Renfe i Adif, maltractament i humiliació

A la loteria que sempre toca, el premi gros va caure aquest divendres a Bellvitge, on els passatgers d’un tren van estar aturats durant més d'una hora dins un comboi –cosa que va donar lloc a frases del tipus “hem hagut d’obrir les portes per respirar”– i van haver d'acabar saltant una distància considerable fins a terra i anar caminant per la via fins a l’estació més propera. Un trajecte de mitja hora es va fer en tres. I així cada dia, “en què et preguntes quin risc correràs avui i com ho faràs per arribar a treballar l'endemà”.

Aquest divendres va fallar el subministrament elèctric, però hi ha dies que s’incendia una catenària, d’altres que cauen pedres a la via, que roben coure d’una instal·lació, que falla un semàfor, que els maquinistes fan vaga més o menys encoberta o que les obres encara no estan prou rodades i tot va pitjor. El Govern afirma que encara trigarem dos anys a notar les millores, la qual cosa dona una idea de com deu haver estat el maltractament ferroviari de l’Estat a Catalunya. I, per tant, les excuses del president Illa als usuaris estan molt bé, però si no es vol passar cada dia del seu mandat demanant disculpes, més val que comenci a entrenar el vot de qualitat de Rodalies Catalunya i que treballi perquè el govern espanyol, a través de Renfe i Adif, rescabali directament les persones i les empreses pels perjudicis que els està causant i entri a fons a decidir l’organigrama de professionals capaços de fer-ho bé.

Pretendre que l’economia catalana pugui liderar res si un servei tan elemental com el dels trens no funciona és un acudit. La primera obligació del president d’un país és protegir la seva gent, i els catalans quan fan servir Rodalies viuen desprotegits fins a la humiliació.