El repte cultural de Palma 2031
D’aquí a pocs dies l’Ajuntament de Palma presentarà oficialment la candidatura per esdevenir Capital Europea de la Cultura 2031. És un moment decisiu: o bé s’aprofita l’oportunitat per repensar la ciutat des de la cultura, o bé serà només un relat de màrqueting, una crida més d’una ciutat que potser no necessita cridar més l’atenció exterior.
Del projecte que sostindrà la candidatura se’n coneixen poques coses, més enllà d’algunes xifres. Si Palma és l’escollida, es mobilitzaran 48,5 milions entre 2026 i 2031, i les inversions vinculades a la capitalitat podrien arribar als 275 milions d’euros. Bona part d’aquests doblers, però, són per a projectes anunciats pel PP fins i tot en campanya, com la reconversió de l’edifici de Gesa i la reforma de la plaça Major amb el centre d’interpretació de la ciutat.
L’equip capitanejat pel batle, Jaime Martínez, afirma que vol “transformar Palma a través de la cultura”. Fins i tot ha verbalitzat que moltes ciutats aprofiten la candidatura a capital cultural per curar la seva ferida més profunda, que en el cas de Palma és la massificació. La intenció seria, així, transformar el model turístic de Ciutat a través de la cultura. Però aquesta és una promesa enorme que només pot ser creïble si el projecte s’arrela realment en la societat i en la cultura pròpia. Certament, la cultura pot ser un motor de transformació, ho hem vist a altres ciutats europees. Però perquè això passi, cal tenir una base ciutadana sòlida, fer feina amb el teixit creatiu local i tenir una mirada global que no es limiti a les arts visuals. I aquí Palma fa curt. El govern municipal ha desplegat una política de grans exposicions a un ritme més que notable, col·locant les arts visuals al centre del seu relat cultural. Tanmateix, l’esforç amb el planter creatiu és insuficient i la cultura en conjunt –música, arts escèniques, literatura, llengua– continua essent secundària.
La primera presentació pública de la candidatura va revelar un biaix clarament turístic, tot i l’afirmació reiterada que no es vol incrementar el turisme amb la capitalitat. Ara bé, l’Ajuntament també l’ha promocionada a les principals fires del sector. I la proliferació de centres d’interpretació que hi ha en projecte fa pensar més en un producte cultural per a visitants que en un procés transformador per als residents. El model evocat sembla el de Màlaga, que el mateix Martínez va posar com a exemple en un principi, però que després va descartar quan en va sentir les crítiques: grans exposicions, turistes fascinats, però poca capacitat per generar arrelament i enriquiment cultural real.
Més que no un títol, Palma necessita un llegat. El procés cap al 2031 hauria de fixar objectius concrets: millorar l’accés social a la cultura, dotar els equipaments, professionalitzar el sector i estimular la creació. De fet, el repte del projecte hauria de ser definir-ne el llegat: què volem tots que quedi després del 2031.