Sánchez, el feixisme i el que és dolorós

Diu Pedro Sánchez: “Ens hem acostumat tots a la ultradreta, com si fos una cosa normal, i això és dolorós”. President, parli per vostè, perquè al feixisme no el vam descobrir divendres a la SER. ¿No el vam veure assegut al costat de l’Advocacia de l’Estat i de la Fiscalia al judici del Procés? ¿No eren feixistes els assaltants de Blanquerna, que, set anys després, encara no han entrat a la presó? ¿Hem oblidat que, a Espanya, el feixisme va ocupar la prefectura de l’Estat, l’executiu, el legislatiu, el judicial, l’exèrcit, els cossos de seguretat, la diplomàcia o l’alt funcionariat? A Alemanya hi va haver la desnazificació. ¿Aquí hi ha hagut mai una desfranquització? No, perquè a l’Espanya democràtica l’extrema dreta era cosa d’uns impresentables però que defensaven a mort (literalment) la unitat d’Espanya, i aquest sempre és el gran atenuant. El problema és vell i Sánchez l’assenyala ara que venen eleccions. Això també és molt dolorós.