complexitat dels centres són tan diferents i els resultats de les proves de competències ens diuen clarament que hem de millorar. Tot això sense entrar en el trasbals organitzatiu que suposarà refer els horaris en ple curs, al gener, per a mestres i alumnes.

¿Serà un curs més tranquil per millorar l’escola? ¿Com millorarà l’acord del conseller d’Educació amb els sindicats l’aprenentatge dels alumnes catalans? Aquesta és la pregunta.