Romania, banc de proves d’una democràcia europea en crisi
L’extrema dreta lidera la mobilització electoral a Romania. La primera volta de les presidencials, celebrades aquest diumenge, han donat el 40% dels vots al candidat ultra, George Simion, defensor de la Gran Romania, contrari a l’ajuda europea a Ucraïna, declarat trumpista i partidari de la “melonització” d’Europa. Simion s'enfrontarà ara a l'alcalde centrista de Bucarest, Nicușor Dan, que va quedar vint punts per sota però que espera recollir el suport del vot proeuropeu a la segona volta, prevista per al 18 de maig.
Les eleccions a Romania s’han convertit en el banc de proves dels dilemes que desafien últimament les democràcies europees. L’anul·lació judicial de la primera volta celebrada el novembre passat per indicis d’ingerència estrangera ha acabat convertida en el símbol de dues visions totalment contradictòries del que vol dir protegir el sistema democràtic. El que està en joc no és únicament si Romania es convertirà en el pròxim país de la Unió Europea a girar dràsticament cap a la dreta, sinó quins són els límits de les intervencions internes i externes en uns processos electorals sotmesos a un qüestionament constant.
El Tribunal Constitucional de Romania s’ha convertit en un actor directe sobre aquestes eleccions, tant per l’anul·lació de la victòria aconseguida per Calin Georgescu a la tardor com per la prohibició de deixar-lo presentar-se una altra vegada. El govern de Bucarest va denunciar ingerències russes en favor de Georgescu i la justícia el va acusar de mentir sobre el finançament de la seva campanya. Els partidaris de l’extrema dreta ho van qualificar de “cop d’estat constitucional” i una part de l’electorat romanès creu que la intervenció judicial ha estat una maniobra antidemocràtica. Per això, la líder de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, celebrava el resultat d’aquest diumenge com “un molt bonic bumerang” per a Brussel·les. Però, encara que la Comissió Europea es limiti a dir que no opina sobre qüestions internes dels estats membres, estan davant d’una deriva europea que impacta en la qualitat democràtica de tota la Unió.
La setmana passada a Alemanya, l’equivalent al seu Tribunal Constitucional va autoritzar els serveis secrets del país a extremar la vigilància sobre Alternativa per a Alemanya (AfD), i això inclou la infiltració policial en el partit d’extrema dreta i l’accés a les seves comunicacions. L’AfD és la segona força més votada. No es tracta d’un grupuscle minoritari.
Tot això planteja dubtes, i més vist des de Catalunya, sobre quin paper ha de tenir la justícia. Però també sobre quina legitimitat donem a l’electorat d’aquestes formacions polítiques perquè el risc de tractar els votants com a nens petits que s’equivoquen a l'hora de fer la seva elecció democràtica comporta encara més desafecció i desconfiança en el sistema.
El desgavell de les presidencials romaneses també evidencia la cada cop més complicada relació entre els estats democràtics i les xarxes socials. El fins fa poc desconegut Calin Georgescu va construir la seva campanya electoral a través de les xarxes socials, amb l’amplificació artificial dels seus missatges desinformadors, des de la consideració que la covid-19 no va ser una pandèmia real sinó un atac global planificat fins a la negació de l’existència de presons de repressió política durant el règim comunista, o falsedats sobre les ajudes socials als menors refugiats ucraïnesos en detriment dels romanesos. Georgescu es va servir no només del poder de TikTok, sinó també dels incompliments de Meta amb les limitacions que imposa la UE a la publicitat política en períodes electorals.
La instrumentalització electoral de les xarxes socials ja té molts precedents: de l’escàndol de Cambridge Analytica al Brexit i Donald Trump, o les estratègies de viralització de missatges de Jair Bolsonaro i Matteo Salvini.
Però el trumpisme ha fet servir les eleccions romaneses com a símbol dels problemes que té la Unió Europea amb la llibertat d’expressió.
Finalment, la victòria de Simion també reforça el poder d’atracció de l’univers de Donald Trump. El romanès va ser un dels assistents de l’extrema dreta europea a la cerimònia d’investidura del president dels Estats Units, i es declara un admirador de l’ideari MAGA. Elon Musk li ha donat suport públicament. I Donald Trump Júnior va incloure Bucarest en la gira que va fer a finals d’abril per l’est d’Europa, amb parades a l'Hongria de Viktor Orbán, un sopar amb el president serbi Aleksandar Vucic a Belgrad, i visites a Bulgària i Romania per defensar els mercats de criptomonedes desregulats.
La geopolítica ha fet de Romania un actor estratègic per a l’OTAN i per a una Unió Europea que necessita reforçar constantment la seva unitat en el suport a Ucraïna. Però el país és també un exemple de totes les febleses polítiques i econòmiques que la pertinença a la UE no ha aconseguit revertir: hi ha un afartament general amb la classe política que ha gestionat el país des de la fi del comunisme; una corrupció profunda, i una explosió de l’extrema dreta que, amb la pandèmia, va trobar els espais per instal·lar-se en el debat públic. La inflació molt per sobre de la mitjana europea, unes desigualtats profundes i l’amenaça d’unes mesures d’austeritat que tothom comença a assumir que seran inevitables fan que, per a una part important de la població, la UE no hagi suposat el benestar que esperaven. Ara, a més, s’agreuja el dubte sobre la legitimitat del sistema.