Els darrers anys, han començat a sortir veus i denúncies que diuen que la reivindicació ambiental va de la mà d'una reivindicació de salut pública. És a dir, que una agressió ambiental va vinculada, directament o indirectament, a una denúncia relativa a l'afecció sobre la salut. Els darrers casos que em venen al cap i en els quals hem treballat des del GOB són: la denúncia relativa a la contaminació a l'aire dels creuers i la denúncia veïnal contra la planta de formigó projectada en un solar de la urbanització de Son Güells, devora d'habitatges i un centre de dia i residència. També quan es va denunciar la utilització d'escòries en les obres d'ampliació d'un espigó per a creuers al port de Palma o ara, que es projecta una ronda nord a Inca que preveu passar per devora el poliesportiu Mateu Canyelles i una zona escolar. En tots els casos, es reivindica l'afecció en la qualitat de l'aire i, per tant, l'efecte d'aquestes infraestructures i activitats sobre la salut de les persones. Més òbvia és la relació entre afeccions ambientals i sobre la salut quan es parla d'abocaments o vessaments contaminants en aigües públiques, encara que aquestes no siguin de consum directe. Durant l'estiu són nombrosos els dies que rebem denúncies d'abocaments fecals o d'aigües brutes a la mar i, en aquest sentit, és ben conegut per tots les vegades que la Platja de Palma ha de tancar les platges per abocaments de l'emissari que no hi fan recomanable el bany. En tots aquests casos hi ha també una agressió sobre la salut pública, però poques vegades s'insta l'autoritat competent a actuar-hi i prendre-hi part. És a dir, es fa la denúncia ambiental però –generalment– no s'insta la Conselleria de Salut a fer-se'n també càrrec i exigir responsabilitats. De fet, quan s'ha fet, la resposta que hem rebut és que no és de la seva competència i que, en tot cas, faran les comprovacions oportunes i ja està. Però, almenys que jo hagi conegut directament, en cap dels casos que ho hem fet, la Conselleria de Salut no ha obert cap tipus d'expedient sancionador –com sí que fa la Conselleria de Medi Ambient quan fas una denúncia d'una agressió ambiental. Potser arran de l'article m'arriben exemples en què sí que s'ha fet i una denúncia ambiental ha anat de la mà d'una denúncia sobre la salut pública i s'han tramitat conjuntament dins l'expedient.
El cas és que el tema de salut pública és cada cop més una qüestió vinculada directament a la salut ambiental. I els arguments sobre l'afecció a la salut no haurien d'obviar-se dins una tramitació ambiental.
La pandèmia global ens ho ha posat de manifest. Són moltes les veus científiques i acadèmiques que relacionen l'alarmant pèrdua de biodiversitat planetària amb l'accentuació de patògens que surten dels seus hàbitats habituals i passen als humans –el que es coneix com zoonosi. Joaquín Araujo parla del concepte "One health" i considera absurd que hi hagi per separat unes institucions que es dediquin a la salut pública, unes a la salut animal i unes a la salut del medi ambient. En el concepte "One health", la salut de la terra, dels ecosistemes globals, està estretament relacionada i vinculada a la salut de les persones i dels animals que l'habiten. La mateixa Organització Mundial de la Salut reclama aquest enfocament multisectorial de la salut: "una salut".
Som part d'aquest ecosistema i necessitam restablir-hi l'equilibri que l'antropocentrisme ha destrossat. És la visió ecosistèmica amb la qual cal començar a abordar les problemàtiques vinculades a la crisi del sistema ecocida global que hem confós amb progrés i que és sinònim de devastació.
Les dones defensores de la terra i les llavors a països del sud global tenen clara la interconnexió vital entre la terra, els recursos i les persones, i tenen clar que no hi ha vida possible sense una preservació conscient i responsable de tots els elements que conformen la biosfera. El 22 d'abril d'aquest mateix any, el Dia de la Terra, més de 500 organitzacions de 50 països feren una crida a l'acció urgent perquè la crisi sanitària i la resposta a aquesta es convertís en la base per aturar els processos que degeneren la nostra salut i la de la biosfera. La salut de la biosfera i la nostra salut no són separables.
Això, a escala local, ens obre els ulls a nous arguments per qüestionar el model econòmic sobre el qual hem sostingut la nostra societat en els darrers 50-60 anys i que ha perdut de vista completament els valors i sabers ancestrals que ens vinculaven amb la terra i la mar que ens rodeja, els boscos, les muntanyes i les planures, i els cursos d'aigua i els corredors naturals de vida que hem menystingut i que altres societats, abans que nosaltres, varen saber observar, conèixer i aprofitar. Quan hem volgut sotmetre-ho tot als guanys, l'especulació, l'asfalt i l'artificialització ignorant d'aquest patrimoni, i creient que no el necessitàvem, ens hem fet la major trampa al solitari. Però la realitat ens aboca a la necessitat de recuperar una economia i una producció relocalitzades, resilients, que puguin abastir-nos dels béns essencials per viure i ens garanteixin el dret a un medi ambient sa, que, lluny de demagògies, no deixa de ser el mateix dret essencial a la vida.
