Respir amb els cereals i el gas, sospir amb Itàlia
L’actualitat europea ha tingut una setmana amb dues notícies que són un respir i una altra que provoca un sospir d’angoixa. Com a respir, l’acord entre Moscou i Kíiv per desbloquejar la comercialització dels cereals ucraïnesos –d’aplicació gens fàcil– i la represa del subministrament parcial de gas rus a Europa a través del Nord Stream 1 –no cal fer-se gaires il·lusions perquè Putin, si li convé, pot tornar a tancar l’aixeta en qualsevol moment.
La segona notícia, la del sospir de preocupació, és la dimissió de Mario Draghi al capdavant del govern italià i la convocatòria d’eleccions, amb la ultradreta molt ben situada per guanyar-les al setembre. Tot i els dubtes, els respirs són rellevants i, si més no d’entrada, poden contribuir a fer baixar la inestabilitat econòmica i social a escala global. Disposar o no al mercat internacional dels cereals ucraïnesos (Ucraïna n’és el gran productor mundial) marca la diferència entre deixar a molts països –sobretot al continent africà– una gran fam o salvar-los. I, pel que fa al gas, l’entrada de nou del flux energètic rus, ni que sigui a un 40% de la capacitat del gasoducte, suposa un gran alleujament per a països europeus que en són molt dependents, com ara Alemanya, i rebaixa molt la tensió política i les turbulències econòmiques que patim per la guerra. Cal tenir present que la Unió Europea ja planifica mesures d’estalvi per a l’hivern que creen tensió entre els països membres, amb Espanya com un dels que se senten més perjudicats.
La qüestió italiana, en canvi, és l’altra cara de la moneda. Mario Draghi, primer ministre d’unitat partidista i amb ampli crèdit a Europa –va salvar l’euro en presidir el Banc Central Europeu–, en un any i mig havia aconseguit ressituar el país transalpí a la senda i la disciplina europees, iniciant una sortida endreçada de la crisi pandèmica i alineant-se, i liderant, la resposta de la UE contra Putin per la guerra d’Ucraïna. Amb la seva caiguda, tot això torna a trontollar, sobretot per la perspectiva que el gran beneficiat electoral siguin els Germans d’Itàlia, partit de la ultradretana i euroescèptica Georgia Meloni. No és casualitat que Itàlia sigui el país europeu on la població té més simpatia per Rússia. El Kremlin hi veu una oportunitat per afeblir el bloc europeu. Si pot, activarà la seva estratègia del divideix i venceràs. A més, cal afegir-hi que la situació econòmica italiana, tercera economia de l’eurozona, amb un deute del 153% del PIB (Franca i Espanya, que ja són elevats, estan a la ratlla del 100%) i una inflació del 8,5%, no resulta gens tranquil·litzadora. Un govern populista de dretes pot fer trontollar, doncs, la unitat europea davant Putin i arrossegar l’economia de la UE cap a més fragilitat i inestabilitat.
