Un salt endavant per al sector públic català
En futbol, quan l’actuació arbitral ha estat encertada se sol dir que “ha passat desapercebuda”. L’aspiració de les administracions públiques hauria de ser aquesta: que no es noti la seva presència però que la seva acció desenvolupi adequadament les polítiques públiques i permeti que la vida dels ciutadans transcorri sense entrebancs ni injustícies. Tan senzill i tan complex alhora.
Per aconseguir unes administracions públiques que no entorpeixin sinó que ajudin, es fa del tot imprescindible la transformació d’un sector que ha de pivotar sobre tres pilars fonamentals: la digitalització, la tecnificació del personal i el reconeixement dels qui s’hi dediquen.
La digitalització de les administracions, encara incompleta per manca d’inversió suficient, i la incipient irrupció de la intel·ligència artificial han de servir per millorar processos rutinaris i reduir la càrrega burocràtica. Aquesta desitjable digitalització, si és mal interpretada, pot convertir-se en un “faci-ho vostè mateix” que la societat percep més com una amenaça que no pas com una oportunitat i que pot augmentar encara més la bretxa digital amb importants grups de població exclosos. Seria el resultat d’entendre la digitalització només com una eina al servei de l’administrador i no pas com una filosofia de treball que ha de permetre un servei més àgil, transparent i accessible que millora la comunicació amb els ciutadans i n’optimitza els recursos. Cal aprofitar aquesta revolució digital per reduir tasques feixugues, rutinàries i amb poc valor afegit i afavorir la innovació i la millora dels processos.
Aquest procés de digitalització del sector públic està impactant, com no podia ser d’una altra manera, en les condicions laborals i la naturalesa de les tasques dels treballadors públics, molt sovint sense haver-se completat el corresponent procés de tecnificació, de nou per mancances econòmiques, però també per inèrcies sistèmiques. Aquesta tecnificació hauria d'anar acompanyada d'una formació adequada per als treballadors públics que garantís que ningú quedi enrere en aquest procés, amb programes de formació contínua centrats en el desenvolupament de competències digitals i de gestió.
La crisi econòmica, mai revertida del tot, va tensionar, per decisions polítiques errònies segons el meu parer, les plantilles de les administracions públiques amb uns efectes nocius que encara persisteixen. A la crisi econòmica s'hi va sumar la sanitària, que va posar a prova de nou els límits del sistema, però que a diferència de l’econòmica va posar de manifest la importància dels serveis públics i la dedicació dels seus treballadors, que van haver de fer front a la necessitat d'adaptar-se ràpidament a noves formes de treball i van mostrar majoritàriament una gran resiliència i compromís amb el servei públic. Compromís certament reconegut en el seu moment, però malauradament oblidat.
Perquè, al cap i a la fi, tot i la digitalització dels processos i la tecnificació dels perfils professionals, són i seran les persones les que protagonitzin l’anhelada transformació del sector públic. En el decenni vinent es jubilarà una gran part dels treballadors del sector públic que van entrar a formar part de l’administració als anys vuitanta. Per exemple, en el cas de la UAB, la meva universitat, preveiem que prop d’un 45% del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis es jubilarà en els pròxims anys. És una gran oportunitat de renovació que contrasta amb l’escàs reconeixement social que té, amb comptades excepcions, treballar en el sector públic.
Ha de ser objectiu de tots els qui tenen responsabilitats directives al sector públic que la funció pública sigui atractiva per a tothom, en especial per als joves. Que l’accés es basi en criteris clars de selecció d'acord amb el mèrit i la capacitat, amb un desenvolupament professional i una formació contínua adequats, així com el foment de carreres professionals verticals i horitzontals que siguin un incentiu constant a la millora. Amb salaris justos i competitius.
De la mateixa manera que a les universitats volem que es matriculin els millors estudiants i captar el millor personal investigador, hem de voler que els millors professionals gestionin les polítiques públiques i els nostres recursos i serveis amb eficàcia i eficiència. Cal crear les condicions més favorables per consolidar una ocupació pública de qualitat que faci que molta gent talentosa i amb vocació de servei consideri més que interessant l’opció de treballar al sector públic o, el que és el mateix, pel bé comú.