La sanitat i el lideratge transformacional
La pandèmia ha fet evident que la nostra societat, les empreses i, per tant, també el sector sanitari i social requereixen grans canvis. Institucions sanitàries ben governades i liderades tenen millors resultats econòmics de clima laboral, però, més important encara, millors resultats en salut, que vol dir que tenim malalts més ben atesos en tots els nivells assistencials. Això significa que requerim líders autèntics, ètics, generosos, capaços d’aquesta adaptació i que realment siguin capaços de transformar. Això vol dir que en un sector com és el sanitari i social siguin capaços de fer participar els professionals, els pacients i les seves famílies i tot el seu entorn.
Per això és imprescindible la coherència entre el que es diu i el que es fa, i tenir una gran capacitat d’escoltar. El que és imprescindible és construir un relat de cap on van les institucions, empoderant els directius i professionals i construint un relat conjunt de valors.
Existeixen molts tipus de lideratges i molts instruments de mesura i tipificació, però van ser autors com Nicol i A. Bolino, entre d’altres, que van parlar de lideratge transformacional i de les quatre dimensions d’aquest lideratge: la personal, la tècnica, la relacional i la política.
La dimensió personal ens parla de la importància de la valentia que ha de tenir el líder per poder prendre les decisions més adequades en entorns incerts, fent-ho amb transparència cap als seus equips i responsables, però amb honestedat, i sent humils i pròxims per fer-se entendre.
La dimensió relacional requereix el líder que tingui capacitat de comunicar per poder transmetre els valors de l’organització i per poder fer participar a tothom, donant el suport i l’orientació que necessitin, establint un clima en les institucions que generi confiança i aliances de tots els professionals.
I, lògicament, els líders han de tenir la capacitat tècnica adequada (assistencial, econòmica, jurídica) i requerida per a l’exercici de la seva funció.
L’evidència científica de múltiples estudis realitzats a membres d’equips directius, i el que personalment vaig poder demostrar en la meva tesi doctoral (desembre del 2019), demostra que els equips valoren les competències relacionals, que han de ser del 65%, i les personals, del 21% del total.
Per tant, necessitem líders amb un alt grau de puntuació en lideratge transformacional, ja que estan orientats a les relacions, involucren, comuniquen i motiven. I, en conseqüència, són capaços de comunicar la missió, generen sentiment de pertinença, empoderen els professionals, canvien la cultura de l’organització, minimitzen l’estrès dels professionals, aconsegueixen més satisfacció dels professionals i pacients i millors resultats econòmics.
A més a més, el relat de valors del lideratge transformacional està alineat amb els cinc pilars de transparència de l’Agenda 2030. El primer pilar, de bon govern, potencia una gestió ètica, humanitzada i sostenible. El segon, que té en compte els professionals, genera un millor clima laboral potenciant la participació i posant fi a la discriminació per gènere, edat o procedència. El tercer, els pacients, potencia la integració de serveis, coordinant els nivells assistencials i les disciplines i evidenciant les necessitats dels malalts crònics i la salut mental. El quart pilar, la innovació i equitat, vetlla per estructures sostenibles, medicina personalitzada, potenciant la compra per valors o resultats. I el cinquè, la transformació digital, potencia la salut 4.0 acostant l’assistència a tots els perfils de pacients facilitant l’accés i seguiment.
Sens dubte, aquests tipus de lideratge per transformar posen en el centre la visió, la sostenibilitat i les persones, però sobretot parlen de valors i d’emocions, i són els que necessitem per fer front als reptes que se’ns acosten.
