La sal de la Terra
La sal de la Terra és un documental del 2014 dirigit per Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado que se centra en la vida i obra de l'extraordinari fotògraf brasiler Sebastiao Salgado. Després de passar dècades documentant el patiment humà, Salgado es va sentir cada vegada més desesperançat i buscava una manera de reconstruir la seva fe en la humanitat. D'aquí la seva transició cap a la fotografia de la natura, la vida salvatge i cap al seu projecte de reforestació –realitzat conjuntament amb la seva parella, Lélia Wanick Salgado– a la seva terra natal del Brasil, per transformar una zona una vegada devastada en un exuberant bosc tropical.
La importància de les persones, les comunitats i els teus cercles socials com a projecte paral·lel i entrellaçat a la vida.
Com a desplaçat i resident a l'estranger, el fet de retornar a casa durant les vacances sempre comporta moltes emocions. Algunes contrariades o fins i tot indefinides. Moltes sorgides de la tensió que es troba en el concepte de 'tornar a casa'. Sobretot quan fa tants anys que no hi vius de forma rutinària. L'impacte més emocional, però, és amb el retrobament de les persones que són importants a la teva vida –o que ho han estat i d'alguna manera ho continuen essent. El que és cert és que, en retornar, sempre es denota una escalfor que et saneja l'ànima. Allò que deim 'tocar mare', expressió ben nostrada que estableix a la perfecció la funcionalitat d’aquest marc.
No xerr tan sols de l'àmbit familiar –pares, mares, germans o padrins–, sinó també dels amics i companys i altres que formen la comunitat que vas deixar enrere i que mantens de la millor manera possible. Aquella gent que, a pesar de la distància i el temps que us separen, t'ajuda a arrelar-te quan tornes. Que et marquen i et delimiten l'espai quan arribes –sigui al poble o la ciutat– i al moment en què us vau separar. T'ajuden a no oblidar, però també a recordar el teu origen, els teus somnis i les teves decisions preses.
Aquests dies em trob així, alimentant-me i reconnectant amb la sal de la terra dels llocs que (no) vaig deixar enrere: la família, els amics, companys... Celebrant que alguns es casen; entre visites a les cales i platges on encara podem (mitjanament) estar tranquils; sopars de pa amb oli i qualque excursió a altes temperatures estivals; em sent afortunat que encara sigui tan fàcil sentir-me a casa. No tenc clar quina és la millor part de l'aventura: si retornar o estar fora. Però, sense cap dubte, retornar és sempre necessari i un luxe fer-ho amb la gent que estimes. Que tingueu un bon estiu.
