Representar la majoria (amb dignitat)

La presidenta Marga Prohens ha justificat els pactes del PP amb Vox recordant la majoria que representen aquests dos grups. “Nosaltres i Vox representam la majoria d'aquestes illes”, va afirmar. Una frase que hauria quedat més clara si hagués dit “la majoria en aquestes illes”, perquè, tal com ho va dir, sembla que representin tres de les quatre illes i una, no. De tota manera, ja s'entenia què volia dir la presidenta.

Volia dir que la suma dels vots i els diputats obtinguts pel PP i Vox a les darreres eleccions representa la majoria dels ciutadans de les Balears. Això és numèricament cert, però només fins a un punt: en tot cas es tracta no de la majoria, sinó d'una majoria possible. Existeixen també altres majories possibles que podria formar el PP amb diversos grups de l'oposició, com ara el PSIB o MÉS per Mallorca o Més per Menorca, que en diverses ocasions s'han oferit per votar a favor del govern en qüestions clau (com els pressupostos) per evitar que el PP hagués de dependre de Vox. En algun moment, com a guanyador de les eleccions, el PP podia fins i tot haver explorat la possibilitat d'arribar a un acord de legislatura a fi d'aïllar l'extrema dreta, una política de cordó sanitari com la que es fa a França o a Alemanya. Però Marga Prohens, Sebastià Sagreras i companyia no s'ho van ni plantejar: les ordres de Madrid eren pactar amb Vox, i ordres són ordres.

Hi ha, per tant, diferents majories que es poden construir amb les diferents sumes dels grups representats al Parlament, i no només una com va voler donar a entendre Prohens. I després hi ha la dignitat. La dignitat és un element més esquiu, perquè no es pot comptar ni mesurar. Però sí que es pot identificar fàcilment. L'extrema dreta, en qualsevol de les seves versions, representa i és en si mateixa la negació de tota dignitat. L'extrema dreta nord-americana, l'extrema dreta argentina, l'extrema dreta israeliana, l'extrema dreta hongaresa i italiana i francesa i alemanya, per esmentar algunes expressions del nou feixisme sobre les quals sentim o llegim notícies amb assiduïtat.

I, per descomptat, l'extrema dreta ultranacionalista espanyola, que és la que representa Vox. A banda de compartir amb les extremes dretes d'altres països totes les seves senyes d'identitat feixistes, l'extrema dreta de Vox es caracteritza també per odiar amb totes les seves forces els mallorquins, els menorquins, els eivissencs i els formenterers. També odien molta més gent i molts més col·lectius, però als ciutadans d'aquestes illes ens odien d'una manera especial. Voldrien extingides la nostra llengua, el català, i la nostra cultura, tradicions i maneres de fer i de ser. A l'atemptat contra la dignitat democràtica que comporta governar amb l'extrema dreta com a aliat, s'hi ha d'afegir l'atemptat contra la dignitat de les persones i del país que suposa governar de bracet de qui vol esborrar-te literalment del mapa. Els decrets llei de turisme i d'habitatge, com abans el de simplificació administrativa, o l'impuls a la segregació per llengua als centres d'ensenyament públic, són atemptats directes contra l'interès general de la ciutadania de les Balears, i tenen com a base la necessitat del PP d'acontentar Vox.

Com que al PP tot el que hem dit ja sabem que li és igual, els animaríem a tenir en compte un altre detall: la majoria que representen amb Vox (una majoria indigna) és la que fa que, al Congrés dels Diputats, tots els altres grups parlamentaris donin suport al PSOE. De manera que, a força de defensar l'estratègia d'anar de bracet amb l'extrema dreta, allò que aconsegueix el PP és reforçar el seu adorat Pedro Sánchez. Però, vaja, allà ells.